Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Contribuint a l’Agenda Global > Diàlegs globals sobre democràcia i diversitat
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Diàlegs globals sobre democràcia i diversitat
Diàleg de referencia: Contribuint a l’Agenda Global

L'Itinerari 6 del Diàleg "Contribuint a l'Agenda Global" tracta de connectar els conceptes de democràcia i diversitat, centrant-se molt especialment en les eines que aporta el federalisme per tal d’encaixar millor tots dos conceptes.

John Kincaid, president de l'Associació Internacional de Centres per a Estudis Federals, pronuncià el discurs inaugural, en el qual defensà el federalisme com "un sistema que permet unes unitats de govern més responsables, participació més directa de la població i un respecte pels llaços culturals".

Durant els darrers anys, Kincaid ha estudiat empíricament el federalisme. Els estudis demostren que els països federalistes funcionen molt bé en entorns heterogenis. A més a més, presenta nivells econòmics i de desenvolupament humà superiors a països de tradició centralista o regional. Per últim, el federalisme és una bona defensa contra la corrupció, perquè existeix una major responsabilitat directa amb els ciutadans. Estem parlant, per tant, d'un sistema que respecta principis democràtics bàsics, i que permet encaixar millor la qüestió de la identitat.

Josep Maria Vallès, conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya; Alex Ekwueme, exvicepresident de Nigèria; i Major Dalbir Singh, secretari d'All India Congress Comité (Comitè Congressista per a Tota l’Índia), de l'Índia, defensen tots tres la capacitat del federalisme per treure bons rendiments a cadascun dels corresponents països.

Vallès opina que, en el cas de Catalunya, el federalisme pot ser una bona sortida de futur que permeti crear un projecte comú espanyol i alhora mantenir les identitats nacionals. Pel que fa als casos nigerià i indi, el federalisme ha donat estabilitat política, mitigant els aspectes que han provocat més problemes interns: multiplicitat ètnica, religiosa i pobresa.

Marco Aurélio García, conseller delegat d'afers internacionals del govern del Brasil, defensà el federalisme com a eina efectiva de desenvolupament regional. García manifesta la seva convicció que la constitució federal democràtica de l'any 1988, que reconeix les tres esferes autònomes de poder i un sistema federal de finançament, és una Carta Magna que pot facilitar les reformes necessàries al Brasil del president Lula: reformes de caràcter democràtic, expansió de l'esfera pública, enfortiment federal via descentralització efectiva i separació de l'ortodòxia neolliberal.

Fernando Vallespín, catedràtic de ciències polítiques a la UAM, dialogà sobre la globalització i la manera com es pot tractar el tema de la diversitat cultural. La seva opinió és que la globalització ha provocat un conflicte d'identitats, que ha provocat una incidència d'allò que més separa els humans, en lloc de buscar allò que ens uneix. La globalització ha generat, per tant, destrucció de comunitats culturals degut a la incisiva recerca de l'homogeneïtzació cultural.

La seva proposta és revisar el mode en què exercim la tolerància, perquè sovint "darrere dels conflictes d’identitat hi ha un conflicte de base econòmica".

En la darrera sessió, Pujol anuncia l'amenaça a la diversitat per part de la globalització. La globalització, tot i així, pot ser un estímul perquè les persones s'adonin que necessiten un espai cívic per sentir-se elles mateixes.

Xichiti Gálvez, representant del govern de Fox per assumptes dels indígenes, és favorable a la protecció dels drets dels indígenes a Mèxic, perquè "la migració reprodueix cultura allà on va". Però per tal que la reprodueixi i no perdi drets, és necessari que els governs siguin sensibles i atorguin drets d'ensenyament de la seva pròpia llengua, per tal de no perdre bona part de la seva identitat.

El jurista Jean-François Gaudreault-Desbiens apel·la a un dret que permeti als individus triar un projecte de vida mitjançant la lliure tria d'identitat. El dret ha de permetre a les persones canviar el seu projecte, si així ho desitgen. En cas contrari, estaríem parlant d'un sistema que no ofereix instruments d'emancipació i no purifica els elements minoritaris.

Per últim, Dusan Sidjanski, del Centre Europeu de la Cultura, a Ginebra, creu en una Unió Europea que respecta la identitat, perquè opina que la Unió s'ha fet a partir de la voluntat, i no pas a partir de la força. Sidjanski es considera federalista i de la lliure associació entre els pobles. Del projecte europeu critica, per damunt de tot, la manca d'una perspectiva diversa i que sigui, més que res, una comunitat d'idees. Malgrat aquest punt d'amargor, creu que Europa pot superar aquesta mancança i servir d'exemple a tot el món.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Societats multilingües, societats multiculturals: democràcia plural.
 
AS Drets culturals i desenvolupament humà
 
RS Sessió d'obertura
 
AS Globalització, identitat, diversitat
 
IF Drets culturals i diversitat: una acció política i civil per aconseguir el desenvolupament
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.