Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Conflictes: prevenció, resolució, reconciliació > Mecanismes de justícia nacional i justícia transicional
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Mecanismes de justícia nacional i justícia transicional
Diàleg de referencia: Conflictes: prevenció, resolució, reconciliació

Roberto Garretón (Xile), representant de l’Alt Comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans (ACNUDH) per a l’Amèrica Llatina i el Carib, planteja que «mai abans la humanitat ha viscut els dilemes que es planteja avui pel que fa a la possibilitat d’exigir responsabilitats als dictadors pel que van fer», la qual cosa sembla fantàstica. Segons Garretón, «no hem arribat a un nivell en el qual la justícia estigui assegurada, però ara està molt més controlada que abans». D’altra part, denuncia que les víctimes dels conflictes acostumen a estar marginades dels actes de transició cap a la democràcia, la qual cosa «impedeix una veritable pau». Per al ponent, «amb impunitat una societat més justa és impossible». Per això, proposa actuar contra la impunitat en les seves dimensions jurídica, política, moral i històrica, i en aquest sentit destaca el paper fonamental de les comissions de la veritat. També lloa la feina del jutge Baltasar Garzón, que va fer possible que Pinochet fos processat. Per a Garretón, «encara que Pinochet no fos condemnat, almenys va ser humiliat i això és un pas molt important». Per acabar, afirma que «és possible fer justícia si nosaltres i la comunitat internacional fem pressió perquè així sigui».

La jutge Yolanda Pérez Ruiz (Guatemala) assenyala la responsabilitat dels jutges «per avalar el terror amb inoperància i contribuir a la impunitat». Per a la senyora Pérez, la justícia és fonamental en la reconciliació, perquè «sempre que hi ha veritat hi ha reparació». Per a la ponent, en el món urgeix sobretot un canvi de mentalitat: «Tot depèn del fet que aprenguem a ser millors éssers humans». Segons Pérez Ruiz, «la clau està en buscar dintre de nosaltres, en un viatge atemoridor al nostre interior, per trobar les nostres virtuts humanes en el nostre centre i així reconciliar-nos primer amb nosaltres mateixos i després amb l’altre».

François Xavier Nsanzuwera (Oficina del fiscal del TPIR a Arusha, Tanzània) parteix d’una reflexió: com fer justícia en una situació de genocidi? Segons afirma, «la justícia en una situació de crim de massa és un desafiament al qual s’ha de fer front, perquè no es poden alliberar tots els culpables». Destaca que a Rwanda, per primera vegada, s’ha jutjat la violació com a crim contra la humanitat, la qual cosa, segons ell, és molt important per al dret internacional i per a la societat rwandesa.

Gustavo Gallón (Comissió Colombiana de Juristes, Colòmbia) denuncia la greu situació dels drets humans a Colòmbia. Per a ell, el projecte de llei que s’està elaborant en el seu país «no garanteix la pau, ni la justícia, ni la reparació, ni la veritat, sinó la impunitat dels paramilitars». Per tant, conclou: «Dic amb tristesa que el que s’està forjant a Colòmbia en aquest moment és un gran projecte d’impunitat».

Panel II Charles Villa-Vicencio (director de l’Institut per a la Justícia i la Reconciliació) planteja que existeixen diferents mecanismes de justícia de transició i que es necessiten diferents solucions. Per a ell, el procés de transició a Sud-àfrica va donar resultat, i considera que les comissions de veritat van ser una alternativa als judicis i a l’amnèsia.

Srdjan Dizdarevic (president del Comitè Hèlsinki per als drets humans, Bòsnia-Herzegovina) inicia la seva exposició expressant el seu convenciment que aquesta trobada serà positiva per a la societat civil. Segons Dizdarevic, Bòsnia s’enfronta al repte d’una doble transició a l’economia de mercat i a la democràcia. Per a ell, cal actuar a nivell de justícia internacional i nacional i realitzar un esforç amb vista a restablir la veritat i la reconciliació, per la qual cosa proposa la creació urgent d’un comitè de la veritat i la reconciliació.

Rolando Ames (membre de la Comissió de la Veritat i la Reconciliació, exsenador de la República i professor de ciències polítiques, Perú) destaca el paper de les comissions de veritat com a facilitadores d’un diagnòstic de fets molt dramàtics, així com el seu efecte catàrtic. Per a Ames, el que ha passat a Iraq és una lliçó mundial que ha de ser un punt de reflexió per a tota la comunitat internacional. Proposa, a més, investigar i escriure sobre els trets comuns dels conflictes i «recomprendre què és la violència política».

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF El rescat de la veritat
 
RS Reformes institucionals per a la pau, la seguretat i la justícia en el món
 
RS Dones teixint la pau. La Resolució 1325. Les guerres oblidades. Tribunal Penal Internacional. Competències per a l’eficàcia
 
RS Pau i drets humans
 
RS Educació pel desarmament
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.