Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Turisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible > Patrimoni del passat, finestra oberta al futur
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Patrimoni del passat, finestra oberta al futur
Diàleg de referencia: Turisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible

El professor de la Universitat Complutense de Madrid, Miguel Ángel Troitiño, com a representant d’ICOMOS, organisme al qual la UNESCO delega l’elecció i vigilància de llocs de patrimoni mundial, ha iniciat la seva exposició constatant el fet que "aconseguir un ús responsable del patrimoni, superant la pressió del turisme, és un problema complex" i, com a tal, no es pot resoldre a partir de solucions simplistes sinó d’una visió innovadora. Aquesta nova visió passa per la interrelació dinàmica entre patrimoni cultural i turisme, el diàleg profund entre els diferents sectors interessats i el control local dels canvis provocats per la irrupció o manteniment del fenomen turístic.

Troitiño ha remarcat que la gestió és prioritària a l’acció i que crear infraestructures de gestió transversals és més important que repartir competències, tenint present que "el negoci es mou per la demanda mentre que el turista es mou per l’oferta".

El professor ha criticat l’obsessiva recerca de rendibilitat econòmica quan "abans que res, la funció del turisme és social" i el seu principal repte hauria de ser contribuir a la construcció de nous models de desenvolupament.

Per reblar-ho, ha advertit que "als interessos econòmics no els importa destruir destinacions turístiques perquè quan s’esgota el negoci, van a buscar-lo a una altra banda: marxen de la Mediterrània i se’n van al Carib. El mateix que passa amb les destinacions litorals pot passar amb les culturals".

D’altra banda, Troitiño ha assegurat que l’augment del turisme està directament relacionat amb l’esforç per conservar el patrimoni i que la planificació s’ha de basar en les motivacions dels visitants i en l’ús que en fan. El professor opina que cal vetllar per la funcionalitat dels territoris turístics i, alhora, tenir cura de la preservació d’identitats. En aquest sentit, ha afirmat que «la capacitat d’acollida no pot créixer indefinidament: les ciutats no volen posar límits i l’experiència del visitant comença a ser negativa». La capacitat d’acollida depèn, segons ell, de quatre paràmetres: el físic, l’econòmic, el social i el cultural. Sota aquest punt de vista, Venècia (12 milions anuals de visitants) o Toledo (2 milions) són exemples de ciutats turísticament saturades i «la Pedrera rep massa visitants perquè l’experiència els resulti satisfactòria».

El representant d’ICOMOS ha elogiat, en canvi, estratègies d’altres llocs com l’Alhambra o les ciutats d’Àvila, Santiago i, especialment, Girona.

Per acabar, Troitiño ha reclamat amb vehemència un repartiment més equitatiu dels costos de conservació del patrimoni entre els sectors públic i privat.

La directora de Turisme i Cultura de CONACULTA de Mèxic, Gloria López, ha començat la seva exposició presentant Mèxic com una de les primeres potències turístiques mundials amb 19 milions de visitants internacionals (sobre un centenar i escaig de milions d’habitants) afegits a un elevadíssim turisme domèstic de baix nivell adquisitiu (provocat, en gran part, pels 3000 quilòmetres de frontera amb Estats Units).

López, amb el coixí d’una dilatada experiència treballant colze a colze amb la UNESCO, ha assenyalat que «les polítiques de turisme cultural s’han de desenvolupar a tres nivells: cooperació interinstitucional, xarxes de relació i, sobretot, a escala municipal», entenent el municipi com a unitat bàsica d’allò local, referència de pertinença i de cohesió, territori immediat de producció i consum, focus de relació familiar i comunitària, de relació amb el medi ambient i receptor d’impactes.

La directora mexicana ha destacat, finalment, el gran potencial del turisme gastronòmic i artesà al seu país i, en general, arreu.

Pere Duran Vall-Llossera, director general de Turisme de Barcelona, ha acabat el primer bloc de xerrades defensant que «cal trencar amb la dicotomia entre visitant i ciutadà». Vall-Llossera ha afegit que «l’interès general i la lògica de mercat són perfectament compatibles» i ho ha exemplificat amb la ciutat de Barcelona.

El director de Turisme ha apuntat algunes dades com, per exemple, que l’any passat el turisme va suposar el 14% del PIB i va crear 35.000 llocs de treball. D’altra banda, ha proposat «un estudi que xifri la capacitat de càrrega de turistes que pot assumir la ciutat sense ressentir-se’n».

En un marc més ampli, Duran Vall-Llossera ha remarcat el paper de «les ciutats com a caixa de ressonància al món sencer a través del mestissatge». I ha titllat l’estat d’opinió contrari al turisme d’elitisme tronat: «riure’s del turisme és una temptació fàcil i un error greu». Ha elogiat el turisme, en canvi, com a expressió de qualitat de vida i com a bé sociocultural i ha dit que caldria fer pedagogia sobre el fet turístic.

«Barcelona necessita el turisme per existir», ha conclòs el director general, recordant que és igualment necessari reivindicar la singularitat, la identitat i la personalitat pròpies.

El relator especial de les Nacions Unides, Doudou Diène, ha exposat que, malgrat que els principals conflictes d’avui tenen arrels culturals, «només en últim cas ens plantegem com es veuen les cultures entre elles». Segons Diène, el turisme no promou el diàleg entre els pobles ni en mostra la seva identitat profunda quan hauria de ser punt de trobada i de coneixença.

El relator senegalès ha afirmat que «el turisme és l’única activitat humana que posa en contacte masses de població, però masses que s’ignoren culturalment» degut, entre altres coses, a la limitació del factor temps i al pes excessiu del factor econòmic per sobre del cultural. A més, Diène opina que es practica el turisme en base a un tancament identitari subratllat per la centralitat de la cultura que es vol vendre i, per tant, que «el turisme afavoreix el ghetto i el nacionalisme d’identitat».

Un altre dels factors que ha remarcat Diène és que el turisme posa en contacte poblacions desiguals econòmicament i que, a la pràctica, «els únics turistes són els fluxos que van de nord a sud a la recerca de sol i bon temps». El relator de les Nacions Unides considera que «molts països utilitzen abusivament la denominació "turisme cultural”» ja que sovint només es mostra la part més estètica de la cultura, la més visible, i ha demanat que se’n potenciïn les dimensions ètica i espiritual. En aquest sentit, Diène ha dit que «cal utilitzar el patrimoni per explicar coses».

D’altra banda, Diène ha denunciat que «sovint es prefereix veure el monument que no el pobre» i ha advertit del perill que el barri on el patrimoni físic és restaurat, es buidi de població, com ha passat a Venècia.

Per a Diène és important bandejar del discurs turístic mots massa usats com destinació, mercat, producte, etc. perquè, segons ell, són paraules que emmascaren la realitat. En canvi, creu rotundament en un turisme implicat en les tensions culturals i religioses dels pobles. «El turisme pot contribuir a la cultura de la pau i la llibertat» ha dit.

Al seu torn, Hochleitner ha demanat que es faci un turisme de qualitat i que l’organització Mundial del Turisme creï amb urgència un codi de conducta del turista perquè aquest respecti no només el patrimoni sinó també els habitants locals.

Finalment, l’alcalde de Calella, Josep Basart i Pinatel·li, ha explicat com, des de principis del 2000, aquesta població ha patit «un descens constant de turistes degut a l’obertura del mercat i els vols a baix cost». Basart ha apuntat que aquesta situació es va donar, justament, quan començaven a arribar turistes interessats per la cultura (més enllà del sol, la platja i el lleure nocturn) com a conseqüència del ressò dels Jocs Olímpics del 92. Basart ha afegit que cal buscar noves formes d’atracció a través d’elements singulars: «Així com abans el turista arribava i prou, ara l’hem d’anar a buscar i donar sentit a la seva estada». L’alcalde de Calella ha acabat fent una crida al sector privat per tal que s’impliqui en aquest procés innovador.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Turisme responsable i dinamitzador
 
AS Espai urbà col·lectiu: noves perspectives
 
RS La ciutat conquerida
 
IF Macdonalització del paquet turístic
 
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.