Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > El món, avui > Qüestions globals, compromisos globals?
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Qüestions globals, compromisos globals?
Diàleg de referencia: El món, avui



ARGULLOL.

El professor Argullol va aportar una visió del món actual a partir dels dos conceptes en què es basa la tragèdia grega: hybris i sophrosyne. Hybris respon als conceptes de desmesura, transgressió, d'anar més enllà del seny, mentre que sophrosyne respon a idees com la mesura, el seny, l'harmonia, el diàleg, la compassió i la mediació. A partir d'aquests conceptes va sentenciar que, perquè existeixi la democràcia, cal que hi hagi sophrosyne, contràriament al que ha passat al llarg del segle XX, que hi ha hagut un excés d'hybris. En aquest sentit va dir: «La tragèdia grega és la base de la democràcia occidental.»

A partir d'aquestes reflexions va analitzar les contradiccions del segle XX i també les forces alliberades que encara poden fer possible un renaixement: el respecte per la diferència al món, la mediació de poders socials, una nova mirada crítica al mon, la lluita contra el pensament únic... Així, va sentenciar: «La democràcia política només és possible amb democràcia social i econòmica.»

Per acabar, va concloure que la humanitat necessita un nou sentit utòpic que l'ajudi a avançar en aquest camí plantejat i va finalitzar la seva intervenció amb una cita de CAMUS: «Em revolto, per tant existeixo.»

GALEANO

Eduardo Galenao va basar el seu discurs en la necessitat de recuperar el sentit comú en la societat actual: «Cal recuperar el perdut sentit comú, per trobar un espai compartit de reflexió, com a base per una democràcia de veritat al segle XXI.»

A partir d'aquest plantejament va analitzar les diverses situacions que la realitat ens mostra com a normals però que clarament van en contra del sentit comú. A partir de diversos exemples va argumentar la necessitat de democratitzar els organismes internacionals com l'ONU, l'FMI, el Banc Mundial i d'altres, on aquestes contradiccions s'han acceptat com a inevitables.

Va fer, en aquest sentit, una crida a la desobediència com a camí per a la superació d'aquestes contradiccions. Va dir que avui patim mals evitables i que hem de lluitar contra la resignació per restaurar el sentit comú a nivell global.

Finalment, en el debat, va afirmar taxativament que els països de Sud-Amèrica han de deixar de ser «una caricatura idiota» i «eco idiota d’altres Veus», han de crear veus alternatives, camins nous i imaginar el futur en lloc d’acceptar-lo.

LUMMIS

Lummis va centrar el seu discurs al voltant de la idea que la Declaració dels Drets Humans és un bon document, però no és universal: la majoria dels drets humans són situacionals. A partir d'aquí va argumentar que hauria de ser possible trobar un espai comú acceptat a partir del concepte de Human wrongs: aquells greuges que tothom acceptaria com a erronis i no desitjables per a la humanitat. En una guerra els drets són inexistents, això hauria de ser un human wrong, igual que els terroristes, que no tenen drets pel sol fet de ser terroristes, no pel que han fet, mentre que hi ha una llei americana que clama: «Digue'ls què han fet, i si no pots, deixa’ls anar», cosa que contradiu Bush amb la seva actuació. No es pot afirmar: «Ets culpable perquè ets dolent.»

Lumis va explicar que l'origen de la Declaració Universal dels Drets Humans va ser preservar les víctimes de dos grans monstres, l'economia capitalista industrial i l'estat modern, i al mateix temps ponderar l’evolució dels pobles. Però que, atesa la seva no-universalitat, caldria ara identificar aquells mals que com a humanitat ja no volem.

La reacció de la societat civil després de l’11 de març cap a una activitat democràtica reflectida a les urnes és un gran punt d’inflexió de la història, exactament igual que la reacció de la societat americana davant de les tortures a Iraq i Guantánamo.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Educació pel desarmament
 
RS Pau i drets humans
 
RS Reformes institucionals per a la pau, la seguretat i la justícia en el món
 
RS Les condicions de la pau. Els joves i la construcció de la pau
 
IF La salut com a dret humà essencial
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.