Resum sessió Diversitat a l’Islam
Diàleg de referencia: Parlament de les Religions del Món

El pensament islàmic és divers, no es pot encapsular en una sola tradició. Hi ha moltes tendències dins aquesta religió. El problema és que si no es controlen ni es coordinen les diverses tendències, corre el risc de dividir-se’n en més i això no seria positiu. Podria dir-se que hi ha un sol Islam però diverses formes de ser musulmà.

Per què podem parlar d’un Islam? Perquè hi ha un conjunt comú de creences islàmiques a tots els països del món – hi ha 5 pilars iguals tant pels sufís com pels sunnites. Per què podem parlar de diversitat dintre l’Islam? Perquè l’Islam és una tradició de tot el context cultural que hi ha al seu voltant; per això hi ha un Islam asiàtic, un Islam africà, etc. En el cas d’Occident ha passat exactament el mateix. Hi ha una identitat islàmica que ha absorbit els elements culturals que hi ha al seu voltant. La diversitat de tendències s’organitza en múltiples escoles de pensament que s’estenen amb complexitat, tot formant moltes capes. A voltes es cau en la simplicitat per qualificar-ne unes com a moderades i altres com a radicals. Aquesta complexitat a l’hora de parlar de grups també es trasllada a diferents nivells. Cal distingir entre els diferents nivells (polític i religiós). D’una banda hi ha persones que són molt liberals a nivell religiós però molt autoritàries a nivell polític, i a l’inrevés.

Quan parlem d’islamisme a Europa es pot parlar d’almenys 6 formes d’entendre l’Islam a Europa. Per entendre l’Islam cal comprendre les seves diverses capes. A més, quan s’ensenya l’Islam cal seguir primer una formació, seguir unes normes i estudiar-les de manera científica, etc. Però un dels problemes que hi ha és que moltes persones parlen en nom de l’Islam (en lloc de fer-ho a títol individual o que parlen sense tenir-ne ni idea). Una de les fórmules que defensa el ponent és la de trobar els punts en comú entre les diverses tendències mitjançant el diàleg.

Una de les idees que han de quedar clares és que àrab no és igual a islàmic. Hi ha àrabs que pertanyen a altres religions (jueus, coptes, cristians). El que passa és que l’Islam ha utilitzat la llengua àrab per difondre el seu missatge i la seva religió. Però la cultura àrab recull diverses cultures, entre les quals es pot parlar de la cultura islàmica.

Actualment, alguns musulmans oculten o aprimen les seves creences perquè no se’ls identifiqui com a tals i per aconseguir una millor integració laboral, social i familiar. Altres, en canvi, es radicalitzen i promouen l’antisemitisme. En aquest sentit, es tracta d’acomodar les nostres creences a les societats d’arribada, de forma que es pugui adaptar una identitat cultural sense necessitat de renunciar a la cultura islàmica. Es pot ser francès i musulmà, per exemple.