Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Ciutat i ciutadans del segle XXI > Ciutat i ciutadans del segle XXI
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Síntesi diàleg Síntesi diàleg
Ciutat i ciutadans del segle XXI
Diàleg de referencia: Ciutat i ciutadans del segle XXI

Aquest diàleg es va centrar en les problemàtiques i desafiaments que portaran les megaurbs que s’estan conformant a l’actualitat i que acolliran el 60% de la població mundial abans del 2025. Hi va haver consens entre els ponents a l’hora de reclamar una presència més gran de les ciutats en els òrgans de decisió internacionals, més cessió de competències dels governs centrals als municipis i una millora de la col·laboració entre ells per tal de planificar la gestió i el futur de les ciutats del segle XXI.

Superar la desigualtat social i la inseguretat ciutadana, la planificació d’un urbanisme més funcional i alhora més humà, amb serveis a l’abast de tothom, i la descentralització del poder estatal en favor dels governs municipals són alguns dels grans reptes de futur que es van abordar durant el diàleg “Ciutat i ciutadans del segle XXI”.

Aquest diàleg, que va comptar amb la participació de 44 ponents de diverses procedències, es va centrar en la problemàtica que implicarà el creixement urbà desmesurat previst per a la pròxima meitat de segle, amb l’arribada de 2.000 milions de nous habitants urbans. L’any 2004, per primera vegada a la historia, més de la meitat de la humanitat viu a les ciutats. Per a l’any 2015, es calcula que, al ritme actual, hi haurà un total de 358 ciutats de més d’un milió d’habitants, 27 de les cuales seran megalòpolis, amb més de 10 milions d’habitants i 18 estaran a l’Àsia, segons va destacar l’expert Peter Hall, tot citant fonts d’organismes internacionals. En menys de 20 anys, aquestes xifres implicaran que un 60% de la població mundial residirà a entorns urbans. Una taxa de creixement que equival a una nova Barcelona cada 10 dies durant els propers 20 anys. Per a Hall, al igual que per a la majora dels ponents d’aquest encontre, el desafiament serà com gestionar aquest creixement desmesurat, incorporant l’economia submergida que hi ha a les barriades de barraques i a altres tipus de barraquismes suburbials.

En aquest sentit, l’urbanista de Hong Kong Stephen Lau va denunciar com les onades migratòries ingents que es produeixen a l’Àsia i a l’Àfrica propicien una “arquitectura escombraria”: construccions en vertical aixecades de la nit al dia sense cap tipus de planificació ni de control de les administracions públiques. Això succeeix a ciutats com Nova Delhi o Pequín, a les cuals aquest tipus de construccions s’aixequen a la perifèria, sense pràcticament serveis, o bé provoquen la destrucció dels centres històrics. “La situació és molt difícil, però cal que l’Estat i les administracions locals sàpiguen planificar el futur de les nostres ciutats”, va assenyalar.

La relació problemàtica entre el poder central i el poder local va centrar la sessió de clausura, que va comptar amb la presència de l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, qui va criticar la poca disposició dels governs centrals i autonòmics a cedir poder als municipis, fins i tot quan són del mateix partit, i va remarcar que és necessari arribar a un consens per tal de repartir les competències. “El nou paper que han d’exercir les ciutats al segle XXI necessita una transformació de la visió del concepte d’estat nació”, va sentenciar. En la mateixa sessió, l’economista Michael Cohen va aprofundir més en aquest aspecte, i després de subratllar que les ciutats produeixen més de la meitat del Producte Interior Brut (PIB) dels estats i són les primeres a rebre les conseqüències de qualsevol canvi econòmic, es va preguntar: “Com és possible que no estiguin presents en els debats sobre el creixement de l’economia i la relació entre els països del nord i del sud?”.

En aquest sentit, el director del diàleg i urbanista Jordi Borja va reclamar una presència més gran dels poders locals en els grans òrgans de decisió internacionals. Aquest reconegut urbanista va expressar la seva preocupació en altres sessions del mateix diàleg pel futur de les enormes conurbanitzacions que s’estan creant, sobretot, entorn de les ciutats del Tercer Món, que “ja no garanteixen la ciutadania dels seus habitants, entesa com a igualtat de condicions i de drets”. De la matexia manera, Borja també va denunciar la manca de drets cívics per als anomenats “immigrants il·legals” que arriben a les capitals europees des dels països subdesenvolupats. Segons el director d’aquest diàleg, aquestes fonts noves de conflicte obeeixen tant a la dificultat de gestionar els grans fluxos migratoris que es produeixen cap a aquestes ciutats, com a l’especulació sobre el preu del sòl i a la falta de planificació i de voluntat política dels poders públics, aspecte que també van coincidir a denunciar la majoria dels ponents.

En aquest sentit, l’urbanista i tècnic de la ciutat brasilenya de São Paulo Jorge Wilhem va resumir la situació actual d’aquestes megaurbs emergents com “arxipèlags d’illes de consumidors moderns que parlen, treballen i consumeixen més o menys el mateix, però que estan rodejats d’oceans d’exclusió. A Barcelona, l’illa és gran i l’oceà petit. Però a Lagos o a Bombai, les illes són molt petites i els oceans molt grans”.

Sota el títol “Pors i desitjos a la ciutat”, es va dedicar una sessió sencera a abordar el problema de la inseguretat ciutadana, i dins l’esperit que ha presidit aquest encontre, hi va haver consens a denunciar les polítiques “repressivo-preventives” que s’estan implantant a moltes ciutats del Tercer Món i que han exportat del model franquiciat de l’alcalde de Nova York Rudolph Giuliani de tolerància zero, i apostar per polítiques socials que afavoreixin la inserció en la vida ciutadana de les persones i dels seus barris.

En aquesta línia, Jordi Borja va assenyalar que “moltes vegades la inseguretat és només una percepció subjectiva”, promoguda per una certa conjuntura històrica, com l’Espanya de la transició, per la cual cosa “hem d’aprendre a conviure amb un cert nivell d’inseguretat mentre existeixin les desigualtats socials” per tal d’evitar, com ja passa a moltes capitals del Tercer Món, l’“urbanisme de teles metàl·liques ”. Mentrestant, Borja es va mostrar a favor d’una sèrie de punts d’actuació per a combatre la desigualtat, com un desenvolupament urbà amb mixtura social, accessibilitat al centre des de la perifèria o una actuació cultural no només d’actes, sinó també d’activitats participatives.

Jordi Borja va coincidir amb l’urbanista també barceloní Manuel Solà-Morales a “integrar la perifèria” i/o legalitzar, dotant-los de serveis, barris d’infrahabitatges, com les favelas del Brasil, “donant als seus ocupants el reconeixement social imprescindible per a tenir un projecte de vida. Cal plantejar la seguretat, no com un problema, sinó com un dret per a tothom”. En aquest sentit, va argumentar que fa tan sols uns anys la presència policial a barris com el barceloní de La Mina s’hauria pogut interpretar com una “invasió”, però quan la presència policial va precedida d’una sèrie de millores urbanístiques i socioeconòmiques per al seus veïns, són els mateixos veïns qui finalment acaben sol·licitant-la com un servei més a favor de la seva qualitat de vida.

El model de tolerància zero de Giuliani va ser un altre dels temes debatuts sobre el qual hi hagué consens. Experts com Saskia Sassen o el sociòleg novayorqués Neil Smith van criticar-lo durament, com a expressió de la impotència del sistema neoliberal per reprimir el descontentament social i econòmic a les capes més baixes de la població. Per a aquests experts, el model neoliberal està clarament en crisi, ja que no ha comportat la prosperitat global que pregonava, “tal com ho demostren els 40 milions de pobres dels propis Estats Units”, per la qual cosa els nous moviments socials alternatius emergents de ciutadans el substituiran.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS El segle XX contempla el segle XXI
 
AS Fòrum Urbà Mundial
 
AS Espai urbà col·lectiu: noves perspectives
 
IF Ciutat global, govern local
 
AS Del consens de Washington a una nova governança global