Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Festival Mundial de la Joventut > Salari mínim interprofessional i renda bàsica
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Salari mínim interprofessional i renda bàsica
Diàleg de referencia: Festival Mundial de la Joventut

Les prestacions socials a Alemanya

Dimitri, primer secretari de la DGB - Jugend, explica el sistema de la Seguretat social a Alemanya. La Seguretat social a Alemanya cobreix la sanitat, les pensions, les prestacions socials, etc. El 50% l’aporten els empresaris i l’'altre 50% els treballadors. La prestació per atur ha sofert canvis arran de la reforma de gener del 2005. D’una banda, es redueixen els mesos de prestació i la quantitat percebuda i, de l’altra, el treballador ha d’acceptar qualsevol treball que se l’ofereixi.

El problema de les pensions a Alemanya va en augment perquè, al ritme actual, el 2050 de cada 100 persones, 78 seran pensionistes. Els salaris de treballador no qualificat oscil·len entre 966 i 1827 euros, els dels treballador mig de 1209 a 2168 euros i els treballadors més qualificats cobren entre 1759 i 4001 euros. El preu per hora treballada oscil·la entre 4,68 euros i 10,43 euros. Per obtenir més informació sobre la situació laboral a Alemanya es pot consultar la web: www.dgb-bw.de

Les prestacions socials a Itàlia

La política social a Itàlia depèn de diferents ministeris i és difícil fer polítiques integrals. Hi ha una divisió entre el Ministeri de Treball i el Ministeri de la Seguretat Social. Quant al salari mínim, a Itàlia s’estableix un salari diferent segons conveni. El salari mínim oscil·la entre 750 i 790 euros. El salari pot oscil·lar entre 4 i 8 euros per hora. Les pensions a Itàlia avui dia es regulen pel Decret Amato (1995).

Renda bàsica universal

La renda bàsica és una alternativa a les polítiques social bàsiques. Els Estats del Benestar han estat sotmesos a una constant erosió. Per a combatre les tendències neoliberals s’han adoptat dues estratègies: una estratègia defensiva que vol conservar els drets adquirits en l’Estat del Benestar tradicional i una estratègia ofensiva que vol replantejar tot el sistema social bàsic. La renda bàsica es pot definir com "l’ingrés pagat per una comunitat política a cada membre de ple dret que no tingui treball de forma remunerada, independentment de si és ric o pobre i sense que importi amb qui convisqui." La renda bàsica dóna solució a l’atur i a la pobresa.

Els avantatges de la renda bàsica són els següents:
1) És una prestació ex ante, no és pal·liativa.
2) A diferència dels subsidis condicionats, defineix un mínim i no un màxim.
3)Posa fi al dany moral de la persona que rep un subsidi.
4) Permet esquivar els costos burocràtics.

Com diuen els teòrics, "els ciutadans, a partir de la renda bàsica, poden augmentar la seva renda tan com vulguin".D’aquesta manera el beneficiari no cau en la "trampa de la pobresa" quan no pot augmentar la seva renda per no perdre la seva pensió.

La crítica que es fa a la renda bàsica és que no es coneixen els efectes de la seva aplicació. L’únic lloc on actualment s’està aplicant la renda bàsica a la ciutadania és des dels principis dels 80 és a Alaska. El seu origen és la redistribució de part dels beneficis del petroli entre els residents habituals.

En l’estudi que ha fet la Universitat Pompeu Fabra en col·laboració amb la Fundació Jaume Bofill s’ha calculat que si tot l’IRPF de Catalunya es remetés al seu territori la renda bàsica consistiria en 490 euros pels adults i 245 euros pels menors. La renda bàsica faria que un 30% de la població més pobre hi guanyés, mentre que un 50% de la població es quedaria igual i un 20% de la població més rica hi perdria.

La renda bàsica implica també canvis en el mercat de treball: 1) Permet flexibilitat en les formes d’organització del treball, p. ex. cooperatives. 2) Les persones són més lliures d’oferir treball. 3) Suavitza l’aversió al risc i permet innovar. 4) Augmenta la remuneració dels treballs més perillosos que ningú vol fer, p. ex. les persones joves no acceptarien els contractes laborals precaris.

La pregunta recurrent és si la renda bàsica podria generar inflació. La resposta és negativa, perquè l’augment de preus és degut, o bé a un increment de la massa monetària, o bé a un increment de la demanda dels productes. En el cas de la renda bàsica hi ha redistribució de la renda, però no incrementa la massa monetària i, d’una altra banda, els productes bàsics no es consumeixen més perquè per poc diners que es tinguin sempre es consumeixen (productes d’elasticitat-renda molt baixa). El que sí podria pujar és la vivenda, però l’estat podria intervenir.

La renda bàsica es podria comparar a la Caixa de Resistència del sindicat ja que permet una relació de treball menys asimètrica, però es diferencia d’aquesta en què és una caixa desagregada. S’han de tenir certs factors en compte per la posada en pràctica de la renda bàsica com són: el factor demogràfic i el finançament amb impostos. La qüestió és com afectaria la renda bàsica a les polítiques socials. En principi, la renda bàsica és una política per tractar l’exclusió social.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Congrés del BIEN (Basic Income European Network). 1a i 2a jornada
 
IF Dret a una renda bàsica
 
IF Centralitat del treball decent
 
AS Governar la globalització des del treball
 
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.