Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Festival Mundial de la Joventut > Drets de joves lesbianes, gais i bisexuals al món
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Drets de joves lesbianes, gais i bisexuals al món
Diàleg de referencia: Festival Mundial de la Joventut

El col·lectiu Triangle, que ha dut a terme aquesta sessió, es proposa analitzar la situació del col·lectiu gai als diferents estats del planeta i denunciar les diferents formes de discriminació que hi tenen lloc i que van des de la negació de determinats drets bàsics a l’Europa Occidental fins a la pena de mort a determinats països àrabs.

El representant de la Fundació Triangle va començar la seva exposició manifestant la seva indignació per la marginació que sofreix aquest col·lectiu també a l’Europa Occidental. Pel que fa a aquest tema, va dir que tot i que el Fòrum es proposava acabar amb la discriminació, no podia oblidar de cap manera l'exclusió d’una part de la població a causa de la seva identitat sexual. En aquest sentit, destaca la pervivència –i fins i tot la tolerància- de la discriminació social i legal a Europa cap al col·lectiu homosexual mentre que no es produeix –i és àmpliament rebutjada- en termes racials o ètnics.

La realitat no és menys esperançadora. En l'actualitat, 70 països continuen prohibint les relacions entre homosexuals; nou en contemplen fins i tot la pena de mort. Entre aquests països cal destacar Aràbia Saudita, país on s'han empresonat 44 persones acusades d'homosexualitat i quatre han estat executades.

Les organitzacions internacionals han donat un pas important, per exemple, Amnistia Internacional, que el 1979 va incloure la repressió cap al col·lectiu gai a la sèrie d'accions que violen els drets i les llibertats fonamentals. El 1991 la mateixa organització va declarar “presos de consciència” aquelles persones condemnades per la seva orientació sexual, és a dir, l'acció de la qual no hauria estat delicte si s’hagués deixat de banda la inclinació sexual de l'inculpat.

Un fet que pot arribar a sorprendre'ns és que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) hagi trigat fins el 1991 per eliminar l'homosexualitat de la llista de malalties que contempla aquesta institució. La Unió Europea ha anat –afortunadament- molt més lluny en redactar a la seva futura constitució: “es prohibeix la discriminació (...) per orientació sexual”.

Donat que el motiu d’aquesta conferència és estudiar la situació en què es troben els homosexuals al món, a continuació farem un recorregut per les diferents zones d'exclusió, seguint la línia de pitjor a millor.

En primer lloc, cal esmentar determinats països àrabs, com ara la república secessionista russa de Txetxènia, Aràbia Saudita, Kuwait o Iemen. A tots aquests països les relacions entre dones es castiguen amb la flagel·lació pública o la pena de mort. Al Pakistan el càstig es rebaixa a cadena perpètua i 100 fuetades, mentre que a la república islàmica de l'Iran els homosexuals poden arribar a ser “partits per la meitat”.

A les ciutats occidentals, com Londres, o altres ciutats de països en desenvolupament, com Mèxic Districte Federal, la policia “agredeix els homosexuals, quan en realitat l'homosexualitat no està penalitzada”.

La millor situació per aquest col·lectiu és a Bèlgica i Holanda, els únics països del món on s'ha establert per llei el dret de matrimoni i adopció de lesbianes i gais. En una situació semblant es troben l’estat de Massachussets (Estats Units) i tres estats més de Canadà.

Les lleis de parella de fet, una situació legal que intenta apropar-se a la institució del matrimoni però que no atorga els mateixos drets que a una parella heterosexual, estan establertes a la Gran Bretanya, Alemanya –tot i que molt feble, ja que ni tan sols es contempla la pensió de viduïtat per a la parella- i França, entre d’altres.

A Mèxic, com s'ha esmentat anteriorment, l'homosexualitat no està penalitzada. Tot i així, la discriminació persisteix en gran mesura i es manifesta en assassinats contra homosexuals que se solen qualificar de “passionals”. Les ONG i els col·lectius de defensa de lesbianes i gais del país denuncien aquest fet contínuament.

Pel que fa a Espanya, és interessant fer una breu ressenya històrica. El 1970 es va aprovar la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social, en la qual es contemplaven penes de presó per als homosexuals. Aquesta llei va passar a anomenar-se Llei d'Escàndol Públic el 1979.

Som al segle XXI i a Espanya no hi ha una legislació nacional sobre parelles homosexuals. Al seu lloc, les diferents comunitats autònomes que ho han considerat convenient –i no han estat totes- han aprovat la seva pròpia legislació en matèria de parelles de fet, com és el cas del País Basc, Navarra i Aragó. Totes aquestes autonomies recullen l'adopció com un dret de tota parella, incloent-hi les unions entre persones del mateix sexe. Astúries, Andalusia i Extremadura, en canvi, reconeixen només el dret a l'acolliment temporal de menors per part de parelles homosexuals; Madrid, el País Valencià i les Illes Balears mantenen una llei de mínims en aquest àmbit; mentre que comunitats autònomes com Castella-la Manxa, Castella-Lleó o Múrcia no han aprovat cap text legal sobre aquesta matèria, per la qual cosa no hi ha drets pel que fa a les unions estables entre persones del mateix sexe en aquests territoris.

Quant a la discriminació a l'ocupació, cal dir que òbviament la tendència sexual d'un treballador no és motiu d'acomiadament. La innovació introduïda per la Unió Europea consisteix que, si suposadament s'ha acomiadat un treballador per la seva inclinació sexual, és el cap i no el treballador qui ha de demostrar la seva correcta actuació, és a dir, que no va rescindir el contracte per l'homosexualitat del seu/la seva contractat/a.

En matèria de drets de persones d'altres nacionalitats, val a dir que la unió homosexual no faculta un ciutadà extracomunitari a obtenir la residència a la Unió Europea. En tot cas, podria al·legar-se l'existència d'una llei de parelles de fet a la comunitat autònoma on resideixi, però tot i així es tractaria d'un procés summament complicat, del qual només es coneixen dos casos.

L'asil polític, segons la directiva del Consell de la Unió Europea, recull la persecució per motius d'orientació sexual dels ciutadans estrangers. Tanmateix, a Espanya només s'ha donat un cas d'asil per persecució de la identitat sexual d'un extracomunitari al seu país d'origen.

Pel que fa a la paternitat o maternitat d'un bebè, quan aquest neixi mitjançant les tècniques de reproducció assistida, només es considerarà pare o mare un dels dos membres de la parella.

L'adopció ha anat un pas més endavant a la Comunitat Foral de Navarra, on dues dones han aconseguit adoptar un nen de manera conjunta. Es tractava del fill d'una d’elles, amb la qual cosa la seva parella només va haver d’adoptar la criatura.

Després de la victòria socialista a les eleccions generals del 2004, s'ha parlat molt dels drets dels homosexuals per adoptar fills, és a dir, de les anomenades parelles homoparentals. Però l'interès per aquesta qüestió es remunta temps enrere. De fet, l'anterior govern conservador, liderat per José María Aznar, va encarregar un estudi a la Universitat de Sevilla perquè investigués sobre les conseqüències per al menor de l'adopció per part de parelles del mateix sexe.

Del resultat d'aquest estudi no se’n sap res, ja que l'organisme que el va sol·licitar segurament va arribar a una conclusió que contradeia la resposta que esperava. Segons la Universitat de Sevilla, gairebé no hi ha cap diferència entre un menor que hagi crescut a una llar homoparental i un que hagi crescut amb una família heterosexual. Només hi ha dues diferències: el menor amb pares homosexuals està menys marcat pels rols de gènere i és més tolerant. Com podem veure, són característiques clarament positives “en contra del que esperava el govern del PP que va encarregar l’estudi”.

Basant-se en els resultats d'aquest estudi, Triangle reitera el dret de lesbianes i gais a l'adopció, ja que consideren que sobretot és un dret del menor créixer en un bon entorn, “independentment de si [els seus pares] són homosexuals o heterosexuals”. La idoneïtat de la parella de pares per a un menor ha de basar-se en les característiques de la parella i del menor i no en la seva orientació sexual. Qualsevol altre plantejament suposa una discriminació cap als ciutadans per la seva orientació sexual.

D’altra banda, el reconeixement de l'adopció entre parelles del mateix sexe només donaria l’estatus legal a una situació que es produeix de facto a la nostra societat. De fet, hi ha molts menors que viuen en entorns homoparentals, encara que només un dels membres de la parella tingui l’estatus de “pare, mare o tutor”. Això provoca una situació greu de desprotecció per al menor. En cas de mort del seu pare o de la seva mare legal no podrà quedar-se amb l’altre pare o l’altra mare ja que aquest/a, davant la llei, no hi manté cap vincle de parentiu.

Finalment, Triangle denuncia la posició summament homòfoba que ha adoptat l'Església Catòlica Apostòlica i Romana, la “institució que més mal ha fet a gais i lesbianes […] que accepta l'homosexual però no admet que tingui relacions homosexuals i intenta impedir que hi hagi igualtat per [aquest] (…) col·lectiu”.

La Conferència Episcopal ha adoptat una posició de rebuig als drets socials d'aquest col·lectiu, fins i tot ha demanat que no se'ls atorgui els drets que l'actual govern vol reconèixer-los. És una posició retrògrada d’una institució que nega reiteradament exercir pressions o intervenir en la vida política.

Com hem vist, la situació de gais i lesbianes al món varia segons el lloc de residència. Excepte Holanda i Bèlgica, on els drets socials dels homosexuals són àmpliament contemplats i emparats per la llei, a la resta dels 190 països del món es produeix discriminació legal de les unions homosexuals, independentment de la marginació social que hi pugui haver a cadascuna de les societats en què habitin.

En aquest sentit, destaca la posició intransigent de l'Església Catòlica que, a través de la Conferència Episcopal, ha adoptat una posició retrògrada a Espanya i ha demanat no només el no-reconeixement legal d'aquestes parelles, sinó que també ha reclamat als parlamentaris catòlics que votin en contra d'aquestes mesures.

És contradictori que una institució com l'Església accepti l'existència dels homosexuals com a criatures de Déu, afirmant que no és pecat ser homosexual però sí mantenir relacions homosexuals. A partir d'aquí, totes les seves declaracions són manifestament homòfobes i contràries a la igualtat per orientació sexual, tal com preveu la futura Constitució de la Unió Europea.

Per tant, no és estrany que recentment les seves declaracions hagin rebut diverses denúncies per homofòbia, sobretot després de les últimes declaracions sobre el matrimoni o la unió civil i l'adopció de menors per part de parelles homoparentals.

Problemàtica:
La discriminació i marginació social i legal del col·lectiu homosexual al món.

Proposta:
El reconeixement legal dels drets de gais i lesbianes.

Postures:
El ple reconeixement legal dels drets de gais i lesbianes, com a Holanda i Bèlgica, on es reconeix la unió civil i l’adopció. Aquest fet contrasta amb països com Aràbia Saudita, on un homosexual pot ser condemnat a mort per mantenir relacions amb persones del mateix sexe.

Conclusions:
Com hem vist, la situació de gais i lesbianes al món varia segons el lloc de residència. Excepte Holanda i Bèlgica, on els drets socials dels homosexuals són àmpliament contemplats i emparats per la llei, a la resta dels 190 països del món es produeix discriminació legal de les unions homosexuals, independentment de la marginació social que hi pugui haver a cadascuna de les societats en què habitin. En aquest sentit, destaca la posició intransigent de l'Església Catòlica que, a través de la Conferència Episcopal, ha adoptat una posició retrògrada a Espanya i ha demanat no només el no-reconeixement legal d'aquestes parelles, sinó que també ha reclamat als parlamentaris catòlics que votin en contra d'aquestes mesures. És contradictori que una institució com l'Església accepti l'existència dels homosexuals com a criatures de Déu, afirmant que no és pecat ser homosexual però sí mantenir relacions homosexuals. A partir d'aquí, totes les seves declaracions són manifestament homòfobes i contràries a la igualtat per orientació sexual, tal com preveu la futura Constitució de la Unió Europea. Per tant, no és estrany que recentment les seves declaracions hagin rebut diverses denúncies per homofòbia, sobretot després de les últimes declaracions sobre el matrimoni o la unió civil i l'adopció de menors per part de parelles homoparentals.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Dona, economia i conflicte a l’Afganistan i el Pakistan
 
RS Drets polítics, drets civils
 
RS Cerimònia d’inauguració
 
RS Judici a la violència
 
IF Gestió local, bilateral i multilateral. Una sortida als conflictes.
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.