Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Què s’amaga darrere la teva roba? El treball precari de les dones en les cadenes de producció globalitzades > Què s’amaga darrere la teva roba? El treball de les dones a les cadenes de producció globalitzades
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Síntesi diàleg Síntesi diàleg
Què s’amaga darrere la teva roba? El treball de les dones a les cadenes de producció globalitzades
Diàleg de referencia: Què s’amaga darrere la teva roba? El treball precari de les dones en les cadenes de producció globalitzades

Durant el diàleg es va denunciar la precarietat i l’explotació laboral que pateixen els treballadors, sobretot dones, a les cadenes de producció de roba que les empreses multinacionals tenen ubicades en països en vies de desenvolupament. Va ser el marc de presentació de propostes per eradicar aquesta mena de pràctiques.

El diàleg «Què s’amaga darrere la teva roba? El treball de les dones en les cadenes de producció globalitzades», organitzat per Intermón-Oxfam i Setem, ha suposat una denúncia unànime de la precarietat i l’explotació laboral que pateixen els treballadors, principalment dones, en les cadenes de producció de roba que algunes empreses multinacionals tenen instal·lades en països en vies de desenvolupament, com el Marroc, Hondures o Guatemala, on es beneficien d’incentius fiscals, d’una legislació més laxa i d’un cost de la mà d’obra ínfim comparat amb els estàndards occidentals. Com a exemple, el salari mitjà d’una treballadora a Guatemala és de 159 dòlars, quan la cistella bàsica de subsistència se situa en 170 dòlars.

La creixent competència en el sector globalitzat del tèxtil, amb marges cada vegada més estrets, la demanda incessant per part dels consumidors i l’intens dinamisme dels canvis en les tendències de moda estan accentuant aquest fenomen de deslocalització de les empreses multinacionals, que subcontraten part de la producció a la recerca de menors costos i major productivitat, cosa que comporta, al final, una major precarietat en les condicions laborals en aquestes cadenes de producció.

Segons Ignasi Carreras, director d’Intermón-Oxfam, el que estan produint és que «les empreses multinacionals del sector de la roba traslladin la pressió competitiva a l’última baula de la cadena». Si bé aquestes empreses ofereixen ocupació, no generen riquesa ni tecnologia que reverteixi en el país.

Tots els presents en les taules del diàleg (ONG, sindicats, empreses, administracions, treballadors del tèxtil i estudiants) van constatar la mateixa situació: la vulneració sistemàtica dels drets laborals en les cadenes de producció. Segons Lucrecia Bautista, de la Comissió per a la Verificació dels Codis de Conducta a Guatemala, són freqüents els abusos verbals i físics, les males condicions higièniques i sanitàries i el treball forçós en jornades de fins a 22 hores en pics de producció. Així mateix, es vulneren el dret a la salut, a la maternitat i a l’associació, com va posar de manifest el relat de les agressions a Gloria Rafaela Córdova, del Sindicato de Trabajadores Climatextiles de Guatemala: «A les persones que intentem sindicalitzar-nos, ens destrueixen».

I és que aquesta explotació laboral recau principalment sobre les dones, entre el 60% i el 90% de la capacitat de treball de les fàbriques. Amb freqüència pateixen una posició de marginació i vulnerabilitat en les societats d’aquests països, atès el seu alt grau d’analfabetisme i les seves càrregues familiars. «No es pot separar la situació laboral d’aquestes dones del context social en què viuen», segons Boubker el-Khamlichi, representant de l’Associació de Dones Obreres del Tèxtil Attawassoul, de Tànger, al Marroc, país que es caracteritza per una societat patriarcal dominant. Tots els ponents van coincidir en la corresponsabilitat de tots els agents socials en la recerca de solucions al problema. Els governs han de vetllar per l’acompliment dels convenis internacionals de protecció als treballadors i adoptar mesures normatives concretes, de caràcter local, per garantir els drets laborals. En aquest sentit, Josep Maria Álvarez, secretari general d’UGT a Catalunya, va reclamar que el compliment dels convenis de l’Organització Internacional del Treball (OIT) sigui condició ineludible perquè els governs puguin subscriure tractats comercials d’àmbit internacional en el si de l’Organització Mundial del Comerç (OMC).

D’altra banda, les empreses han d’adoptar pràctiques de responsabilitat social corporativa, com codis de conducta que incorporin en la presa de decisions valors com ara l’ètica, la transparència i la responsabilitat cap a la societat. En aquest sentit, Josep Maria Rañé, conseller de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya, es va expressar a favor de la creació d’agències independents que auditin aquestes pràctiques.

Per últim, es va qüestionar el model de consum imperant, i es va advocar perquè els consumidors es conscienciïn i es responsabilitzin de les seves compres, introduint nous paràmetres ètics per arribar a considerar una compra satisfactòria. En paraules de la model Judit Mascó, «hem de tenir en compte les condicions laborals en les quals s’ha produït, per fer una compra neta». En aquest context, es posa de relleu la necessitat d’una normativa d’àmbit internacional que obligui un etiquetatge transparent i realment informatiu que ajudi el consumidor a decidir les seves compres, coneixent amb exactitud on i com s’ha elaborat el producte. Els avenços en aquesta normativa es veuen obstaculitzats en l’àmbit de la Unió Europea per les reticències dels països del nord d’Europa, segons va assegurar Joan Canals, representant de la CEOE.

Per avançar en la resolució del problema i en la conscienciació de la societat en general, és necessària una major formació i educació sobre aquest assumpte, aspecte que es veu impulsat gràcies a campanyes de denúncia com «Juga net en les olimpíades» (promoguda per Intermón-Oxfam, Setem, CCOO i UGT, amb més de 250.000 adhesions), que intenta implicar la societat civil perquè exigeixi a les marques comercials esportives que compleixin amb els drets laborals en la seva producció; o iniciatives pedagògiques com «Connectant mons», promoguda per Intermón-Oxfam, i en la qual han participat més de 8.000 alumnes de tot Espanya. Aquest programa ha introduït els estudiants en la problemàtica mitjançant la participació, la reflexió i l’elaboració de propostes, que es van presentar en el marc del diàleg juntament amb la «manta dels somnis», confeccionada pels nens amb trossos de tela amb missatges sobre la seva visió del problema.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Què s’amaga darrere la teva roba?
 
IF L’explotació laboral a les cadenes de producció de roba globalitzades
 
AS Governar la globalització des del treball
 
IF Cap a una empresa socialment i mediambientalment responsable
 
AS El paper de l’empresa al segle XXI