Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Diàleg Orient-Occident > El diàleg entre Orient-Occident: passat, present i futur
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
El diàleg entre Orient-Occident: passat, present i futur
Diàleg de referencia: Diàleg Orient-Occident

La necessitat de reformar el dret internacional i contemplar les peculiaritats de les cultures per tal d’assolir unes normes universals vinculants de convivència entre els estats, que comptin especialment amb la col·laboració dels països d’Orient, va centrar la intervenció del professor de la Universitat de Texas Philip Chase Bobbit.

Per a aquest ponent, l’amenaça de les noves modalitats de terrorisme internacional, amb accés a armes de destrucció massiva, o els problemes per dur a terme accions d’ajut humanitari immediat a zones on els governs locals es mostren poc predisposats a col·laborar són algunes de les raons que converteixen aquesta reforma en “el principal projecte a realitzar en els nostres dies” en aquesta àrea.

Philip Chase Bobbit va assenyalar que aquesta reforma encara és més urgent quan “a l’actualitat qualsevol estat pot comprar els components per convertir-se de la nit al dia en potència nuclear, i llavors la situació és irreversible”. Per això, va reclamar la cooperació d’Orient i Occident per aconseguir aquest projecte, “per damunt de l’escepticisme”, perquè “estem en un període de molts riscos, però també de grans oportunitats”.

En relació a l’amenaça nuclear protagonitzada per Corea del Nord, Yoon Young-Kwan es va remuntar durant la seva intervenció als orígens del conflicte que va separar les dues Corees pel paral·lel 38, i que va deixar la zona nord del país sota una dictadura comunista que dura fins els nostres dies. Aquest expert coreà va explicar que el problema d’aquest règim és que basa la seva supervivència en la possessió d’armes nuclears, com a mostra que és l’única oportunitat que li queda per mantenir la sobirania i aconseguir una posició de força negociadora amb els Estats Units. Davant d’això, Yoon Young-Kwan proposa “un enfocament global de tota aquesta problemàtica des dels seus orígens” per aconseguir una solució negociada, un nou sistema comercial i de relacions entre les dues Corees prenent com a model” l’embrió de la Unió Europea concebut per Schumann el 1951.

Per la seva banda, la corresponsal turca de la CNN a Istanbul, Yasemin Congar, també es va referir en la seva ponència a la Unió Europea, però en aquest cas com l’objectiu d’integració anhelat per a la majoria dels turcs. Aquesta periodista va explicar com el seu país ha estat sempre un pont entre les dues civilitzacions i que ja des del segle XIX les classes il·lustrades estaven imbuides de la cultura europea. Yasemin Congar creu que la incorporació de Turquia a la UE serà un pas lògic en un món “on el diàleg entre Orient i Occident ha de créixer” si es vol acabar, entre altres conflictes, amb les arrels de terrorisme islàmic.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 
RS Com fer just el comerç global?
 
RS Ètica i globalització: valors globals, valores locals
 
AS Cap a un món sense violència
 
RS Cultura, desenvolupament i models socioeconòmics: una visió comparada d’Àsia i Amèrica Llatina- Debat
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.