Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Drets culturals i desenvolupament humà. Nous espais multiculturals > Taller. Desenvolupament de la diversitat. El rol de les polítiques culturals
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Taller. Desenvolupament de la diversitat. El rol de les polítiques culturals
Diàleg de referencia: Drets culturals i desenvolupament humà. Nous espais multiculturals

Garry Neil, coordinador d'INCD (Canadà), va explicar els orígens i raó de ser d'INCD. Es va crear l’any 1998 a partir de diverses associacions i ONG d'arreu del món. Es tracta d’una societat caritativa amb 300 membres i seu al Canadà. Les seves activitats es van iniciar l’any 2000 amb la voluntat d’afavorir la diversitat cultural al món. A partir del 2001 els seus principis bàsics prioritzaven un objectiu: «Treballar perquè els tractats de la UNESCO puguin dur-se a terme en el terreny pràctic

I és que, segons Neil, la diversitat cultural perilla, ja que «les tendències porten cap a l'homogeneïtzació de la cultura». Els darrers anys s’han potenciat algunes polítiques culturals per garantir la diversitat cultural. Per exemple, el tracte preferent a productes nacionals, el control de monopolis, regulacions, subsidis a productors del país... diversos instruments que poden utilitzar els governs per promoure la seva indústria cultural. Si observem la naturalesa d’aquestes polítiques veurem que la «idea de diversitat cultural és contrària al model de lliure comerç».

En l'actualitat, la INCD, juntament amb la UNESCO, treballa per la creació d’una Convenció per a la Protecció de la Diversitat Cultural. La intenció d’aquesta convenció és donar fonament legal a la diversitat cultural i, per tant, garantir un «major equilibri en l’intercanvi de productes culturals».

Leonardo Brant, del Brasil, va facilitar dades demogràfiques i econòmiques sobre la situació actual d'aquest país. Segons el ponent, el Brasil és una de les economies més fortes del món, però el seu desenvolupament social és ben baix.

Pel que fa a la indústria cultural, va destacar algunes dades: - El mercat cultural representa l'1% del PIB. - Hi ha 510.000 empleats en el sector de la cultura (bàsicament en editorials, cine i indústria fotogràfica). - Pel que fa al cine, es produeixen unes 100 pel·lícules a l’any, però només el 30% surten a les pantalles de les sales de cine. El mercat és dominat per companyies exteriors (representen el 93% de la distribució). - A la televisió cal destacar molt especialment el canal Rede Globo, que té el 75% de la quota de publicitat, el 68% de l’audiència i arriba al 99,8% de les cases. En els seus inicis representava una estratègia per crear identitat nacional al Brasil.

Si fem referència a les polítiques culturals, cal destacar el següent: - Vargas, durant el període dictatorial (1930-45 i 1950-54), va posar les bases de l’estructura de la cultura brasilera. Aquest dictador va ser un gran nacionalista i va emprendre mesures molt dràstiques, com el control d’intel·lectuals i dels mitjans de masses i la creació d’herois nacionals. - Posteriorment, entre els anys 1994-2002, Cardoso va implantar el sistema neoliberal. Així, la seva política cultural era orientada al mercat i no es valorava la cultura com a agent de desenvolupament social. Malgrat això, cal de reconèixer que Cardoso va aconseguir recuperar el cine nacional gràcies a taxes a les empreses per finançar la producció. Va crear Ancine per controlar la producció i la distribució pel·lícules. - Finalment, des de l’any 2003 Luis Inácio da Silva (primer president elegit democràticament) ha iniciat una política cultural molt diferent. En efecte, ha ampliat la visió, ja que enfoca la problemàtica del Brasil com a part d’un joc més ampli. Vol promoure més espais culturals, ampliar l’accés als drets culturals, prioritzar el desenvolupament d’acords nacionals i internacionals en cultura i defensar l’exclusivitat de la cultura. A més, ha engegat un programa, anomenat ANCINAV, que pretén promoure la diversitat cultural i finançar l’expressió artística i popular.

Segons va exposar Agustín Hatar, el problema de l’Àfrica és que «quan s’inicien polítiques no es fan dins l’esquema de creences i cultura de la societat en què es duen a terme». Així doncs, va afirmar, s’han d'afrontar diversos desafiaments. D'una banda, cal entrar en la dinàmica cultural de la societat en què es fan les polítiques culturals. De l'altra, cal donar suport a moviments i iniciatives que vetllin per la diversitat cultural, com la Convenció per a la Protecció de la Diversitat Cultural.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Drets culturals i diversitat: una acció política i civil per aconseguir el desenvolupament
 
AS Drets culturals i desenvolupament humà
 
AS Globalització, identitat, diversitat
 
RS Sessió d'obertura
 
RS Presentació del seminari: La relació entre globalització i identitat cultural en els inicis del segle XXI
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.