Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Viure i Conviure. Fòrum Mundial de les Dones > Drets humans, la iniciació sense mutilació
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Drets humans, la iniciació sense mutilació
Diàleg de referencia: Viure i Conviure. Fòrum Mundial de les Dones

Han intervingut en aquesta sessió Adriana Kaplan, antropòloga; Berhane Ras-Work, presidenta del Comitè Interafricà; Fatoumata Siré Diakité, directora executiva regional d'APDF; Fadouma Hussein, ginecòloga somali; Mariam Lamisama, de Burkina Faso; Sheriff Samsidine Aidaras, imam d'Arbúcies; i Chantal Campaore, primera dama de Burkina Faso.

S'ha definit la mutilació genital femenina com l'extirpació total o parcial dels genitals de la dona sense cap objectiu terapèutic, sinó motivat per circumstàncies socials i culturals. Pot ser de quatre tipus, segons les parts extirpades. A l'Àfrica hi ha 28 països que practiquen aquesta mutilació, en els seus diferents graus, però dins d’aquests països no totes les tribus la practiquen. Per exemple, podem veure que a Guinea es porta a terme en el 99 % de les dones, mentre que a Togo només es practica en el 12 %.

Les raons de la seva existència són tradicionals (iniciació al món de les dones, ritual de pas, respecte als ancians, etc.), religioses, estètiques, sanitàries (facilitar el part), socials (promoure la cohesió social, reproduir la tradició), econòmiques (les dones que la practiquen perceben així els ingressos per sobreviure) i fomentadores de les desigualtats de gènere. L'emigració a altres països fa que aquestes raons adquireixin més pes per la necessitat de mantenir el lligam amb els orígens i el respecte ancestral.

Les estratègies que es duen a terme es desenvolupen en el camp polític (modificant l'article 149 del Codi penal, elaborant lleis regionals per reprimir la pràctica, etc.), social (buscant altres ocupacions a les dones que la practiquen, mostrant als homes joves les conseqüències negatives de la mutilació, etc.) i religiós (conscienciant els líders religiosos). S'ofereix una alternativa al ritual de pas, eliminant la primera fase, en la qual es produeix la mutilació, i mantenint la cultural, en la qual les dones grans transmeten a les nenes la seva cultura, i la social, on se les reconeix com a dones i se les integra en el grup.

Catalunya, com a receptora d'aquests immigrants, juga un paper fonamental per treballar en aquest tema, partint sempre del respecte, ajudant sense fer un judici de valor i sense fer xantatge i mantenint el dret a la intimitat de les nenes. «Si Shakespeare escrivís avui, no diria ’ser o no ser’, sinó ‘tenir o no tenir papers'». (Adriana Kaplan).

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Viure i conviure. Fòrum de les Mundial de les Dones
 
IF Cooperació nord-sud adequada
 
IF Cultural Competence
 
AS Article de síntesi - Salut i desenvolupament, els reptes del segle XXI
 
RS Judici a la violència
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.