Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Conflictes: prevenció, resolució, reconciliació > Lògica de la sostenibilitat de la vida
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
Lògica de la sostenibilitat de la vida
Diàleg de referencia: Conflictes: prevenció, resolució, reconciliació

Sostenibilitat de la vida enfront de política econòmica neoliberal

Per desmantellar el discurs assassí de la guerra i ajudar en les situacions de postconflicte és fonamental donar el protagonisme que mereixen a les dones i a la seva lògica de la sostenibilitat de la vida.

Problemàtica:
- El món en general i les situacions de postconflicte en concret es regeixen per l'economia neoliberal .

- Cal que els drets humans i la preservació de la vida prevalguin i siguin la lògica que mou el món.

Postures:
Jenny Pearce (Departament d'Estudis per a la Pau, Universitat de Bradford, Regne Unit): «En la diplomàcia de les elits hi ha el 0% de participació de la dona, mentre que sí participa a la base, a les comunitats.» Morena Herrera (diputada salvadorenca, sòcia fundadora de Las Dignas, integrant de diversos grups de treball sobre les dones i les situacions de postconflicte al Salvador) parla de les repercussions dels conflictes en les vides de les dones. Segons Herrera, no tots els records de les guerres són dolorosos. Al Salvador «la guerra va treure les dones de la cuina, però sovint va implicar que cuinessin per al conjunt». Malgrat això, afegeix, en alguns casos es va trencar la divisió sexual del treball; el problema consisteix en la invisibilitat del paper de les dones en els processos de pau i en la dificultat de mantenir els espais d'influència que van ocupar durant la guerra. Carmen Magallón (directora de la fundació Seminario de Investigación para la Paz, Saragossa) coincideix amb Herrera en la necessitat d'incloure les dones en els processos de reconstrucció de la pau i esmenta uns quants exemples de contribució de les dones a la pau: l'oposició a polítiques militars (com fan les Dones de Negre a Israel); el procés d'acostar les comunitats dividides i enfrontades (com fan a Rwanda); la recerca de solucions no militars; la lluita contra la impunitat; i la recerca d'aliances amb altres dones amb la determinació de treballar juntes. La ponent explica que les dones es regeixen per la «lògica de la vida», la que les connecta amb la seva capacitat de donar la vida, enfront de la «lògica de l'acumulació material que regeix el món», per això considera la «lògica de la vida» una idea força que fa possible la «sostenibilitat de la vida», en què la prioritat és mantenir la vida. En aquest sentit, aclareix, no es tracta d'una cultura que pertanyi a les dones, sinó conreada per aquestes, però anima l'home a participar en aquest camí. Pel que fa a la vulnerabilitat humana, Magallón considera fonamental que els éssers humans assumim que som éssers vulnerables i, per tant, formem part de la humanitat, som interdependents. «La vulnerabilitat –afegeix– és un valor que cal rescatar i no la lògica de rearmar-se per semblar forts. Cal trencar el cercle de la venjança i l'espiral de violència.»

Entre les aportacions del públic durant el diàleg, cal destacar la d'una persona anònima que valora la capacitat de les dones sahrauís de pensar sempre en positiu i la saviesa antiga de les dones avantpassades en general. També Carmen Magallón parla de la importància de la feminització del perdó i de la reconciliació. Morena Herrera, però, adverteix que «cal anar amb compte amb el concepte de femení, perquè també inclou coses negatives». Janja Bec-Neumann, per la seva banda, remarca la manca de tendresa en les coses més petites entre l'home i la dona. Marcie Mersky afirma que és important que tots els éssers humans ens preguntem quina societat volem i que ens deixin tornar s somiar. I, per acabar, Sanam Anderlini (Women Waging Peace, EUA) diu que «en un món de guerra, si només els homes són líders, potser no són els millors pacificadors. Les dones són menys egoistes, primer es consideren mares, són més conscients de la necessitat d'incloure i són més positives per tirar endavant».

Conclusions:
La resolució 1.325 del Consell de Seguretat de Nacions Unides de 31 d'octubre del 2000 va reconèixer i reafirmar la importància del paper de les dones en la prevenció i la resolució de conflictes i la construcció de la pau. Aquesta resolució s'ha d'aplicar en la seva totalitat a fi de reconèixer el paper que acompleixen les dones des de la base i la societat civil i fer-les participar en els processos més alts de negociació de la pau.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Els conflictes a la vida quotidiana
 
IF Joves desesperançats
 
IF L'efecte significatiu emocional
 
RS Diàleg amb Humberto Maturana i Ximena Dávila
 
RS Diàleg amb Joseph P.Folger - Susan Hackley - Marinés Suares