Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Espai urbà col·lectiu: noves perspectives > Espai urbà col·lectiu: noves perspectives
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Síntesi diàleg Síntesi diàleg
Espai urbà col·lectiu: noves perspectives
Diàleg de referencia: Espai urbà col·lectiu: noves perspectives

Urbanistes, arquitectes, artistes i representants polítics de diferents horitzons geogràfics es van reunir al diàleg "Espai urbà col·lectiu", fet al Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona, entre el 8 i el 12 de setembre, per intercanviar coneixements, projectes i estratègies per a la gestió de models d’urbanisme nous que incloguin el concepte de l’espai col·lectiu, aquest fenomen social nou que acull formes i interacció institucionalitzades i relacions lliures entre els ciutadans. El canvi d’escala que s’està produint a les ciutats i el creixent canvi en els models de vida han fet que els espais públics perdin protagonisme a favor d’aquests espais col·lectius, que necessiten ser atesos en els projectes urbanístics.

El Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona va reunir especialistes en urbanisme, arquitectes, polítics, artistes i filòsofs per debatre sobre la necessitat imperant de les ciutats de reconstruir les seves estratègies de planificació, de manera que incloguin la interacció col·lectiva tant de les zones cèntriques com de les perifèriques. En aquest procés, la necessitat que hi hagi un espai urbà col·lectiu com a trobada de cultures, com a escenari de conflictes, però també com a símbol de regeneració democràtica, és essencial. L’espai col·lectiu urbà és un complex fenomen social que transcendeix allò públic i es barreja amb allò privat, que acull formes d’interacció institucionalitzades i relacions lliures entre els individus. En definitiva, l’espai col·lectiu urbà ha estat analitzat com a centre neuràlgic per al desenvolupament de les ciutats.

Les ciutats tenen l’obligació de generar espais públics, perquè sigui la ciutadania qui se n’apoderi i a partir dels seus usos i pràctiques els transformi en col·lectius.

La ciutat i l’espai dissociat

L’espai públic de les ciutats està en crisi. Els elements simbòlics dels espais públics que les ciutats van construir en el passat avui no serveixen per representar els fluxos que hi circulen. Aquest progressiu debilitament de l’espai públic es deu, d’una banda, al debilitament d’allò polític (la polis) i, de l’altra, al fet que el projecte mateix de convivència viu una crisi profunda. "Allò públic ja no es pot reduir als llocs tradicionals, com els nuclis antics de les ciutats o les parts cèntriques, perquè aquest espai representa només un 10% de la ciutat", va afirmar en aquest sentit François Barré. I va afegir-hi que aquesta crisi es deu principalment al model individualista relacionat amb el fet que el 90% de la gent ja no viu al centre de les ciutats i hi ha una pèrdua de relacions quotidianes que es reflecteix, a més, en l’arquitectura i en la privatització de l’espai públic.

En aquesta dissociació de les ciutats també es va fer referència a la crisi de la temporalitat, que planteja una contradicció entre el caràcter temporal i la dificultat perquè alguna cosa s’inscrigui en la història de la ciutat, a causa de la instantaneïtat dominant. Aquesta crisi té relació amb la ruptura de la narrativa estructural. L’actualitat de les ciutats està marcada pel flux instantani i aquesta contradicció temporal dificulta la projecció d’una narrativa a llarg termini. François Ascher, professor de l’Institut Francès d’Urbanisme de la Universitat de París, va fer referència a la paradoxa contemporània segons la qual la lentitud és un luxe difícil de trobar. En aquest sentit, l’urbanisme actual depèn en gran mesura dels esdeveniments per a la planificació a llarg termini, com per exemple els projectes urbanístics a partir de l’organització dels Jocs Olímpics. A aquest tipus d’urbanisme, Barré el va anomenar "l’arquitectura del pretext".

Per aquest motiu, en una ciutat són importants les relacions entre els subjectes i els objectes, però el problema de la majoria és que en l’actualitat aquestes relacions no es donen. Per entendre això cal comprendre el canvi d’escala que han sofert les societats. Avui dia, els individus són plurals, pertanyen a diferents llocs i es mouen per espais reals i virtuals diferents. La dicotomia privat-públic, individual-col·lectiu, interior-exterior ha quedat desplaçada. S’haurà de dur a terme una arquitectura de la mobilitat que haurà de complir un paper essencial en aquest aspecte, ja que els ciutadans es veuen involucrats en un flux constant i múltiple. La ciutat ha de constituir-se en un mecanisme d’articulació d’aquests diferents mitjans i l’arquitectura ha de fer d’interfície. Les ciutats funcionen com una metàfora de l’hipertext on els individus viuen a escala i plans diferents i passen contínuament d’un espai a un altre (text laboral, text del barri, text domèstic), ja sigui comunicant-se a distància o bé desplaçant-se físicament. Per tant, hi ha aquesta mobilitat múltiple dintre d’un hiperespai dimensional. Comprendre aquesta forma de relació nova és crucial per a l’arquitectura urbana.

L’arquitectura i l’urbanisme han de ser respectuosos quant a l’ocupació de l’espai públic, la sostenibilitat mediambiental i el respecte a les cultures, que és un factor diferencial de cada ciutat.

En aquesta nova forma d’espai col·lectiu té un paper important la intermodalitat. Les ciutats han de facilitar la connexió a través dels diferents mitjans de transport. Joan Busquets va afirmar que la manera d’aconseguir-ho és, d’una banda, eliminar les vies ràpides de la trama urbana a través de rondes, de manera que les autopistes es connectin fora de la ciutat, i deixar l’espai públic a nivell urbà i el transport ràpid a altres nivells (i va posar com a exemple Barcelona). D’altra banda, cal augmentar la xarxa de transports públics, tant als centres com, i especialment, a les zones perifèriques. "La cultura urbana ha de passar per sobre de la cultura del cotxe", va afirmar.

Quin model de ciutat

Davant d’aquesta dissociació, les ciutats necessiten un canvi profund. I en aquest context, al diàleg es va debatre sobre com ajustar un model d'integració d'espais en el qual estigui present la densitat i que actuï alhora com un indicador de desenvolupament.

"L'espai públic ja no es pot pensar com fa 50 anys enrere. Avui, l'espai col·lectiu s'ha transformat", va afirmar l'arquitecte i acadèmic Josep Anton Acebillo, que va remarcar la necessitat que hi hagi un canvi profund a les ciutats.

En aquesta integració dels espais en la planificació urbanística, es va debatre sobre la necessitat del reciclatge del sòl i la importància de pensar en la construcció d'espais que en el futur puguin ajustar els seus usos a les noves necessitats i on càpiguen fluxos diferents, ja que canvien molt ràpidament.

L'alcalde de Barcelona, Joan Clos, en la seva ponència, va destacar la importància de la densitat a les ciutats i va plantejar dos models de ciutats vigents en l'actualitat: la ciutat compactada i les urbanitzacions amb baixa densitat. En aquest sentit, va destacar la importància de gestionar un espai en què la densitat sigui un intercanvi constant de fluxos i on la perifèria trobi una combinació adequada amb el centre. Clos va presentar els projectes de dos barris nous a la Zona Franca i a Nou Barris, que s'ajusten a conceptes claus per al desenvolupament, a través d'un procés de densificació ordenada amb optimització i reciclatge del sòl

El projecte tindrà un 60% dedicat a l'espai públic i un 40% a edificacions, dintre de les quals un 70% estarà destinat a habitatge i la resta a comerç i a activitats privades. Barcelona presenta diversos exemples de graus de densitat urbana, des dels 150 habitatges/ha de l’Eixample als 60 habitatges/ha de la Vila Olímpica. Per la seva banda, el projecte de Nou Barris i la Zona Franca té previst incloure 20.000 habitatges, aproximadament.

Un altre dels punts als quals es va fer referència en la planificació urbanística és el de la importància de desenvolupar polítiques culturals. L'alcalde de Gènova, Giuseppe Pericu, es va referir a la transformació i a l'aposta per plans urbanístics basats en la construcció d'una ciutat cultural i activa, i no simplement centrats en l'explotació del seu patrimoni històric.

Ciutat global, govern local

En el context global en el qual estan incloses, les ciutats han d’arribar a ser l'espai d'articulació política del futur. Les ciutats han d’esdevenir escenaris on s'acumulin tensions, desenvolupament i formes noves d'expressions socials, per tant, han de posseir els instruments polítics que els permetin tenir prou autonomia per planificar i executar les polítiques urbanístiques.

Les ciutats no intervenen directament en les discussions globals que afecten el planeta, i en aquest sentit es va plantejar la necessitat d'una modificació política dintre de l’àmbit de la relació ciutat i estat, en la qual les ciutats han de tenir un grau més alt de descentralització, per poder gestionar de manera global els temes locals, amb els recursos propis que els genera aquest mateix procés de globalització.

Un altre dels temes que es va tractar al diàleg, va ser el de la seguretat i com s'institucionalitzen els temes que fan referència a la inseguretat, ja sigui sobre fets globals, com el terrorisme, o sobre fets locals, com la violència. En molts casos, això genera una percepció distorsionada sobre la realitat, en què la por apareix en la ment dels ciutadans, malgrat que en moltes ciutats aquesta percepció no es correspon amb les estadístiques sobre aquests fets.

Conclusió

El diàleg "Espai urbà col·lectiu: noves perspectives", organitzat pel Fòrum Universal de les Cultures, la Fundació Mies van der Rohe i Gaudí i el Programa Cultura 2000 de la Unió Europea, ha debatut sobre la importància d'un canvi profund a les ciutats i en la gestió —per part dels urbanistes, els arquitectes i els representants polítics— d’espais col·lectius nous, considerats com un lloc d'intercanvi que acull les formes d'interacció institucionalitzades i les relacions lliures dels ciutadans. L'espai col·lectiu urbà s'erigeix com un component clau per al desenvolupament i la integració de les ciutats. Al diàleg, es van presentar diversos projectes, públics i privats, els eixos centrals dels quals estan basats en l'articulació de tots els fluxos que intervenen en la vida ciutadana.

La integració de la perifèria amb el centre, l'ús del transport públic, els problemes i beneficis de la densitat, l'edificació de torres, el reciclatge del sòl, la construcció d'un àmbit d'identitat i els temes que tenen relació amb la seguretat i la violència a les ciutats, s’hi van tractar a partir de cinc taules rodones, amb l'objectiu de trobar una forma de governabilitat nova del territori, que permeti que les ciutats puguin fer un pas endavant en la situació crítica en què es troben. La creació d'espais urbans col·lectius de convivència i tolerància és indispensable per a aquest canvi.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Fòrum Urbà Mundial
 
RS Conclusions dels Diàlegs sobre Ciutats al Fòrum Urbà Mundial
 
RS Governs locals
 
RS El segle XX contempla el segle XXI
 
AS Ciutat i ciutadans del segle XXI