Resum sessió Bones Pràctiques: ètica i administració pública
Diàleg de referencia: La riquesa ètica de les nacions. Valors i desenvolupament social

Joan Rigol va iniciar la seva ponència amb l'afirmació que perquè una nació sigui rica necessita elements com la indústria, la universitat, etc. Va dir que «l'ètica és la riquesa mateixa de les nacions, perquè és només en aquest marc que les persones són capaces de donar el màxim». L'administració pública, segons el ponent, és el punt de confluència entre el món polític i la ciutadania. Cal veure la dimensió ètica de la política i de la ciutadania. Els polítics s'han de vigilar els uns als altres per veure si s'actua èticament. La política no ha de consistir només a guanyar unes eleccions.

En la dimensió política general a tot el món, manca la visió de futur en el treball.

Segons Rigol, «l'immediatisme dels polítics correspon a un immediatisme general de la societat». La política, que abans era el lloc de debat, ha d'anar ara a remolc dels fets econòmics.

D’altra banda, Rigol va dir que «la cultura s'ha mercantilitzat», s'ha banalitzat. Rigol es planteja un dilema: ens relacionem amb la societat com a clients o com a ciutadans respecte al bé públic? La qüestió és com articular la ciutadania dins l'edifici constitucional del propi país.

Rigol ens diu que la política no és només donar serveis públics, sinó que també és on s'ha d'exigir la responsabilitat cívica dels ciutadans; però necessita credibilitat moral, de la mateixa manera que «les institucions no són del partit guanyador, sinó del poble, que és el conjunt de tots els partits». La política no és un producte per vendre cada quatre anys, és una vinculació personal, amb una dimensió humana. Segons Rigol, «un polític ha de creure que la nostra societat és millorable i transformable».

Cada vegada hi ha més grups socials organitzats al marge de la política. El ciutadà s'ha convertit en una mena de client que paga uns impostos i espera uns serveis, però que té una actitud passiva. Tanmateix, els ciutadans no només tenen drets, sinó també deures; «tots tenim un compromís cívic amb el nostre entorn».