Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Fòrum Urbà Mundial > Recursos urbans: Finançar i mobilitzar capital nacional per rehabilitar suburbis
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Recursos urbans: Finançar i mobilitzar capital nacional per rehabilitar suburbis
Diàleg de referencia: Fòrum Urbà Mundial

Presidia la sessió Denis Shea, secretari assistent del departament de desenvolupament urbà dels Estats Units, i la moderava el Professor Michael Cohen, director del programa de graduat en afers internacionals de la New School University de New York. El diàleg es va dur a terme en dos segments, amb la participació de quatre ponents a cadascun. El primer ponent va ser Amos Kimunya, ministre de la Llar del govern de Kenya; la seva intervenció es va centrar en explicar el sistema de finançament del seu país. El seu govern va invertir 200 mil milions de dòlars per acabar amb les barraques, però no va funcionar perquè les institucions són fragmentades i, a més, les institucions financeres es mantenen allunyades.

Va demanar respostes sobre com mobilitzar els recursos per millorar la situació dels habitants de Kenya i la seva pròpia resposta va ser que s’han de combinar els diners i les infraestructures i impulsar les microfinances i les cooperatives.

El següent ponent va ser Néstor Eugenio Ramírez, president de la Federació Colombiana de Municipalitats i Vicepresident de FLACMA. Ramírez va exposar el cas de Manizales, una ciutat de Colòmbia de 400.000 habitants en una situació geogràfica inestable, doncs està situada sobre diferents falles que travessen la ciutat i, a més, hi ha una elevada activitat volcànica perquè el volcà Nevado del Ruiz és al costat.

Per tal que la ciutat no es tornés un perill, es va crear una Organització per a la defensa de la ciutat que intentava reduir el risc de les zones més marginals. Per això des del 1981 disposen d’una gestió d’urbanisme que s’encarrega de crear mesures de mitigació i preparació mitjançant la prèvia planificació de mapes de risc que els ajuden a saber quines zones en corren més.

Les obres més importants de protecció ambiental que han dut a terme són la creació de noves cases, més segures, i l’eliminació de les zones més marginals i, per tant, més vulnerables. Aquesta reubicació s’ha fet concedint microcrèdits als habitants de les noves cases i d’aquesta manera han aconseguit la reubicació de més de 1600 famílies. "El desenvolupament sostenible només és possible si les autoritats locals tenen una estratègia preventiva".

El tercer ponent va ser Amos Masondo, alcalde de Johannesburg (Sud-àfrica); el seu testimoni va ser més realista. Des que l’abril de 1994 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques a Sud-àfrica i es va abolir l’apartheid s’han creat 1,5 milions d’habitatges per a les persones amb baixos ingressos. Els efectes de la urbanització han fet que la població augmenti un 4,1% anual, cosa que és estranya a països africans, on la població acostuma a emigrar.

Tot i que s’està provant d’ eliminar els tuguris, les zones marginals, encara hi ha més de 124.000 habitants sense llum i més de 130.000 utilitzen fonts públiques. El govern nacional, juntament amb els constructors i el govern municipal, va crear una sèrie de subvencions que es van traduir en l’emissió de bons municipals en la divisa nacional. Aquests bons responen a la necessitat d’inversió i els van anomenar COJO1 i COJO2. Amb aquests bons van recaptar diners i van obtenir recursos financers per poder millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

L’última ponent del primer segment va ser Sheela Patel, de l’Associació nacional d’habitants de tuguris de l’Índia. Va donar el punt de vista dels "de sota" i la seva primera apreciació va ser que s’hauria de reconèixer que els més pobres són els que més contribueixen a la creació d’habitatges, més que qualsevol altre grup social. L’estat tracta els pobres com si no aportessin res a la societat, però cal reconèixer que s’organitzen i creen les seves pròpies infraestructures; se’ls tracta com si només creessin problemes i destorbessin, però se’ls ha de deixar treballar.

El segon segment va començar amb la intervenció de Pamela Lamoreaux, manager del grup de finançament d’habitatges de la Corporació de Finances Internacionals (IFC) de Washington. Per mitjà d’aquesta corporació representa el sector privat del Banc Mundial i va expressar la fe i l’optimisme que, des del seu punt de vista, són més presents dins la corporació. Així mateix, considera que s’està canviant per poder veure les coses d’una altra manera.

La seva tasca és crear institucions financeres, aconseguir inversions directes i proporcionar assistència tècnica.

La segona ponent va ser Rebecca Gaskin, del Standard Bank de Londres i Sud-àfrica. Durant la seva intervenció va realitzar una sèrie de peguntes per a la reflexió i el debat:

Com fer que el capital nacional vagi realment on es vol? Com aconseguir que la gent estalviï divisa local a un banc? Hi ha maneres d’animar les banques municipals perquè intervinguin en el sector de l’habitatge sense enfrontar-se amb altres sectors? Com aconseguir suport jurídic per a les entitats financeres? Com poden treballar junts el sector privat i el públic? Què fem amb aquelles persones que no reemborsen els crèdits o els préstecs? Com es pot anar més enllà del finançament internacional?

La següent intervenció va ser de Karen Kinsley, presidenta de la Corporació de Finançament i habitatge del Canadà. Va explicar com s’ha dut a terme la millora de l’habitatge al Canadà. El govern del Canadà es va recolzar en els bancs, seguint un model basat en la comunitat urbana i en la renovació de l’habitatge. Va parlar de la qüestió cost - benefici: és molt més rentable renovar una casa que construir-la de nou. Hi ha molts enfocaments locals i comunitaris per al tema de l’habitatge i s’ha d’aconseguir que el mercat privat funcioni.

"S’ha de pensar en les soluciones idònies per a cada país".

L’última ponent va ser Jayshree Vyas, del Sewa Bank de l’Índia, la intervenció de la qual va ser una de les més aplaudides. Va explicar la seva experiència amb els microcrèdits. El Sewa Bank és una institució molt important a l’Índia i es va adonar que les dones necessitaven capital per a construir els seus propis actius. Així és com va crear els microcrèdits, que van permetre a les dones sortir de les urpes dels prestamistes, estalviar i poder seguir demanant crèdits, comprar equipaments per a les seves empreses i així millorar la seva qualitat de vida. També va pensar en la possibilitat que ocorreguessin desastres naturals o malalties i va crear un sistema d’assegurances que li garantia una mínima seguretat. Els serveis que ofereix són: estalvis, crèdits, assegurances i assessorament financer, a més d’un servei porta a porta i la concessió de préstecs sense garantia.

En un principi es va pensar en els crèdits com a un sistema per millorar la feina, però es va observar que el 50% dels préstecs eren per a millores en l’habitatge, reparacions, ampliació, fer que hi arribés l’aigua potable, el sanejament, l’electricitat… Per què passava això? Perquè les dones treballaven a casa seva i si milloraven la casa milloraven la seva rendibilitat i productivitat. Milloraven les condicions de treball i això els permetia treballar més temps. D’aquesta manera, augmentant la productivitat, es tornaven els préstecs, se’n tornaven a demanar i tothom se’n beneficiava. Contribueixen a aquest projecte la comunitat, la corporació i el sector privat, que va ser el que es va mostrar més reticent. Les repercussions són que es millora la infraestructura bàsica i augmenten la productivitat i els ingressos; també va millorar l’educació dels infants, que ja podien banyar-se, i per tant anar a escola, i, finalment, es van reduir les malalties un 50% i va millorar notablement l’autoestima dels habitants dels tuguris.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Fòrum Urbà Mundial
 
RS Governs locals
 
AS Ciutat i ciutadans del segle XXI
 
AS Espai urbà col·lectiu: noves perspectives
 
RS Realitats urbanes- Presentació
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.