Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > La riquesa ètica de les nacions. Valors i desenvolupament social > Ponència: La grandesa ètica de la política
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Ponència: La grandesa ètica de la política
Diàleg de referencia: La riquesa ètica de les nacions. Valors i desenvolupament social

Àngel Castiñeira, director del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis, va recordar Adam Smith, filòsof del segle XVIII, el qual ja introduïa el concepte de «riquesa de les nacions». Michael Porter, ja als anys noranta, parla de dos factors d'avantatge competitiu de les nacions, que s'afegeixen als de capital econòmic, financer, etc.; es tracta del capital humà i del capital intel·lectual. Actualment, un factor que es considera decisiu per a la generació de riquesa d'una nació és el capital social, entès com la densitat d'un teixit associatiu que permet la cooperació i genera confiança. La globalització ens fa pensar en un nou factor: el capital ètic, vertebrat pels valors compartits entre empreses, administració i ciutadans.

Jordi Pujol , expresident de la Generalitat de Catalunya, va afirmar que el capital ètic d'una nació genera confiança, sempre fonamentat en una seguretat física, jurídica, política, etc. La societat civil és important en una nació però insuficient per si mateixa, perquè precisa interaccionar amb la societat política, que és qui finalment pren les decisions i assumeix responsabilitats. Els polítics han de servir al bé comú, i el fet que això no sempre es compleixi contribueix al desprestigi de la política.

Aquesta societat civil té més capacitat de manifestar-se en contra de les actuacions polítiques que no pas a favor, atès que els beneficis s'assumeixen com a naturals i normals, i és per això que no s'agraeixen. Pujol va dir que «l'èpica de la protesta, heretada de l'època franquista, necessita limitacions», i els mitjans de comunicació hi tenen en aquest sentit un important paper. D'altra banda, un bon polític ha d'actuar per oferir un servei a la societat i no per guanyar unes eleccions cada quatre anys, i per tant ha de tenir una visió i previsió de futur. «Un polític que no té coratge s'ha de quedar a casa», va dir Pujol, per a qui l'actuació arriscada dels darrers mesos del canceller alemany Shröeder és del tot lloable.

Alain Gagnon, professor de la Universitat del Quebec, va explicar que, en els darrers anys i mitjançant una estratègia premeditada per part del Canadà, s'ha presentat el seu sistema federalista com un model polític ideal a seguir al Quebec, però alhora continuava promovent la identitat nacional canadenca. Això ha donat com a resultat un increment del nacionalisme a la província, que amb unes característiques pròpies i diferenciades, igual que a Catalunya, té el dret a demanar l'autodeterminació a través de fórmules constitucionals i negociant amb el Canadà en un clima de confiança i respecte constitucional, moral i ètic. En aquest sentit treballarà el grup recentment creat, de recerca interdisciplinar i interuniversitària, i possiblement en el futur també ho farà un grup de recerca internacional no governamental que reunirà caps de partits de les petites nacions del Quebec, Escòcia i Catalunya. Gagnon va afirmar que «les nacions minoritàries no han de tenir menys poder internacional que les majoritàries», per la qual cosa cal repensar el paper dels estats.

Problemàtica:
La globalització implica un nou concepte de la riquesa d'una nació, que ha d'incloure factors com el capital social i el capital ètic. En aquest escenari les nacions minoritàries perden pes internacional.

Proposta:
Crear un grup de recerca internacional no governamental que reuneixi caps de partits de petites nacions com el Quebec, Escòcia i Catalunya.

Postures:
-El capital social i ètic genera confiança que atorga riquesa a les nacions.
-La societat civil ha d'abandonar la protesta per la protesta.
-Les nacions minoritàries tenen dret a l'autodeterminació i a influenciar internacionalment.

Bones pràctiques:
-Els polítics han d'actuar amb coratge i visió de futur.
-La societat civil no ha de protestar per protestar.

Conclusions:
El capital social i ètic genera riquesa. Aquest capital ètic ha de fomentar-se, entre d'altres elements, en la seguretat política, generada per polítics amb coratge, responsables, complidors i amb visió de futur, les actuacions dels quals no han d'estar sotmeses, de manera sistemàtica, a la protesta de la societat civil. Totes les nacions, majoritàries i minoritàries, han de tenir el mateix poder a escala internacional.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS La riquesa ètica de les nacions
 
RS Ponència: Capital ètic i desenvolupament
 
IF El capital ètic és un factor diferencial que contribueix al desenvolupament econòmic i social
 
RS Sessió inaugural, sessió de cloenda i una “guia del Diàleg”. Diàleg “Contribuint a l’Agenda Global”
 
RS Israel i Palestina: la societat civil que empeny la pau
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.