Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Cultures del treball > Seminari 1.3 La feminització de l'ocupació
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Seminari 1.3 La feminització de l'ocupació
Diàleg de referencia: Cultures del treball

La globalització no tan sols precaritza les condicions laborals del treballador tradicional, sinó que la part més vulnerable de la societat és la més afectada i entre aquest col·lectiu es troba la dona treballadora. Aquest seminari ha posat de manifest la situació precària i el tracte inhumà que rep la dona en el món laboral, accentuat pel sistema econòmic neoliberal. D’altra banda, les ponents, amb cert optimisme, han proposat solucions i canvis per tal que la dona pugui defensar els seus drets com a persona, al marge de la seva condició natural. Jill Rubery, professora de la Manchester School of Management, ha afirmat que l’actual mercat de treball, i en concret els mecanismes de flexibilització del mercat laboral, obstaculitza la inserció de la dona. El tipus de flexibilització dominant a la majoria de mercats laborals no aconsegueix conciliar les necessitats del treballador amb les exigències de l’empresari, ja que abans de la flexibilitat s’hauria de reconèixer el canvi de naturalesa del mercat laboral. Però la flexibilitat també aporta conflicte d’interessos, ja que s’ha dut a terme sobre la base de negociacions des d’una perspectiva masculina, ben contrària a la visió i les necessitats femenines. Conseqüentment, la dona veu obstaculitzat el seu desenvolupament professional, i cau en una mena de cercle viciós on el seu únic objectiu és poder tornar a entrar al mercat de treball. A més, la flexibilitat ha donat resultats adversos, i ha perjudicat seriosament el treballador.

La liberalització d’alguns sectors públics ha afavorit en certa manera la participació de la dona en el mercat de treball, però a la vegada ha aportat una via per pagar sous més baixos. Finalment, Rubery proposa institucionalitzar el món laboral: crear noves institucions que vagin més enllà de les actuals, i dotar el mercat laboral de coherència.

Cecilia Castaño, professora de la Universitat Complutense de Madrid, per la seva banda, ha fet èmfasi en la necessitat de conciliar vida familiar i vida laboral, però també feminitzar sectors on encara predomina la mà d’obra masculina. La globalització, en el sentit més ampli de la paraula, ha suposat una reestructuració de l’organització social, canvis en l’àmbit educatiu i baixa fertilitat. Però a la vegada, les noves tecnologies i la consolidació del sector serveis han creat noves oportunitats per a les dones. L’increment de la taxa d’ocupació femenina ha estat desigual arreu d’Europa però en qualsevol cas ha anat acompanyat d’un empitjorament de les condicions laborals i d’una reducció significativa dels sous. El fet que hi hagi moltes dones que busquen una feina activament fa que les empreses es permetin el luxe de rebaixar els sous, ja que per qualsevol retribució trobarà gent amb ganes de treballar. Això també implica que alguns sectors de l’àmbit laboral siguin àmpliament feminitzats i que juguin amb la «flexibilitat» de la dona. Aquestes feines es caracteritzen per ser poc remunerades, molt sensibles als canvis econòmics, de contractes temporals i precaris sota l’aparença de treballs conciliables amb la vida familiar; són empreses que busquen dones flexibles per a treballs flexibles.

En canvi, Saida Maafoudh Draqui ha centrat el seu discurs en el model tradicional de feminització del mercat laboral, i en la important tasca que desenvolupen les dones dins la societat. La majoria de llocs de treball que ocupen les dones són treballs en l’àmbit dels serveis socials i assistencials. De fet, feines que es donen en l’àmbit familiar i per a les quals les dones han estat tradicionalment formades. Però no es té en compte que són tasques imprescindibles i claus per al desenvolupament de la societat actual i que no estan ben remunerades. Maafoudh Draqui parla d’una nova concepció de feminització del mercat laboral, la base de la qual ha d’anar més enllà de la tradicional concertació social i fer-se des de la feminització de la política i de l’economia. És necessari conciliar vida familiar amb vida laboral i això només pot ser mitjançant la igualtat de tracte entre homes i dones independentment de tenir responsabilitats familiars.

Malgrat els avenços dels últims 30 anys, és encara palès que un dels sectors més vulnerables de la societat és la dona, la qual lluita dia rere dia per al reconeixement dels seus drets com a treballadora, mare i persona. És ben cert que la segmentació horitzontal s’ha anat reduint, però no la vertical ni la salarial, fet que impedeix a les dones accedir a llocs de responsabilitat i millorar les seves condicions de vida. Ni els governs ni la societat internacional poden tancar els ulls davant la situació precària de la dona, ja que el ritme d’espiral de la globalització fa que per una dona treballadora desprotegida avui, podem ser tots treballadors precaris demà.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS El jovent davant dels reptes d’avui en el món del treball: el treball de les persones joves
 
AS Què s’amaga darrere la teva roba? El treball de les dones a les cadenes de producció globalitzades
 
IF L’explotació laboral a les cadenes de producció de roba globalitzades
 
RS Avenç dels drets polítics i socials de la dona.
 
RS Què s’amaga darrere la teva roba?
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.