Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Moviments humans i immigració > Migracions, pluralisme cultural i diversitat
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Migracions, pluralisme cultural i diversitat
Diàleg de referencia: Moviments humans i immigració

Isidor Marí, membre de la Xarxa Europa Diversa, introdueix l’objectiu d’aquest diàleg, que és mostrar si el pluralisme cultural que comporta la immigració pot conviure amb el manteniment d’una identitat cultural pròpia. En la seva opinió, «la immigració no fa més que posar en evidència que les nostres societats no han sabut gestionar la pluralitat», perquè ja abans de l’arribada de la immigració els estats nacionals no havien resolt els conflictes causats per la diversitat cultural interna. «Es pressuposa que els estats nació són definitoris de les identitats, oblidant la diversitat interna dels estats». A conseqüència d’això, l’entrada d’elements culturals provinents de l’exterior no fa més que accentuar aquests conflictes previs.

Adela Ros, moderadora del debat, presenta els seus punts de vista respecte al debat de la immigració. Per a ella, «en el debat de la immigració a Catalunya apareix també el debat de la identitat», en el qual els immigrants es veuen d’una manera massa negativa, com «una amenaça» pel fet que es crea «la por davant d’una incerta continuïtat de la cultura pròpia». Segons Ros, «un poble que defensa la seva pròpia diferència hauria de tenir més sensibilitat i respectar les diferències dels altres»; és per això que proposa posar al servei de la integració social i laboral dels immigrants tots els mecanismes necessaris per evitar la creació d’una societat fragmentada i enfrontada.

Xavier Rubert de Ventós, filòsof català, enfoca el problema de la immigració a Espanya i a Catalunya. En la seva opinió, Espanya és un «estat decretat», creat de dalt a baix, mentre que Catalunya és un «estat decantat», és a dir, creat gràcies a les onades d’immigrants. Per aquests motius ell considera que Catalunya té una gran capacitat d’absorció i conversió de les persones que arriben. Respecte al tema de la identitat nacional, ell exposa l’existència de dos tipus d’identitat perilloses. D’una banda, les identitats redundants o concèntriques, en què cada element de la identitat ajuda a reforçar l’anterior (sóc català, catòlic, del Barça, conservador, etc.). D'altra banda, trobem les identitats monogràfiques, que agafen un dels quatre elements que configuren una identitat nacional (law, language, lord, land) i el converteixen en l’element central de la seva cultura (l’exemple que posa són els jueus que tenen la llei, la Torà, com a element monogràfic de la seva cultura). Per a Rubert de Ventós, el més important d’una cultura no és l’immobilisme, sinó el que ell anomena «el valor de la barreja», que dóna una diversitat i complexitat a la cultura que la fa créixer i enriquir-se.

Ananya Roy, urbanista, analitza el problema de la identitat cultural a través de la configuració urbana de ciutats i nuclis habitats. En la seva opinió, «la globalització està centrada en la reurbanització, especialment a l’hemisferi sud del planeta», les ciutats s’han convertit en un poti-poti (melting pot) que recull la diversitat cultural existent en les societats. S’ha creat el que ella anomena «geografia de la secessió», segons la qual dins de les ciutats la gent s’aplega en barris diferents segons els seus nivells econòmics (en són un clar exemple els assentaments israelians, on es gaudeix de tots els luxes, situats al costat de les ciutats palestines, on la gent no té els serves mínims necessaris). En el cas de països islàmics, la religió i les mesquites s’han convertit en eixos vertebradors de les ciutats, ja que ofereixen serveis que l’estat no ofereix i això els dóna un gran poder sobre la gent.

Kalpana Das afirma que «les societats són pluralistes, ja que la diversitat és un element inherent de les societats». En el cas del Canadà, la diversitat es veu com una amenaça, no sols a la cultura, sinó també al model de vida i a la cohesió cultural. Per això proposa la creació de xarxes per tractar els temes sensibles en societats multiculturals: «Jo proposo, en lloc de la integració dels immigrants, el diàleg obert amb aquests

Maxine Reitzes presenta el problema de la gestió del pluralisme cultural a Sud-àfrica, on, durant l’època de l’apartheid, es creaven divisions institucionals basant-se en conceptes com la raça, la religió o l’ètnia. A Sud-àfrica el govern té grans problemes per contrarestar les grans desigualtats de distribució de recursos, com també els alts nivells de xenofòbia existents entre la població. La causa d’aquests sentiments xenòfobs són la sensació d’amenaça que provoca l’arribada de gent de fora i també l’ús dels immigrants com a «caps de turc» a qui s’acusa de tots els problemes del país. Per a ella, «cal entendre les fronteres com a ponts de contacte i intercanvi» i acceptar l’existència de ciutadans transnacionals i interculturals que aporten als països on arriben elements d’altres cultures que poden ser molt positius. Cal posar fi a la visió negativa de l’estranger, del diferent, del de fora i entendre que «la immigració són dinàmiques que van més enllà del poder de l’estat».

Jordi Sánchez, relator del diàleg, presenta les següents conclusions. 1) El conflicte de les migracions, el pluralisme cultural i la interculturalitat no són exclusius d’un sol país, sinó que se tracta d'una qüestió global. 2) Les estructures polítiques i socials d’avui via han estat inadequades per afrontar els reptes que presenta la immigració. 3) Els dèficits de reconeixement de la diversitat cultural són previs al fenomen migratori. 4) Visió que «els immigrants són els responsables dels problemes de la població receptora».

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Grup de treball 3: Drets culturals i de l’educació i administració regional i local
 
AS Promoure la convivència i la seguretat a la societat de la informació
 
IF El desafiament de la integració com a font de canvi i desenvolupament.
 
RS Sessió de cloenda. Moviments humans i immigració
 
AS Congrés Mundial sobre moviments humans i immigració, un repte per al segle XXI
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.