Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Ciutat i ciutadans del segle XXI > La ciutat conquerida
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
La ciutat conquerida
Diàleg de referencia: Ciutat i ciutadans del segle XXI

François Ascher destaca la rellevància de les ciutats en l’actual món globalitzat, com a espai on tenen lloc la gran majoria d’intercanvis culturals, econòmics i socials, abans d’introduir el principal tema del diàleg: la manca d’encaix entre les xarxes urbanes i la seva realitat política, que depenen potser excessivament dels estats-nació i de les empreses transnacionals.

Michael Cohen recull l’argument d’Ascher per a establir-lo en termes d’un problema de l’empresa urbana intel·lectual en relació amb l’empresa urbana política. La manca d’actuació de la ciutat en el terreny de l’economia internacional, tot i concentrar més de la meitat del PIB mundial i experimentar la majoria dels increments de la productivitat, i l’absència d’un diàleg real sobre l’assumpció de noves funcions constitueixen les paradoxes que el ponent considera problemàtiques. El futur creixement exponencial estimat de la població urbana amplifica la necessitat de plantejar-se canvis de naturalesa política dirigits a incrementar el paper de les ciutats.

Cohen argumenta també que la necessitat de reforçar el poder local seria important per a propiciar el ressorgiment dels valors democràtics, actualment maltractats per una xarxa urbana que presenta una jerarquia molt acusada entre els seus nodes. Planteja d’aquesta manera la necessitat de potenciar un poder tan immediat i crear "ciutats responsables".

Jordi Borja presenta uns arguments similars als de Cohen quan menciona que les ciutats són les principals emissores de globalització i també les principals receptores dels seus efectes i que, per tant, es converteix en necessària una major participació en la presa de decisions.

Entre les característiques positives pròpies del govern local, Borja fa especial esment de la seva capacitat d’innovació, fet interessant en el canviant moment actual: cal una evident innovació política i el poder estatal, en les seves actuacions de jerarquia i de compartimentació, presenta una excessiva rigidesa i uniformitat i no endega relacions, que són necessàries, de contractació entre els diferents nivells de l’administració. Finalment, i atesa la capacitat de pressió de les ciutats sobre els poders fàctics actuals a nivell mundial, cal promoure la seva presència en els mecanismes de presa de decisions dels organismes internacionals.

Giuseppe Pericu, alcalde de Gènova, assenyala com a gran desafiament de les ciutats en el món globalitzat la necessitat de retrobar i mantenir la identitat cultural pròpia davant de la uniformització cultural que, a través de la uniformització de les pautes de consum, opera avui en dia.

A continuació subratlla la necessitat d’integrar a la ciutat a tothom qui hi viu.

Aquesta proposta d’incorporació a la ciutadania de tots els habitants comportarà posteriorment l’adhesió de Jordi Borja, que afirmarà que la ciutat ha de donar cabuda a tothom, ja que en la seva essència es troba la convivència d’homes i dones lliures i iguals.

En relació als problemes d’escala del poder polític, Pericu afirma que cal trobar la forma per unir els diferents nivells polítics en un d’unitari.

Joan Clos, alcalde de Barcelona, es mostra ambiciós en la descentralització que reclama vers l’administració local del poder acumulat per l’estat-nació, que únicament ha de conservar les funcions redistributives de la riquesa i les defensives, ja que les ciutats estan adquirint posicions centrals en el món i mostren una gran capacitat d’expressió popular. Clos afirma que, amb transparència i amb una bona previsió de la resolució dels previsibles conflictes que apareixerien, el reforçament del poder local podria atorgar un poder polític legítim i efectiu que s’avingués amb el seu enorme poder econòmic i cultural, argument que amb posterioritat Michael Cohen destacarà com a conclusió d’aquesta sessió del diàleg.

Problemàtica:
La inadequació entre el gran poder econòmic i cultural concentrat a les ciutats i la manca de poder polític efectiu en el món actual.

Proposta:
Apropar el poder polític a les ciutats per a aprofitar la capacitat d'innovació i la versatilitat del govern local, en oposició a la rigidesa d'actuacions de l’estat-nació.

Conclusions:
El reforçament del poder local podria atorgar un poder polític legítim i efectiu a la ciutat que s’avingués amb el seu enorme poder econòmic i cultural.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Espai urbà col·lectiu: noves perspectives
 
RS El segle XX contempla el segle XXI
 
AS Ciutat i ciutadans del segle XXI
 
AS Fòrum Urbà Mundial
 
IF Ciutat global, govern local
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.