|
Tolkien recupera a la trilogia El senyor dels anells una manera d’aproximar-se a l’ésser humà des d'allò que més l’interessa: les llegendes. L'autor s'ha basat en la mitologia nòrdica que, al seu torn, conté força paral·lelismes amb el cristianisme i un rerefons religiós cristià.
Els diferents tipus d'éssers representats a les històries que va inventar Tolkien no són altra cosa que diferents aspectes de l’ésser humà, on l’elf simbolitza la cultura, el nan el treball i els hobbits la tendresa i la ingenuïtat. L'autor contraposa l’egocentrisme de les persones amb una missió vital (la de la Comunitat de l’Anell), on cadascú té un paper a representar. La vida, en aquest context, esdevé un procés de maduració humana i espiritual on és vital aprofitar el temps que se’ns ha assignat. Un cant a la responsabilitat personal i a la llibertat de l’individu.
Altres valors, com ara el respecte a l'altre, apareixen àmpliament reflectits. L'autor convida a no jutjar l'altre a la lleugera ni humiliar-lo per ser diferent (cas d'en Gollum) i, en comptes d'això, proposa ser compassius i posar-se en el seu lloc per entendre'l.
Tolkien fa un profund tractament de la psicologia humana, on la veu interior dels diferents personatges els encoratja, però també els desanima, i on la força de la voluntat apareix com allò que tothom pot desenvolupar per ser més fort. “Hi ha un espai per a la tristesa però no per la desesperança. No totes les llàgrimes són amargues”
L’objectiu final de la trama de la novel·la és la consecució de la pau, “perquè regni en aquest món” “ cal lluitar des de les nostres conviccions”, mentre es presenta el tema de la mort com un pas cap a “l’altra riba”. L'altre gran missatge interreligiós que podem extreure del llibre és també universal: hi ha salvació.
 |
|