|
La sessió plenària va ser dirigida i iniciada per la cap del Departament de Relacions Internacionals de la Diputació de
Barcelona i expresidenta de la Internacional Socialista de Dones, Dolors
Renau, que va començar el seu discurs dient que «els drets són el fonament que pot portar
al fet que es vagi establint una igualtat
d’oportunitats entre homes i dones».
Dolors Renau, al
llarg de la seva intervenció, va anar citant un total de nou punts que ella considera fonamentals per establir una veritable
reflexió sobre el món actual pel que fa als drets polítics i civils de les dones següents: - Reconeixement explícit que
els drets de les dones són drets humans. - Globalització de la resposta feminista, ja que les desigualtats per raó de sexe
són universals. - Adaptació del procés de respostes polítiques concretes a la situació de discriminació de cada lloc concret.
- Promoció de polítiques de discriminació positiva per afavorir la igualtat real. - Promoció de la participació de les
dones en la vida política i presència paritària en els òrgans de decisió. - Incloure en la nova agenda política tots els
assumptes relacionats amb la vida col·lectiva i personal de la dona. - Consolidació del lideratge femení per poder transformar
la vida política. - Establir pactes de mínims entre les diferents forces polítiques. - Establir un pacte amb la societat
civil.
D’altra banda, Chantal Kamnbiwa, de Camerun, es va referir
sobretot a la situació de la dona a l’Àfrica. Tot i que de iuris a l’Àfrica
el dret garanteix la igualtat entre homes i dones, de facto es continuen practicant i mantenint certes pràctiques que obvien
els drets de les dones. Una de les principals conseqüències d’aquest fet, segons Chantal
Kamnbiwa, és el desconeixement per part de la majoria de les dones dels seus drets jurídics.
És per això que creu que per tal de fer front a la desigualtat de gènere en la societat africana és necessari que els governs
centrin els seus esforços a formar i comunicar, fomentant l’educació sobretot entre els col·lectius de nens i dones joves.
Al mateix temps, cal incrementar les sancions i augmentar les ajudes a les dones que hagin estat víctimes de desigualtats
o discriminació. Així mateix, Kambiwa va dir que els governs han de facilitar l’accés de les
dones a les institucions públiques a través de mesures com ara la política de quotes, ja que creu que «no es pot
esperar a l’evolució natural de les mentalitats, sinó que calen lleis».
D’altra banda, Helle
Deng, de la comissió Council of Baltic Sea States, va referir-se sobretot al paper tan important
que, segons ella, tenen les dones en el desenvolupament i el funcionament millor de les noves societats democràtiques. Per a ella,
la participació de les dones és essencial per aconseguir un món més just i més sostenible. I va posar com a exemple el desenvolupament
de l’estat del benestar als països escandinaus, on el paper de les dones va ser crucial.
Saltant
d’Escandinàvia a Amèrica Llatina, Virginia
Vargas, de Perú, va donar una visió general de la situació del moviment
feminista en aquesta regió.
Vargas va fer referència al fet que la lluita del moviment
feminista a Amèrica
Llatina es troba actualment en un període de transició, intentant recuperar i adaptar vells temes i fer-los
compatibles amb els més actuals. La dona a Amèrica Llatina, malgrat que gaudeix d’una igualtat
formal, es troba discriminada constantment en l’àmbit tant polític com social i econòmic. Justament aquestes tres dimensions són,
segons Virginia Vargas, les que han de marcar la nova estratègia feminista. A més a més, cal
unir-hi l’establiment d’una cultura secular que no condicioni la manera de fer i les possibilitats de les dones i dels homes, a
través de valors democràtics, i també la lluita contra l’exclusió, pel cos polític i per la diversitat. A banda d’això, la ponent
es va referir a la globalització de la democràcia i la consegüent i necessària globalització del moviment feminista, per tal de
fer front a les noves dinàmiques socials i polítiques. Això sí, seguint un model de globalització allunyat del capitalisme i
l’economia neoliberal.
 |
|