Idea Força Construir sense destruir
Diàleg de referencia: Turisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible

S’han de definir els models de desenvolupament turístic donats els processos degeneratius que el turisme ha iniciat sobre el medi ambient, entès aquest com el territori i la seva biodiversitat.

El model turístic i el model de negoci turístic imperant fins avui i que durant els darrers cinquanta anys s'ha convertit en una pràctica massiva, especialment reflectit en l'anomenat turisme de sol i platja, han estat molt agressiu amb el medi ambient i els recursos naturals de les destinacions.

El consum desmesurat de recursos limitats (aigua potable i territori), i la generació de quantitats de residus superiors als assumibles, sovint amb una concentració espacial de dimensions relativament reduïdes, han portat les destinacions a una situació de crisi imminent –o efectiva– insostenible.

A tot això se li ha de sumar el fet que a escala europea l’administració no ha elaborat polítiques que regulin els sectors lligats al turisme i que contribueixen d’una forma determinant a la degradació del medi ambient, com són el transport i el territori.

En paraules d’un dels assessors de la presidència del govern espanyol i exdirector de l’Agència Europea del Medi Ambient, Domingo Jiménez Beltrán, “no podem tractar la crisi utilitzant la mateixa forma de pensar que ens ha portat a la situació actual. Fins ara hem utilitzat la lògica de la insostenibilitat”. Segons Jiménez Beltrán, si es continua en aquesta línia, no només perilla l’entorn natural i el patrimoni cultural de les destinacions, sinó que també perilla la pròpia activitat turística en el sentit que aquesta necessita un marc atractiu per poder-se dur a terme.