Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Cultures del treball > Sindicats, reptes i canvis
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Sindicats, reptes i canvis
Diàleg de referencia: Cultures del treball

La transformació del món del treball i els diversos canvis viscuts en els últims anys estan obligant els sindicats a repensar les seves estructures i el seus programes per poder fer front als nous reptes.

L’ últim dia del diàleg «Cultures del treball» va estar dedicat als sindicats i al moviment sindicalista. La presentació fou a càrrec de Jaume Collboni, del sindicat UGT de Catalunya. En aquesta última presentació, Collboni va remarcar la importància del paper dels sindicats al llarg de la història i els reptes que han d’assumir actualment. L’impacte que ha tingut la globalització sobre el sindicalisme exigeix reforçar la democràcia, el paper de l’estat i l’aliança amb altres moviments socials. Segons Collboni, sense democràcia no existeix pluralisme i és impossible l’aparició d’un sindicat fort i consolidat. El sindicalisme és un fet universal que representa l’heterogeneïtat de la classe obrera, però perquè tingui èxit cal internacionalitzar-lo. Per això, segons Collboni cal que els sindicats s’aliïn amb altres grups i moviments socials amb els quals comparteixen valors i principis, i apliquin una estratègia comuna. A la vegada, va comentar la necessitat d'incloure nous reptes, com ara la defensa dels immigrants i de reforçar altres objectius com la lluita contra el treball precari i la feminització del sindicalisme. Collboni va reivindicar el treball decent, just i digne per a tothom, i va exigir polítiques on les persones no es vegin desplaçades per les injustícies, ni per l’economia ni pel mercat. Per això, va destacar la necessitat que existeixi una autoritat moral que ajudi a superar els nous reptes del sindicalisme.

Després de diversos seminaris, a la taula rodona que va tenir lloc a primera hora de la tarda es va reprendre el tema del dia: «Sindicats, reptes i canvis». El presentador de l'acte fou l'alemany del CES Reiner Hoffmann, que amb actitud pessimista per la dificultat de fer front als canvis, va declarar que el diàleg havia de servir per reflexionar i extreure conclusions de futur. Per a Hoffmann, «els sindicats no poden continuar basant-se en un interès comú, ja que aspectes com la població activa diversificada i l'economia global requereixen que els sindicats es basin en la pluralitat i en la individualitat dels casos». A més a més, va posar en dubte l'eficàcia dels instruments sindicals actuals. El nord-americà Barry Bluestone, de la Universitat de Boston, va plantejar-se com s’hauria de transformar el moviment sindical per fer front als canvis. Segons Bluestone, els treballadors han de poder implicar-se en les activitats de l'empresa on treballen per col·laborar en l'èxit o el fracàs de l'empresa i per evitar així que els errors dels directius deixin sense feina els treballadors. Per això va apostar per experimentar amb els comitès d'empresa com a nova forma de sindicalisme. És a dir, en paraules del mateix ponent, «deixar que les estructures organitzatives arribin als tallers de l'empresa».

L'holandès Jelle Visser va exposar la situació dels sindicats en dades i a partir d'aquestes dades va establir tres reptes bàsics per als sindicats. El primer repte és que els sindicats incloguin el sector informal. El segon repte és que tinguin en compte els joves incloent en el seu programa nous temes diferents dels clàssics. Segons Visser, les dades mostren que fins ara les aspiracions dels sindicats no connectaven amb aquest sector de la població. El tercer repte són les multinacionals i en aquest sentit va apostar per donar més capacitat als sindicats en l’àmbit internacional ara que el nacional no és suficient. El búlgar Krastyo Petkov, basant-se sobretot en l'experiència búlgara, va apuntar com a principal repte dels sindicats la inclusió dels nous moviments socials. Petkov es referia, per exemple, als immigrants que han suportat en els últims anys una violació massiva dels seus drets socials. Fins ara, els sindicats basaven la seva activitat en l'economia i la qüestió seria si cal apropar-los als moviments socials. Segons ell, «els sindicats han d'acceptar aquest paper dual», tot i que reconeix que molts d'aquests moviments socials no estan prou estructurats i que, per tant, calen xarxes socials per fer possible aquest nou rol dels sindicats.

El francès Alain Touraine va dubtar del paper dels sindicats en els nous moviments socials. Per a Touraine, «la idea que el problema central radica en el treball, que confronta empresari amb treballador, no es correspon actualment amb la realitat». Aquest va afirmar que el problema és la desocialització i despolitització de l'economia a causa del capitalisme extrem, un problema que no se centra en cap nivell. Per oposar-se a aquesta dominació despersonalitzada, el ponent va apostar per una força que defensi la subjectivitat, una força que defensi subjectes. Per a ell, no es tracta, però, de defensar els individus sinó el conjunt d'individus. La qüestió aleshores és si els sindicats poden tenir un paper important en aquest canvi profund que ha de succeir per «afectar les esperances de tots nosaltres» en paraules del mateix Touraine.

Durant el debat que hi va haver a continuació, es va mirar de valorar la funció dels sindicats en la lluita contra el capitalisme salvatge. De la mateixa manera que va afirmar al llarg de la seva ponència, Alain Touraine va deixar clar que «els sindicats no poden ser el nucli de la resistència però tampoc poden faltar». Igualment, en contra del que s'havia dit altres dies, va afirmar que «la globalització del món sindical no és una bona resposta». Segons ell, una bona resposta seria apropar la lluita a la base social. De tota manera, tots els ponents van estar d'acord en la necessitat de repensar les estructures actuals dels sindicats per adaptar-les als reptes actuals.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Globalització, pobresa i desigualtat
 
AS La memòria compartida com a base de la identitat dels pobles
 
AS Globalització, identitat, diversitat
 
AS Governar la globalització des del treball
 
AS Què s’amaga darrere la teva roba? El treball de les dones a les cadenes de producció globalitzades
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.