Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Els conflictes en la vida quotidiana > La mediació en l’àmbit institucional
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
La mediació en l’àmbit institucional
Diàleg de referencia: Els conflictes en la vida quotidiana

La mediació en l'àmbit institucional o justícia restauradora com a nova via per a compensar moralment les víctimes dels delictes i preparar el camí cap a una reinserció social més bona dels delinqüents, va centrar les quatre sessions d’aquest simposi, protagonitzades pels dos grans experts en aquesta matèria, el nord-americà Mark Umbreit i el belga Tony Peters.

Ambdós van coincidir a destacar els excel·lents resultats que han obtingut en aquest camp basat en la tècnica del “diàleg restaurador”, és a dir, possibilitar la trobada entre el delinqüent a la presó i la seva víctima perquè cadascuna de les parts “pugui trobar un lloc en l’actitud del cor de l'altre”.

Segons va destacar Umbreit, la justícia restauradora s'està duent a terme a 19 estats del seu país, on els últims anys es viu una dicotomia entre l'enduriment de les penes per part dels poders polítics, que busquen una justícia més punitiva, i els beneficis visibles de la justícia restauradora.

Perquè fins i tot els “fiscals més conservadors han entès que no serveix de res empresonar simplement algú durant diversos anys per haver robat 200 dòlars, perquè passi diversos anys a la presó mirant la televisió, amb un cost de 50.000 dòlars anuals per a l'estat, i que torni a reincidir quan surt”.

La participació en els programes de justícia restauradora, sol·licitada per les víctimes, és voluntària per als delinqüents, que poden obtenir a canvi una reducció de la pena, sobretot en els casos de petits delictes.

Des de 1983 les institucions públiques permeten també aquesta pràctica en els delictes més greus dintre del programa Victime Ofender Dialogue in Crimes of Severe Violence. En el 90% dels casos, tant les víctimes com els delinqüents han manifestat sortir “molt satisfets” d'aquestes trobades, en què els primers obtenen respostes sobre les raons i una reparació moral del dany que han sofert, mentre que els convictes “assumeixen la seva responsabilitat del dolor que han causat”, encara que partint de la base que la “justícia reparadora s'ha de centrar en les víctimes perquè si no és justícia correctiva”, va apuntar Umbreit.

Segons aquest estudi, en el cas dels delinqüents juvenils, s'ha aconseguit reduir la reincidència a la meitat i un 32% dels que reincideixen ho fan menys i en delictes de menor gravetat.

Umbreit, director del Center for Restorative Justice & Peacemaking de la Universitat de Minnesota, on es formen els mediadors, va explicar que aquests havien de tenir “un esperit d'humilitat i commiseració” i va coincidir amb el seu col·lega belga que “el mediador no ha de parlar sinó ensenyar a escoltar”.

Els dos experts van coincidir igualment a explicar com per dur a terme aquestes trobades calen primer uns protocols i unes exhaustives sessions de preparació que poden durar mesos o anys, ja que si no poden resultar contraproduents o fins i tot nocives. Les úniques limitacions d'aquesta metodologia són, per Umbrait, la de violència de gènere i els delictes sexuals contra menors, com ara l’incest.

Els dos experts es van mostrar molt optimistes sobre el futur de la mediació penal a escala internacional per la reparació moral i psicològica que suposa per a les víctimes i el grau de recuperació social que poden experimentar els delinqüents.

D’altra banda, el jutge espanyol Pascual Ortuño, un dels grans impulsors d'aquesta metodologia al nostre país, va vaticinar també un gran futur a la mediació judicial a tots els nivells perquè els jutges cada vegada són més conscients que només amb la pràctica jurídica tradicional “no es resolen la majoria dels problemes”, com ara en els casos de separació matrimonial amb fills, comunitats de veïns o incapacitacions de la tercera edat, en els quals “els implicats hauran de continuar convivint d'alguna manera i, guanyi qui guanyi, s'acaben adonant que perden els dos”.

El magistrat va recórrer al refranyer per recordar que “Plets tinguis i els guanyis” continua sent “una maledicció gitana” i que, gràcies a la mediació, la dita “Més val un mal acord que un bon plet” es queda pobra perquè “tot acord consensuat resulta positiu per a les dues parts”.

Finalment va advocar per un suport institucional més gran a aquesta pràctica tant per a fomentar-la com, per exemple, garantir jurídicament la confidencialitat de les sessions amb el mediador.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF La cultura de la mediació
 
AS Els conflictes a la vida quotidiana
 
RS Diàleg amb Cecília Ramos i Priscilla Prutzman. Punts de trobada en l’àmbit educatiu
 
RS mediació penal, una justícia penal més humanitzada
 
RS Diàleg amb Joseph P.Folger - Susan Hackley - Marinés Suares
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.