|
La sessió, organitzada per la Unió Internacional de Joventuts Socialistes (IUSY), va abordar el tema de l’educació, entesa com un dret i no com un privilegi. Va ser moderada pel coordinador de l’associació, Maurice Caassen, que va presentar tots els ponents. Els ponents van fer referència a aquest tema, van exposar les accions que duen a terme respecte d’això o van mostrar la situació educativa del seu país.
María Teresa Plaza, coordinadora de dones escoltes de Veneçuela, va fer una defensa de l’educació no formal, basant-se en la importància de les activitats que la seva associació desenvolupa al seu país per combatre la desinformació i les idees heretades de la cultura masclista: un programa per conscienciar les joves sobre la sida i l’embaràs precoç, un taller anomenat Postals de Pau que se serveix de la creativitat per treballar els temes anteriors, etc.
Erik Soderman, membre del Fòrum Europeu de la Joventut, va reivindicar l’homologació de títols de l’educació no formal i en va reclamar el reconeixement polític.
Ania Skrzypek, d’ECOSY, de Polònia, va definir l’educació com una eina de desenvolupament individual i social que s’ha d’adaptar als canvis que es produeixen. Actualment, a l’Europa de l’est i central, els joves reben una educació basada en un sistema de beques poc valorades des del punt de vista laboral, i són utilitzats com a mà d’obra barata. Hi ha una inflació de títols: poden aconseguir molts títols homologats però aquests no tenen força ni validesa en el món laboral. Davant aquesta situació, cal reivindicar una educació equitativa, moderna i de lliure accés.
Rey Asis, membre de l’Asian Students Association, va repassar els sistemes educatius de diferents països asiàtics, en els quals, en general, hi ha molta repressió i un desig de formar persones sotmeses i conformistes. Va afirmar que «el desenvolupament ha de venir abans que la democràcia», i va apuntar com a opcions de la joventut davant d’aquesta situació el parlament dels carrers i la desobediència civil.
Bettina Schwarzmayr, de VSSTO, va fer esment a l’Acord de Bologna, l’Estratègia de Lisboa i el Programa de Treball de Barcelona, en què s’ha marcat l’objectiu d’aconseguir que Europa sigui la principal economia basada en una societat del coneixement (majors treballs amb una major cohesió social), i s’ha identificat l’educació com l’eina més eficaç per assolir aquesta fita.
 |
|