Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Diversitat lingüística, sostenibilitat i pau > Legislació i drets lingüístics
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Legislació i drets lingüístics
Diàleg de referencia: Diversitat lingüística, sostenibilitat i pau

La Carta Europea per les Llengües Regionals o Minoritàries d´Estrasburg presenta deficiències per gestionar la diversitat lingüística europea, sobretot en els casos de renaixements nacionalistes que apareixen lligats directament amb la imposició d´una llengua estatal de poder. Els motius cal cercar-los en les relacions de la llengua amb el poder i amb el dret. En efecte, es tracta de promoure polítiques obertes, formals i explícites com la legislació i alhora promoure polítiques cobertes, informals i implícites, com la no aplicació de la llei, que no fan sinó protegir un bilingüisme institucional favorable a la llengua forta. Actualment, la Carta Europea es troba amb un problema delicat i potser contradictori: trobar la unitat en la varietat (Tractat de Maastricht art.128) com a condició de certa pau social. Aquest problema es troba íntimament relacionat amb el dret col·lectiu . Miquel Strubell ens explica que no va poder usar aquest terme en una ponència europea (va usar el terme dret plural ) perquè s´identifica amb el dret a sobirania. Així doncs, sembla ser és l´origen de la no voluntat dels estats-nació de resoldre el dret a la diversitat.

No hi ha una política sòlida sobre l´ús de les llengües a l´administració europea
, és més, no té competència lingüística sobre els estats i només pot suggerir recomanacions sobre com tractar el ciutadà. La legislació comunitària, doncs, només actua sobre l´individu i no sobre el dret col·lectiu .

L´article 5 del Tractat de Maastricht sobre les competències exposa que el Consell Europeu només pot actuar segons el Tractat. En estar format pels estats les competències són dels propis estats membres. A més, hi ha problemes d´organització i logística. L´ article 21 de la Carta Europea proporciona el dret a redactar amb la llengua pròpia. Actualment, hi ha 20 idiomes oficials i la traducció adquireix una complexitat considerable perquè els documents oficials no esdevinguin traducció de traduccions. Santiago Frigola ens exposa que la legislació i drets lingüístics de la comunitat sorda catalana pateix de mals semblants. La llei orgànica 1/1990 del 3 d´octubre fou aplicada equivocadament per la manca de coneixement de la llengua de signes, no hi havia gent formada. El Reial decret de 1995 diu que s´ha de titular la figura d´intèrpret, però l´ LSC encara no està reconegut. Així doncs, només un 10% dels nens sord gaudeix de l´LSC que no està reconegut ni socialment ni legalment, és més, cap institució el reconeix, ni la pròpia UNESCO.

Davant aquesta dinàmica dels estats-nació a Europa, i de forma semblant a arreu del planeta, s´han cercat alternatives basades principalment en l´activisme dels parlants. En aquest sentit, Christofer Stroud parla sobre el dret de ciutadania lingüística com a plataforma de dignitat, autoestima i reconeixement de les comunitats i llurs llengües . Amb aquest concepte integrat, les comunitats poden unir forces amb altres comunitats i llengües creant un grup de pressió vers la política lingüística d´un estat-nació.

El cas amb més èxit és a l´ Ulster , presentat per Donald O´Riagan . La zona de l´Ulster ha estat i és especialment conflictiva perquè hi conviuen tres religions i tres llengües, dues de les quals estan emparentades: el gaèlic dels escocesos calvinistes i la cultura autòctona gaèlica de l´Ulster catòlic. Entre el 1900 i el 1920 es va esclatar el conflicte per a l´autonomia de l´Ulster. El 1918 tingué lloc la guerra d´Independència d´Irlanda. El 1922 és gairebé un estat independent del qual queden fora 6 comptats i que actualment formen Irlanda del Nord. Hi ha el temor per part dels protestants per l´augment de població dels catòlics. Durant els anys 60 van sorgir moviments en defensa dels drets irlandesos que no van fer sinó abocar a la repressió i violència al poble durant 30 anys. A les dècades dels 80 i 90, l’escocès va revifar, amb el context de la Unió Europea (la Carta Europea per les Llengües Regionals i Minoritàries Estrasburg, 5 de novembre del 1992) i l´afinitat idiomàtico-emocional entre les dues llengües gaèliques van conduir a l’inci de les negociacions per la pau i a l´acord de Divendres Sant (6 d´abril del 1998). En efecte, aquest acord promou el respecte, la tolerància i la diversitat, i s’acorda entre els poders executius la creació de dos comitès d´aplicació, un per l´escocès de l´Ulster i l´altre per l´irlandès, juntament amb dues agències que interaccionen. Aquest any es publicarà la Bíblia en irlandès (gaèlic).

Problemàtica:
La dinàmica dels estats-nació respecte la legislació lingüística de les llengües minoritàries és, en general, irresponsable i desentesa. En el millor dels casos s'ha elaborat una llei que reconeix més d'una llengua però que a la fi, pràcticament no s'ha aplicat. En la majoria de casos es reprodueix un tipus d'activisme polític dominant basat en interessos que imposa una llengua mitjançant una política d'afinitat que aliena la identitat original cloent d'aquesta manera el procés de bilingüisme fictici.

Proposta:
Reciprocitat lingüística: relacions equitatives entre les llengües i les cultures (Mònica Sabata, FSMed-Catalunya).

Postures:
Consensuades.

Bones pràctiques:
Cohesió sociopolítica gràcies al parentesc lingüístic: el gaèlic dels escocesos calvinistes i la cultura autòctona gaèlica de l'Ulster catòlic (Donald O'Riagan).

Conclusions:
Hi ha la necessitat de millorar l'autoimatge de les minories i que s'apropin a la presa de decisions del seu entorn. Si a més s'uneixen a d'altres grups, poden compartir els problemes, unir esforços i assolir un estatus legal. Cal que la Unió Europea s'encari definitivament al fet lingüístic adequant les lleis a la realitat plurilingüe, tot evitant influències negatives de les polítiques lingüístiques actuals. Cal redefinir les aspiracions en terminologia més impactant, canviant el discurs neoliberal. Les comunitats separades socialment i política poden tenir coses en comú com la llengua i assolir la pau política.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Drets culturals i desenvolupament humà
 
RS Balanç de la investigació sociolingüística actual
 
AS Concentració d'esforços per a preservar la diversitat lingüística
 
IF Comunicació audiovisual global multidireccional per mantenir la diversitat cultural
 
RS Sessió plenària sobre la diversitat lingüística.
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.