Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Parlament de les Religions del Món > Simposi sobre religió i drets humans. Sessió inaugural i sessió de clausura.
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Simposi sobre religió i drets humans. Sessió inaugural i sessió de clausura.
Diàleg de referencia: Parlament de les Religions del Món

Amb la finalitat de comprovar quins elements de les religions es poden relacionar amb el tema dels drets humans, se’n poden proporcionar exemples concrets.

Generalment se sol dir que els drets humans tracten aspectes jurídics o polítics, no religiosos, però l’hinduisme postula que aquests drets són quelcom d’inherent que no s’ha d’alterar ni qüestionar, sobretot quan ens referim a coses com el dret a la vida. Tot i així tenen prioritat el dret a la llibertat, el dret a la integritat i el dret a la igualtat.

El budisme diu que el primer dret és el de desenvolupar-se físicament (la necessitat d'alimentar-se, de disposar d’un allotjament i de rebre atenció mèdica). A més d'això és important evitar la violència física i la violència estructural (les circumstàncies que provoquen situacions injustes en la societat).

El sistema de valors del confucionisme és més complex, ja que hi ha aspectes negatius (com la jerarquització) que no afavoreixen el desenvolupament dels drets humans. De tota manera, qüestions com la igualtat de tots els sers humans després del seu naixement, el concepte de benevolència del líder amb els altres (mitjançant una conducta moral) i la necessitat de tenir cura de les persones, sí que entren dins de les característiques pròpies d'aquests drets de les persones.

Finalment, en la perspectiva de les tribus indígenes nord-americanes únicament es parla de la qüestió dels rituals i de la comunió de la civilització amb el medi ambient. Els rituals i la convivència pacífica serveixen com un exemple senzill per a prevenir situacions violentes entre ells i el seu entorn, de manera que no en sortiran perjudicats i podran entendre què són els drets humans.

Després dels atemptats de l’11 de setembre, el diàleg interreligiós va començar a tenir importància a causa del odi que s'estava generant contra la religió islàmica. Com a conseqüència d'això el concepte dels Drets Humans i el poder de l'ONU es van afeblir notablement. En realitat les relacions s’han d’establir entre les religions substituint el conflicte per un sentiment de concòrdia que consolidi, comparteixi i compensi el diàleg entre religions. Com deia Martin Luther King Jr., l'autèntic problema és de naturalesa moral i la solució consisteix a construir una moral humana general que afecti a tothom de la mateixa manera. L'origen “secular” de la declaració dels Drets Humans no és incompatible amb la tradició religiosa, per la qual cosa la prioritat més important és la redacció d'un document que lligui el tema d'aquest diàleg interreligiós dintre de l'ONU amb la qüestió dels drets del ser humà.

Però també cal tenir en compte el procés invers: el fet que les religions aportin aspectes útils per a la millora de la declaració dels Drets Humans no vol dir que aquests drets no puguin influir en la ideologia religiosa. Les religions, per tant, han d’entendre quins són els drets dels altres per a poder portar a terme un procés d’“autoeducació” i de millora, ja que la mateixa Declaració també va ser reformada en el passat per definir quins són els drets de les dones i dels nens.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF L’educació no formal com element fonamental d’educació per a la pau
 
IF Justícia mediambiental davant la catàstrofe mediambiental
 
RS Grups armats independents
 
IF Acció per condonar el deute extern
 
IF Principi d’exigibilitat dels Drets Humans
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.