Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Ciutadans televidents (INPUT 2004) > Televisió global versus televisió estatal
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
Televisió global versus televisió estatal
Diàleg de referencia: Ciutadans televidents (INPUT 2004)

La globalització també comporta la globalització dels mitjans. Aquest fet té com una de les conseqüències més interessants l'eradicació de les quasi-sobiranies estatals pel que fa als mitjans de comunicació i, especialment, les televisions.

La La globalització també suposa la globalització dels mitjans. Provenim d'una situació en què els estats eren territoris pràcticament sobirans en els mitjans de comunicació de masses. Aquest règim d’exclusivitat i de fronteres «dures» porta camí de desaparèixer amb la globalització dels mitjans de comunicació i, en el cas de la televisió, amb la globalització dels targets, de les audiències i dels radis d'acció de les cadenes transnacionals. Així, a causa de la globalització dels mitjans, amb antenes parabòliques i d’altres dispositius, cadenes de televisió internacionals o estrangeres tenen cada cop majors percentatges d'audiència, la qual cosa provoca que els beneficis de la publicitat (fonament econòmic de la televisió) disminueixin, i per tant, pot dificultar la sostenibilitat de les televisions d'abast estatal. Al mateix temps, i més enllà de les conseqüències econòmiques que aquest nou model de convivència entre televisions estatals i televisions globals, aquest fenomen afecta de forma especial allò que ens molts casos s'entén com a missió de les televisions públiques estatals, que solen definir-se com a mitjans informatius i formatius, amb uns objectius que no poden mesurar-se exclusivament en termes de percentatges d'audiència o en volums econòmics de publicitat contractada. Així doncs, aquest fenomen té unes conseqüències educatives, polítiques, culturals i socials gens menyspreables. Potser l’única manera d’encarar aquest problema és plantejar una nova era de la televisió.

Problemàtica:
Un exemple claríssim d'aquest fenomen és el cas del Marroc. En aquest país el 48% del share veu televisió internacional per satèl·lit (sobretot francesa) i això va arribar a provocar el tancament d’una televisió privada que l’estat va haver de comprar i tornar a fer rendible. D’aquest cas es pot deduir que els estats perden capacitat de penetració davant la globalització de mitjans.

Proposta:
Creació d’un nou model televisiu amb tres característiques: televisió global, en xarxa i interactiva. Alguns factors que poden marcar l'evolució cap a aquesta nova era televisiva són: 1) La nova televisió ha de cercar nous nínxols de mercat. 2) Ha de convertir la publicitat en informativa i de demanda, i que deixi de ser el pilar de la sostenibilitat econòmica de la televisió. 3) L’audiència és la programadora: la televisió sense horaris ni programació concrets, s’ha de triar quan es vulguin veure els programes i quins es vulguin veure, sense l’esclavitud dels prime-time. 4) Donar més rellevància als continguts. 5) Model mixt de gratuïtat-pagament dels canals.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Comunicació Audiovisual Global, Diversitat Cultural i Regulació
 
AS Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat
 
IF La regulació del sector de la comunicació garantirà el seu servei públic
 
IF Comunicació audiovisual global multidireccional per mantenir la diversitat cultural
 
IF Microesferes de comunicació