Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Moviments humans i immigració > Percepcions de les migracions
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Percepcions de les migracions
Diàleg de referencia: Moviments humans i immigració

Taun Van Dijk, coordinador de la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona) ha estat el primer ponent a intervenir. Van Dijk ha dit que cal tenir en compte que la immigració, a part de ser una realitat, és una construcció social, una percepció que prové d’un imaginari col·lectiu definit, en gran part, pel poder de les elits (polítics, premsa, intel·lectuals...).

La periodista Omayma Abdel-Latif, del Caire, ha parlat de com els mitjans de comunicació egipcis aborden el tema de la immigració a Egipte. Per fer-ho, primer ens ha situat en el context de migració del seu país. Segons la ponent, Egipte és un país molt arrelat a la seva terra i, en conseqüència, al llarg de la història hi ha hagut pocs fluxos migratoris. La primera onada migratòria important va ser cap al 1960, a causa d'un canvi polític que va comportar una forta opressió social. Posteriorment, l'any 1973, es va donar una segona fase amb una emigració orientada a la recerca de treball. Finalment, la tercera onada es va iniciar a partir del 1990 i encara dura ara.

Aquesta última es deu a la crisi econòmica.

Abdel-Latif ha explicat el tractament que fa la premsa del tema de la immigració. La ponent ha constatat que falta el component d’estimació oficial per saber quants egipcis emigren a Europa i, també, que el perfil d’emigrant que es desprèn de la premsa és el d’un home jove (entre 21 i 35 anys) que marxa del seu país per temes econòmics davant la percepció d’un futur desesperançador. Els diaris i mitjans de comunicació en general fan referències contínues al tràfic de persones, però, alhora, tenen un efecte potenciador d'aquest fenomen, ja que gran part dels traficants s’anuncien a la premsa. La ponent ho ha denunciat, perquè, segons ella, el fet que els traficants s'anunciïn a la premsa atorga credibilitat i legalitat a les xarxes d’immigració il·legal. A més, des dels mitjans de comunicació no es fa una fotografia real de la situació a l'Occident i només s’adverteix de la presència d’actituds xenòfobes, defugint temes de precarietat econòmica. La premsa no parla dels drets i deures dels immigrants i, per tant, no els ajuda a fer-se una idea clara del que es trobaran ni a preparar-se per a un viatge d’aquest tipus.

Gema Martín Muñoz, de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha ofert en la seva ponència una anàlisi dels motius de l’existència d’una percepció negativa a Europa i Espanya envers els immigrants musulmans. Segons diverses investigacions, existeix l’evidència que els immigrants musulmans no són pas més conflictius que la resta i, en canvi, des de la societat autòctona hi ha la percepció que són menys integrables que els altres. Segons ella, hi ha dues raons fonamentals que expliquen aquest comportament racista envers els musulmans: » Fruit d’una construcció històrica: prové de la memòria, de la forma com s’ha interpretat l’experiència de l'Àndalus. Es creu que la construcció de la personalitat hispana prové dels romans i visigots i, consegüentment, el musulmà és vist com l’altre. Se’l veu com un ésser diferent i excloent. » Sentiment de superioritat cultural europea: procedeix de l’època del Renaixement i es va reforçar durant el període colonial —principi que Europa representa la civilització i té l’obligació ètica d’expandir-la als bàrbars d’altres països—. És una representació essencialista que veu l’altre com un conjunt homogeni i monolític, basant-se en estigmes culturals o religiosos.

El resultat d’aquestes visions és el reforçament de la ignorància. La representació de la realitat es construeix basant-se en l’excepció cultural i religiosa, fet que impedeix la integració dels musulmans i, cosa que és pitjor, alimenta actituds xenòfobes o islamòfobes. Com constata Martín Muñoz, «hi ha un sentiment creixent d'islamofòbia perillós, perquè està desculpabilitzat socialment»; és a dir, envers els musulmans no hi ha censura social ni consciència del discurs racista. Philomena Essed, de la Universitat d' Amsterdam, ha dit que generalment la immigració es veu com un problema sense tenir en compte que pot ser una oportunitat per reavaluar pràctiques i valors propis. Essed es pregunta com es representa la immigració en la percepció de les elits dominants d’Europa. Segons la ponent, les percepcions es plantegen en funció de la situació política i econòmica del país. Actualment l'obsessió a l’hora de problematitzar la immigració no és tant a causa del color de la pell, sinó que s’insisteix en la religió, l’ètnia o la cultura. En efecte, «el reduccionisme ètnic és una estratègia per mobilitzar pensaments» i, així, el grup homogeni es considera com si sempre hagués estat homogeni fins a l’arribada de la immigració, que ho va pertorbar i desequilibrar tot.

Aquests són els discursos imperants en el racisme actual. El racisme és consensuat i forma part del discurs dominant tant en el món científic, que naturalitza l'hostilitat envers els estrangers, com en els mitjans de comunicació i en la política.

Tanmateix, encara que el racisme és latent, sempre es nega i, en conseqüència, esdevé invisible per a la població dominant.

Segons Essed, la immigració no porta problemes a la societat d’acollida, sinó que actua com a mirall, ja que l’únic que fa és visibilitzar problemes que ja existien abans de l’arribada dels estrangers. Això passa, per exemple, quan ens centrem en la discriminació de gènere envers les dones musulmanes i ens oblidem de la pròpia del país. Es visibilitzen problemes ja latents que són comuns i no pas particularment sorgits de l’arribada d’immigrants.

Per a Reginal Appleyard, de la University of Western Australia, és fonamental saber quina és la naturalesa del fenomen que estudiem. Així, ha explicat que la globalització ha implicat l’ampliació de les interconnexions mundials i ha conduït a la internacionalització del comerç i també de les migracions.

Segons ella, hi ha dos tipus de migracions: les de treball qualificat i les irregulars, destinades a cobrir els últims esglaons del mercat de treball als països desenvolupats. Els treballadors qualificats es mouen de forma global i les percepcions d’aquests immigrants són positives en la societat d’acollida. Al Canadà i Austràlia existeixen programes per captar immigrants qualificats de forma planificada i, a més, es promou el reagrupament familiar per facilitar la integració social.

En canvi, els sol·licitants d’asil polític i immigrants irregulars generen percepcions negatives que associen aquestes persones amb comportaments asocials. S’han de subratllar els beneficis que aporten els immigrants a la societat d’acollida i, alhora, saber que l’adaptació dels nouvinguts és un procés llarg que requereix la comprensió de la població autòctona. Han de canviar els discursos que, de fet, «són la via essencial per aconseguir la integració».

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Comunicació audiovisual global multidireccional per mantenir la diversitat cultural
 
RS La imatge dels altres i els estereotips
 
AS Drets culturals i desenvolupament humà
 
RS Diversitat cultural i justícia
 
RS Mirades interculturals en femení
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.