Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Drets humans, necessitats emergents i nous compromisos > Ciutats, drets humans i globalització.
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Ciutats, drets humans i globalització.
Diàleg de referencia: Drets humans, necessitats emergents i nous compromisos

Jean-Pau Alduy, alcalde de Perpinyà, creu que els drets humans actuals són el resultat d’un debat dels estats-nació en el marc de l’ONU. Avui dia els únics contrapoders que es presenten davant del poder econòmic, polític i tecnològic són, d’una banda, el terrorisme del fonamentalisme religiós i, d’altra banda, les ciutats unides.

Les ciutats són cada cop més cosmopolites i s’hi produeixen crisis. Es pot fer front a la crisi urbana de maneres diferents:

1) Acceptant el comunitarisme com a principi d’urbanisme.
2) Amb laïcisme i espiritualitat. A Perpinyà s’ha contribuït a difondre el laïcisme amb el document ”Perpinyà i el laïcisme”, editat per l’ajuntament.
3) Solucionant el problema de la desaparició dels espais públics. Cal tendir a construir una societat arxipèlag en la qual cadascú, des de la seva identitat, s’apropi a les altres illes per construir una societat nova.

Manuel Saravia, professor d’urbanisme de l’Escola d’Arquitectura de Valladolid, reflexiona sobre l’informe de la pobresa de l’ONU. El 1978 es va crear el programa Hàbitat de les Nacions Unides per reclamar un habitatge digne per a tota la humanitat. Avui es constata molta pobresa i un profund desequilibri entre rics i pobres i totes dues coses es concentren en les ciutats. Les ciutats del tercer món s’amplien amb slums, faveles, villas miseria, barraques, etc. Un terç de la població urbana mundial (1.000 milions de persones) viu en aquests assentaments i es preveu que en els propers 30 anys aquesta xifra es dupliqui.

En canvi, a les ciutats riques la incidència del barraquisme és molt més petita i la pobresa es concentra en el nucli històric i en els edificis dels polígons. Quan interessa es multipliquen els mecanismes d’expulsió de la pobresa mitjançant el procés d’ennobliment, pel qual se substitueix la població existent de renda baixa per població nova de més renda. Quan es concentren els sense papers augmenta la degradació i la pobresa, no es fa política d’immigració i les ciutats es tanquen i es divideixen. Els barris pobres sempre havien tingut la seva dignitat, en canvi avui els sense papers no tenen nom ni dignitat i la seva invisibilitat no els permet de relacionar-se amb els que els jutgen. La política de contenció dels estats no frena la immigració, sinó que genera clandestinitat, sobretot en l’imaginari col·lectiu. Cal afavorir la mobilitat i respectar el dret a la lliure circulació.

Segons Jean-Pau Alduy, per tal que les ciutats puguin ser un contrapoder de l’estat cal crear una ONU de ciutats. La ciutat s’ha de convertir en una comunitat cohesionada amb espais públics i oberts. "Si desenvolupem una democràcia de ciutats basada en el respecte de les identitats i del laïcisme es pot aconseguir un món millor ".

Manuel Saravia afirma que el problema de avui és la immigració. D’altra banda, l’èxit del nostre temps no és la tecnologia, sinó el respecte dels drets humans. Cal difondre la idea que s’han obrir fronteres, encara que hi hagi resistència. Els grans èxits de la humanitat —el sufragi universal, el vot de les dones, les lleis de pobres, l’abolició de la pena de mort, etc.— sempre s’han aconseguit malgrat la crítica. Sobre això Saravia recomana el llibre de Hirschmann Retòriques de la intransigència.

El prejudici més gran quant a la immigració és que el món ric i el pobre tenen vasos comunicants i que tendeixen a equilibrar-se. Això no és així pel mateix motiu pel qual no tots els extremenys emigren a Mallorca. Com a mesura concreta Saravia aconsella prohibir els barris tancats perquè poden arribar a desvincular-se de l’ajuntament i no contribuir en l’erari públic, com succeeix a l’Argentina. També recomana que el territori sigui per als vianants per tal de donar fi a l’apartheid urbà.

Jean-Pau Alduy assenyala que a la Constitució Europea hi ha una absència del paper de les ciutats, no apareix el concepte de laïcisme i no es parla del dret al treball, la qual cosa dificulta fer front amb èxit al repte de la immigració. Segons Jean-Pau Alduy, "el nou humanisme és la ciutadania més Internet".

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Dret a la ciutat: Conclusions
 
RS Polítiques urbanes de lluita contra l’exclusió.
 
RS El segle XX contempla el segle XXI
 
AS Fòrum Urbà Mundial
 
AS Ciutat i ciutadans del segle XXI
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.