Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Moviments humans i immigració > El desafiament de la integració com a font de canvi i desenvolupament.
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
El desafiament de la integració com a font de canvi i desenvolupament.
Diàleg de referencia: Moviments humans i immigració

Les migracions són la clau per introduir canvis, tant en les societats receptores com en les emissores. I aquests canvis no s'han de veure com un mecanisme que posi en perill la identitat de les societats d'acollida, sinó com un enriquiment que fomentarà el desenvolupament de les societats, tant receptores com d'origen.

El plantejament de les migracions com un xoc de civilitzacions és un concepte caduc i fal·laç. Els fluxos humans han contribuït al llarg de la història a diversificar les cultures i enriquir els pobles. Les societats, tant receptores com emissores, es veuen afavorides d'aquesta convivència cultural i social. Aquests fluxos porten nous gustos i estils de vida, filosofies i idees que contribueixen al desenvolupament, però aquestes fluxos també hauran de respectar els valors de la societat que els acull. Aquesta interconnexió de cultures ha permès que els emigrants que han viscut en societats lliures s'hagin convertit en els principals generadors de principis democràtics als seus països d'origen, però alhora aquesta diversitat és beneficiosa per a la societat receptora.

Per això cal que la tolerància sigui el marc que reguli les relacions, així cada cultura podrà conservar la seva identitat i incorporar valors que afavoreixin el creixement. Les polítiques que promouen el nacionalisme exacerbat, anul·lant la diversitat i els drets dels altres, l'únic que aconseguiran és accentuar les divisions socials, i la seva conseqüència lògica serà el conflicte i la pèrdua d'aquestes identitats.

Així, i davant aquesta diversitat de fluxos, les societats receptores s'enfronten al desafiament de promoure la cohesió social.

Problemàtica:
La integració de les migracions és un dels grans temes de debat de les societats receptores, ja que es tendeix a la discriminació. En molts casos la discriminació es dóna per por de la pèrdua de la identitat local, les situacions econòmiques i el mal ús de les informacions pel que fa a la situació dels immigrants.

Proposta:
Promoure la cohesió social mitjançant el respecte dels valors de la societat receptora i el reconeixement i la valoració d'un pluralisme cultural i religiós. El diàleg i el compromís de tots els actors són la base per assolir aquesta cohesió. Crear més equitat social augmentant l'assistència als qui s'enfronten a greus dificultats. Promoure la no-discriminació a través de les infraestructures polítiques i socials. Corregir la imatge negativa amb què sempre es relaciona els fluxos migratoris. Això s'aconsegueix amb l'educació. Incorporació dels immigrants en els debats polítics dels països d'acollida i, de la mateixa manera, una política encertada als països d'origen.

Postures:
L'expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, ha explicat que «és molt, molt difícil canalitzar les migracions, i la societat receptora té el dret que la seva cultura, llengua i identitat siguin respectades». I va afegir: «És necessària una política d'integració, perquè Catalunya és una societat d'acollida, però també una política de respecte envers la identitat com país».

Pujol creu en l'equilibri entre els drets i els deures de tots els actors com a eix de convivència. Gabriela Rodríguez, relatora especial de la Comissió de Drets Humans de l'ONU sobre els drets humans dels immigrants, ha denunciat que «els abusos més freqüents contra els immigrants són la pràctica xenòfoba, racista, les expulsions per indocumentació i l'explotació laboral». Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, ha afirmat que «la pàtria de cadascú es tria» i que «les migracions comporten un moviment permanent en la construcció de la llibertat. La migració hauria de ser un dret, una possibilitat i no una solució a la desesperada». El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha afirmat que «sempre hi ha hagut migracions i em sorprèn que ara la gent s'esveri». Ribó ha criticat que la immigració «s'hagi reduït a una qüestió de papers». El síndic de greuges ha dit que des de la seva entitat «continuarem batallant per una immigració legal». Maruxa de la Rocha, representant de la Creu Roja, ha afirmat que «cal sensibilitzar l'opinió pública perquè no caigui en la discriminació. Que entengui per què una multitud de persones necessiten canviar de territori i que no es limiti al fet que hi ha nous ciutadans que no coneix. La discriminació té un alt valor funcional, permet l'explotació, la injustícia, etc., per això la immensa majoria de la població ha de saber que els nouvinguts ajuden al manteniment de l'activitat econòmica». L'escriptora filipina radicada a Austràlia, Merlinda Bobis, s'ha preguntat: «És possible parlar de bons o mals emigrants? Evidentment que no. Només estem davant persones, que sempre tenen la necessitat d'explicar la seva història.» Núria Carrera, regidora delegada de l'Ajuntament de Barcelona i presidenta del Consell Municipal d'Immigració, ha afirmat que hi ha dues qüestions clau del govern local pel que fa al tractament del fenomen migratori: a) L’acollida i recepció: com situar els immigrants en el nou espai i, alhora, com cohesionar-lo. b) El foment de la participació, és a dir, la inserció social i laboral dels immigrants. En aquests processos és tan important l'actuació del govern local com la de les associacions i entitats que representen un pont d’enllaç entre els cultures. Xavier Rubio, de l'Ajuntament de Manresa, ha remarcat que «falten polítiques d’inserció i acompanyament social per a tothom, perquè estem en una societat amb un elevat risc d’exclusió social». Marta Casas, de l'Ajuntament de Manlleu, ha afirmat que hi ha crisis i conflictes causats per l'elevat nombre d'estrangers i a la seva ciutat la immigració es veu com a problemàtica i una part de la població manifesta un elevat rebuig envers aquest col·lectiu. L'ajuntament ha donat resposta al problema elaborant un pla de gestió de la diversitat. Joan Clos, alcalde de Barcelona, ha afirmat que «hem d'estar preparats per als reptes polítics, socials i morals del fet migratori. La diversitat i la identitat no estan enfrontats, però tenim la facilitat de compenetrar-nos millor amb la nostra pròpia identitat i la nostra cultura, però no amb la diversitat. La diversitat és pràcticament un valor contra natura, aquest reconeixement no és innat, hem de fer l'esforç de creure en la diversitat». Jan Karlsson, copresident de la Comissió Global sobre Migracions Internacionals, ha posat de manifest la paradoxa que els científics de totes les procedències que viatgen arreu del món per continuar la formació i compartir coneixements no siguin considerats immigrants, mentre que els treballadors no qualificats sí que ho són. «La diversitat no sols s'ha d'acceptar, hi hem de creure, hem de ser conscients que és un valor en si i un dels elements més dinàmics de la nostra societat», ha afirmat.

Conclusions:
El mestissatge no serà un atemptat contra les identitats sempre que es respectin els valors i les cultures de les societats d'origen i de les receptores. Per això és important adoptar un pla transversal sobre els valors positius de els migracions que trenqui amb la teoria del xoc de les civilitzacions.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Congrés Mundial sobre moviments humans i immigració, un repte per al segle XXI
 
AS Promoure la convivència i la seguretat a la societat de la informació
 
AS 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE
 
RS Grup de treball 3: Drets culturals i de l’educació i administració regional i local
 
IF Polissons dels sistemes de salut públics