Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Festival Mundial de la Joventut > La solidaritat com a eix principal de la globalització
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
La solidaritat com a eix principal de la globalització
Diàleg de referencia: Festival Mundial de la Joventut

La realitat actual porta a entendre que tot el que succeeix en aquest moment a la societat internacional és un producte històric. Així ho assenyala el professor de dret internacional públic de la Universitat Rovira i Virgili, Santiago Castellà.

El 1648, amb la Pau de Westfalia, Europa es constitueix en un sistema d’estats moderns, deixant enrere tot l’esquema del vell ordre. Ara, el model d’estat territorial és el nou suport teòric per al sistema polític. Les guerres napoleòniques sacsegen per un temps el nou ordre establert, però sense oblidar que, segons els preceptes de la Revolució Francesa, el poble és l’agent, l’actor del poder polític. La I Guerra Mundial és la fita que marca la fi de l’imperialisme europeu i la ruptura del sistema colonial.

Woodrow Wilson, president dels Estats Units després de la I Guerra Mundial, impulsa la idea de crear una entitat internacional que vetlli pels interessos de cada un dels països basant-se en el dret. Aquesta idea de la Societat de Nacions és, evidentment, el principi de les organitzacions que coneixerem després, però aquesta primera organització internacional és sabotejada pel sorgiment del feixisme i el nazisme, que seran derrotats a la II Guerra Mundial. Acabada la contesa, es crea l’Organització de les Nacions Unides (ONU) amb la finalitat de mantenir la pau internacional.

A l’Assemblea General tots els participants tenen participació democràtica igualitària, però les seves propostes són només recomanacions. En canvi, al Consell de Seguretat, organisme restringit en el qual deu integrants són escollits per l’Assemblea General i els altres cinc membres són permanents (els EUA, França, el Regne Unit, la Xina i Rússia), les decisions són contundents i tenen caràcter obligatori, amb el dret de vet dels estats membres.

La pregunta que es planteja ara és qui té el poder. Potser el més fort? Potser el que té més aliats? El país més ric? «En aquest moment es pot dir que el dret internacional no té legislador, és una juxtaposició d’estats sobirans on les normes es fan entre ells. En altres paraules, el poder està dispers», va afirmar Castellà. La gran fractura que anteriorment hi havia entre est i oest s’ha trencat. La divisió ara és més gran i està donada pel nord i el sud; els països rics versus els països pobres. Una part del món malgasta molt mentre l’altra, on els drets humans són permanentment trepitjats, està mancada de recursos mínims com alimentació i democràcia. Parlar de solidaritat de la comunitat internacional davant dels més necessitats és parlar de falsedat, ja que tot el pes d’aquesta feina no el porta a terme la majoria dels governs, sinó que està encapçalat per l’acció d’ONG i altres petites organitzacions religioses que lluiten per millorar les condicions de vida dels més desposseïts.

Segons la carta de l’ONU, els estats membres han de cooperar, però cap d’ells destina el 0,5% del seu PNB a contribuir al desenvolupament. El que normalment donen les països rics són suposats «crèdits tous» que generen un deute extern abundant, moltes vegades en unes condicions injustes i amb un gran cost social per al país deutor.

Un altre problema generat per aquestes prestacions monetàries és que es proporcionen exigint a canvi determinades polítiques econòmiques restrictives, en la majoria dels casos, per als productors nacionals. La gran contradicció es presenta en el fet que aquestes ajudes mai són condicionades per la millora dels drets humans i civils dins del país en conflicte. Fent una anàlisi ràpida, es pot afirmar que la solidaritat amb els pobles pobres és una gran mentida, és una excusa per mantenir el poder econòmic de la societat de lliure mercat. D’alguna manera estem vivint com a l’edat mitjana, en una llei de la selva on el que té el poder hi especula i manipula els seus protegits, imposa la seva llei.

El món tal com el veiem està globalitzat econòmicament, però poc globalitzat humanament, ja que s’impedeix la lliure circulació de productes i de persones de l’anomenat Tercer Món. El que necessiten els pobles per sorgir és una revolució il·lustrada lliurepensadora que sigui veritablement la llavor de la república mundial. Aquest potencial revolucionari en aquest món mal repartit només es portat endavant, com ja hem dit, per les petites organitzacions humanitàries, i cal molt més: un compromís real de cooperació dels països més rics amb els més pobres.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 
RS Cultura, desenvolupament i models socioeconòmics: una visió comparada d’Àsia i Amèrica Llatina- Debat
 
RS Cap a un altre món possible: com regular democràticament els mercats financers?
 
RS Com fer just el comerç global?
 
AS Article de síntesi - Salut i desenvolupament, els reptes del segle XXI
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.