Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > El món, avui > Xarxes civils per conflictes globals
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Síntesi diàleg (12/12/2004)Síntesi diàleg
Xarxes civils per conflictes globals
Diàleg de referencia: El món, avui

En un món global com el nostre han sorgit conflictes globals. Els organismes internacionals i les polítiques estatals encara s’estructuren d’acord amb el context de la Guerra Freda, i això explica que l’alternativa de les xarxes civils internacionals emergeixi cada cop amb més força per afrontar la internacionalització dels problemes.

Els conflictes actuals tenen una dimensió global, i l’alternativa per afrontar-los són els ciutadans i les xarxes civils internacionalitzades des de les quals actuen. La solució dels conflictes no passa per les polítiques dels governs actuals ni per les estructures dels organismes internacionals, que es basen encara en el context existent durant la Guerra Freda. El paper cada cop més important de les xarxes civils internacionals en el context de globalització actual és un dels principals missatges que s’han desprès del diàleg «El món, avui», celebrat a l’Edifici Fòrum els dies 12 i 13 de maig.

«El món, avui» és un diàleg amb caràcter introductori, i com a tal ha englobat els principals temes que es tractaran al llarg de tots els diàlegs. La globalització, les identitats, la democràcia, la pau, el desenvolupament sostenible i el treball en xarxa dels agents socials i polítics són els diferents temes que hi han estat presents, que es concretaran en diàlegs específics del Fòrum.

La globalització avui

Avui el món es desenvolupa globalment des de les accions locals vinculades en xarxa. Abans d’arribar a aquest context, el balanç del segle XX mostra l’ambivalència creada per, d’una banda, les guerres més fortes de tota la història, amb les armes més destructives de tota la història, i, de l’altra, els moviments socials més multiculturals gràcies a la comunicació global facilitada per la tercera revolució científica i tècnica.

El segle XX s’ha mogut entre la desmesura, l’agressió i la transgressió del que és raonable i la mesura, la contenció i l’harmonia; entre la hibris i la sophrosyne, com indicava el filòsof Rafael Argullol en la sessió inaugural del diàleg. Ara, segons Argullol, en aquest món global estem dominats per la hibris.

La desmesura i la transgressió del món global han provocat els actuals vint o trenta conflictes mundialitzats, i l’economia i el medi ambient són els dos grans blocs als quals es vinculen aquests problemes, com ha remarcat el president de l’State of The World Forum, Jim Garrison. En un món global camí de l'homogeneïtzació cultural, la hibris ha fet que tant els estats com les comunitats hagin optat per crear polítiques de protecció de les identitats –la protecció de la identitat religiosa, i el conflicte que l’acompanya, n’és un bon exemple.

La globalització progressiva també implica que aparegui un debat entre l’homogeneïtzació i la diversitat cultural. En un principi, les xarxes civils internacionals treballen pel respecte i la convivència dins la diversitat, però de tota manera el discurs occidental –liderat definitivament pels Estats Units– és el que es va disseminant per tot el món, d’una manera violenta o semàntica, amb les guerres preventives o a través dels mitjans de comunicació, concentrats en mans de poques empreses.

Aquest predomini occidental també es fa palès en les estructures dels organismes internacionals com les Nacions Unides, el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional o l’Organització Mundial del Comerç, que tenen unes estructures que no són ni democràtiques ni igualitàries. Els països que fan negoci amb la guerra, com els EUA o Rússia, són els que, per exemple, exerceixen el dret de vet al Consell de Seguretat de l’ONU, tal com ha afirmat l’escriptor Eduardo Galeano. En un context de conflictes globals, ni aquests organismes ni els mateixos governs són capaços d’afrontar-los.

Acció civil i canvi d’estructures caduques

La incapacitat per fer front als conflictes globals ve d’unes estructures dels organismes internacionals i d’unes polítiques estatals que pensen encara en clau de Guerra Freda. L’ONU, el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional o l’Organització Mundial del Comerç van ser creats ara fa més de cinquanta anys, i el món ja no és el mateix que aleshores. Paral·lelament, la societat civil mundial s’ha organitzat en xarxes internacionals, estatals o locals interconnectades per afrontar els conflictes existents, i ara són una alternativa al poder polític. A partir d’aquí, la societat civil organitzada en xarxa a escala internacional ha de liderar la solució dels conflictes, canviar les estructures dels governs i els organismes internacionals per adaptar-los a la globalització i pressionar-los perquè respectin i potenciïn els valors de la identitat humana, en els quals es fonamenten la resta d’identitats.

La tendència ha de ser aquesta. I ha d’anar acompanyada per una especial acció reivindicativa de certes societats a l’Àfrica, l’Amèrica Llatina i l’Àsia: els seus ciutadans han de ser prou forts per crear moviments de pressió que obliguin els seus governs a desvincular-se del mirall occidental, i d’aquesta manera poder afrontar els problemes globals des de la seva pròpia identitat (Eduardo Galeano va dir, per exemple, que «l’Amèrica Llatina ha de deixar de ser una caricatura dels altres»). Trobem indicis d’esperança en els diferents exemples donats per moviments liderats per nens i nenes amb l’objectiu de lluitar pels seus drets als seus països –Clubs de Nens per la Pau (Kosovo), Gestores per la Pau (Colòmbia) o el Moviment Africà dels Nens i Joves Treballadors (Àfrica), englobats tots dins el Global Movement for Children–, en les campanyes locals per defensar el dret a la informació a l’Índia i en campanyes globals com les que fa Metges sense Fronteres (MSF). També en trobem en el Millenium Project, encapçalat per la coordinadora executiva del secretari general de les Nacions Unides per a aquesta campanya, Evelyn Herfkens, que abans del 2015 vol aconseguir el compliment dels deu objectius per a aquest mil·lenni que van aprovar més de 180 caps d’Estat i de govern en la Cimera del Mil·lenni del 2000 de les Nacions Unides.

Però que hi hagi esperança no vol dir que no hi hagi perills, com ara el panorama apocalíptic per l’amenaça nuclear exposat per l’exsecretari de Defensa dels EUA Robert McNamara i pel representant a Espanya de la Lliga dels Estats Àrabs, Muhammad al-Fatah Naciri. Robert McNamara ha recomanat a la societat civil que pressioni els seus governs perquè abandonin les armes nuclears, i Naciri, en la mateixa línia, ha dit que cal la col·laboració intercultural amb l’ajuda de la societat civil i el sector privat.

I aquí trobem el debat: mentre que les xarxes civils encara són emergents, la societat per ella mateixa no pot pressionar per conviure en un món global, per aturar polítiques de protecció i seguretat com les guerres preventives o per reduir accions de xarxes internacionals terroristes, poc controlables pels estats. Per tant, com a mínim, Occident i els Estats Units han de ser conscients d’aquesta realitat.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Cap a un món sense violència
 
RS Sessió de clausura
 
AS Globalització, identitat, diversitat
 
RS Arquitectura institucional per una democràcia mundial
 
RS Sessió inaugural, sessió de cloenda i una “guia del Diàleg”. Diàleg “Contribuint a l’Agenda Global”