Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Moviments humans i immigració > La cara humana de les migracions
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
La cara humana de les migracions
Diàleg de referencia: Moviments humans i immigració

Espanya ha estat país d'immigrants per diferents raons i ara la situació s'ha revertit. És més, avui fins i tot sorgeixen molts problemes a l'hora d'afrontar la integració, però cal entendre que «la migració respon a un dret a una vida millor i més digna», com acota Maruxa de la Rocha, representant de la Creu Roja.

Cal sensibilitzar l'opinió pública perquè no caigui en la discriminació. Que entengui per què una multitud de persones necessiten canviar de territori i que no es limiti al fet que hi ha nous ciutadans que no coneix.

«La discriminació té un alt valor funcional, permet l'explotació, la injustícia, etc., per això la immensa majoria de la població ha de saber que els nouvinguts ajuden al manteniment de l'activitat econòmica i, alhora, generen més pel seu compte», afegeix de la Rocha.

Cal preguntar-se com tracta la societat els immigrants. Bé? Malament? Més o menys? Les respostes són variades, però potser el més patètic és que enfront del desconegut es reacciona més aviat amb indiferència, agressivitat o recorrent als estereotips. En molts casos no es dóna una voluntat real d'afavorir el canvi d'actitud.

Els diversos aspectes que envolten els emigrants són, segons els casos, realitats completament distintes, per això no es pot etiquetar les persones com a ciutadans de primera o de segona categoria. La situació canvia si es tracta d'un emigrant amb educació o sense, d'un país més o menys desenvolupat que un altre, d'un origen sociopolític més o menys liberal, si un és blanc, negre, mulat, mestís, etc. «No és el mateix emigrar perquè un vol, voluntàriament, que perquè no hi ha altre sortida», recorda Nicola Piper, sociòloga italiana. Avui dia hi ha una gran heterogeneïtat, però darrerament sembla que la tendència més fàcil és estigmatitzar i restringir els moviments migratoris. Les polítiques de migració, a la majoria dels països, afecten en primer lloc els mateixos emigrants, per exemple, les nombroses batudes que es fan als EUA per detenir els mexicans indocumentats. Ara bé, qui sanciona les empreses o els empresaris que negocien amb les màfies l'arribada d'aquesta mà d'obra barata, ja sigui als mateixos EUA o a la frontera birmanotailandesa? Ningú. Per això sempre es perjudica el qui està sol i lluita únicament i exclusiva per la seva supervivència. Encara hi ha molts països on aquestes persones, que només volen millorar les seves condicions de vida, viuen marginats, sense cap veu que les representi.

És possible parlar de bons o mals emigrants? Evidentment que no. Només estem davant persones «que sempre tenen la necessitat d'explicar la seva història», afirma l'escriptora filipina radicada a Austràlia, Merlinda Bobis.

Com a conclusió es poden apuntar dues coses. En les migracions no hi ha reciprocitat, perquè l'experiència de deixar el lloc d'origen és simplement esquinçadora, al marge del fet que s'accedeixi a un inqüestionable estat de benestar. D'altra banda, no tots els efectes de la migració són dolents. Sempre hi ha coses que es poden rescatar i valorar. Si reiterem inexorablement les dolentes, tornem a repetir i destacar els estereotips.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Polissons dels sistemes de salut públics
 
RS Acció per la pau
 
RS Creant el meu lloc: reptes i alternatives
 
RS La diversitat cultural. Migracions i moviment associatiu juvenil
 
AS Congrés Mundial sobre moviments humans i immigració, un repte per al segle XXI
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.