Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Cap a un món sense violència > L’educació no formal com element fonamental d’educació per a la pau
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
L’educació no formal com element fonamental d’educació per a la pau
Diàleg de referencia: Cap a un món sense violència

Els sistemes d’educació convencionals no consideren la pau com a objectiu educatiu a aconseguir. Tot i que indirectament es formi les persones en valors, existeix cada cop més la necessitat d’una formació específica per la pau per atacar des de la base la problemàtica a escala mundial que concep la resolució de conflictes d’una forma violenta.

Els sistemes d’educació convencionals no consideren la pau com a objectiu educatiu a aconseguir. La seva estructura rígida desenvolupa un tipus de formació en què, indirectament, apareixen valors de drets humans i igualtat, però la situació de conflicte quotidià en què el món es veu immers a diari exigeix una acció específica des de la base: l’educació per la pau.

Són les organitzacions civils, les associacions, i els centres cívics promoguts per les administracions locals que de moment han assumit la responsabilitat concreta d’educar per la pau. Tant els països de la Unió Europea o en els Estats Units on es viu a aparent normalitat, com a països en conflicte, la labor portada a terme per aquests col·lectius és fonamental i com a tal ha de ser valorada i, per tant, recolzada i desenvolupada. Els docents avui dia tenen un gran poder, del qual han de i hem de prendre consciència, afirmava Cora Weiss en una de les sessions.

En els ambients urbans, encara que es visqui lluny de zones de conflicte armat, existeix un gran risc de violència entre civils. La televisió, per exemple, és difusora contínua de violència. La proliferació d’armes lleugeres entre civils es avui dia un gran problema que, per una banda, només es pot resoldre prohibint les armes, però per altra banda portant a terme campanyes específiques d’educació, com les que promouen les organitzacions d’Amada Benavides a Bogotà o Alicia Cabezudo a Rosario (Argentina).

Segons Rebeca Peters, les armes lleugeres no pertanyen ni als governs ni als soldats, sinó a uns 500 milions de civils en el món. Els mitjans independents exerceixen també un paper fonamental en l’educació per a la resolució de conflictes pacíficament. Les produccions de "Common Ground Productions" a Macedònia, Serra Lleona, Sudà, etc., porten a terme una labor fonamental amb els infants de la guerra. A través de programes de ràdio i televisió, on els actors són, per exemple, nens d’ètnies diferents o els locutors antics infants soldat, s’aconsegueix una reintegració efectiva a una vida normal. Eva Dalak, promotora d’un d’aquests projectes, afirma que els infants aprenen que el diàleg és la manera de resoldre els problemes, i que no tenen cap importància el seu dialecte, trets ni creences a la sèrie televisiva Nashe Maalo, emesa a Macedònia, on conviuen en contínua tensió les diferents ètnies dels Balcans.

Els tallers, l’educació en el civisme, la demostració que per la via del diàleg es poden resoldre petits problemes (i, per tant, també els grans), els campaments urbans, les campanyes televisives, la reintegració a la societat de persones que han viscut a la guerra, i les accions específiques amb dones i infants, són només algunes de les labors que es porten a terme des de l’educació no formal. Proporcionar les eines necessàries per a què tot això segueixi endavant i es generalitzi és un deure dels governs nacionals, i formar-hi part, el deure de la societat civil.

Problemàtica:
El sistema educatiu convencional està creat pels governs del països. Aquests governs no consideren la pau un objectiu a aconseguir durant el seu mandat i, per tant, no l’inclouen tampoc en el sistema educatiu. En la formació acadèmica no existeix una formació específica sobre la pau i els drets humans.

Proposta:
Continuar amb el desenvolupament de l’educació promoguda per les institucions locals (centres cívics, etc.), associacions, organitzacions de la societat civil, per crear una vertadera educació per la pau. Suport i promoció real per part dels Estats a aquestes iniciatives d’educació per la pau fora de les escoles. Convertir els mitjans de comunicació en una eina fonamental de transmissió de valors de pau.

Postures:
Cora Weiss, presidenta de The Hague Appeal for Peace; Eva Dalak, de Search for Common Ground (Bèlgica); Rebeca Peters, directora de International Action Network on Small Arms; Alicia Cabezudo, Red de Ciudades Educadoras (Argentina); Amada Benavides, Fundación de Escuelas para la Paz (Colombia); Miguel Marín Bosch, Desarmex (Mèxic).

Bones pràctiques:
En diferents ciutats sud-americanes s’ha portat a terme una campanya televisiva en què es comparava una arma a una disfunció en l’erecció. “Common Ground Productions" ha produït programes de televisió i ràdio en els Balcans, Sudà, i Serra Lleona, en què els presentadors i els actors són infants que han viscut en guerra o que han participat activament en el conflicte, i això ha suposat una reintegració a la societat.

Conclusions:
L’educació no formal ja té un paper fonamental en l’educació per la pau. Promoure-la i desenvolupar-la per part d’institucions i societat és una aposta per un futur en pau.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Sessió de clausura
 
RS Espai obert per a projectes de pau
 
RS La immigració i els reptes del govern local
 
RS Educar i mobilitzar per una cultura de pau (sessió plenària)
 
AS Viure i conviure. Fòrum de les Mundial de les Dones