Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Contribuint a l’Agenda Global > Reformes institucionals per a la pau, la seguretat i la justícia en el món
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Reformes institucionals per a la pau, la seguretat i la justícia en el món
Diàleg de referencia: Contribuint a l’Agenda Global

El debat sobre el paper de l'Assemblea General el va iniciar Mohammed el Fatah Naciri, director de la Missió per a España de la Lliga Àrab, apuntant com a principal problema de la manca d'eficàcia d'aquest organisme el fet que les seves decisions siguin de caràcter no vinculant. Aquest és el motiu, opina Mohammed el Fatah Naciri, que hi hagi més interès per part dels governs en reformar el Consell de Seguretat que no pas l'Assemblea, ja que les decisions d'aquest sí que són de caràcter vinculant i per tant constitueix un nucli de poder. L'objectiu és llavors com convertir l'Assemblea General en un organisme efectiu, i la proposta de Mohammed el Fatah Naciri és fer que esdevingui supranacional; és a dir, els estats haurien de renunciar a una part del seu poder sobirà i acceptar les decisions de l'Assemblea.

Tant Mohammed el Fatah Naciri com la resta de ponents van coincidir en el fet que la reforma de l'Assemblea General, per tal de fer-la més efectiva i alhora representativa i democràtica, planteja moltes qüestions, com ara la revisió del sistema de votacions, perquè un sistema de votacions en el qual cada país tingui un vot seria, sobretot des del punt de vista demogràfic, desproporcionat.

Per tant, com ponderar els vots de manera que les decisions preses siguin prou representatives i tinguin la legitimitat moral suficient com per ser aplicades, es va plantejar en el debat com a una qüestió delicada. En relació amb el tema de la legitimitat de les decisions preses per l'Assemblea General, Mohammed el Fatah Naciri va voler també subratllar que el futur de qualsevol reforma de les institucions ha de tenir en compte la societat civil, aspecte en el qual també van coincidir la resta de participants en el debat.

Mohammed el Fatah Naciri va apuntar per últim el fet que quan parlem de Nacions Unides no parlem d'una organització supranacional com, des del seu punt de vista, hauria de ser, sinó fonamentalment d'una organització d'estats. Això planteja un problema, ja que no tots els estats del món estan veritablement constituïts com a estat, les regions del món són molt diverses i presenten un desenvolupament no uniforme; a més a més, hi ha regions que no tenen estat. Aquestes qüestions fan que Mohammed el Fatah Naciri emfatitzi el paper de l'organització a escala regional per preservar la pau. Hem de promoure un canvi de direcció en el govern internacional a través de la societat civil, operant tant a escala regional i nacional com internacional, segons va declarar el director de la Missió per Espanya de la Lliga Àrab.

Edoardo Greppi, representant del Fòrum Polític Mundial i professor de dret, va coincidir amb el seu company de debat, tot i que va ser més teòric i analític.

Després d'analitzar l'evolució dels organismes internacionals i els seus contextos polítics en els darrers anys, i la palesa manca de capacitat d'aquests a l'hora de preservar la pau, la justícia i la seguretat en el món actual, va coincidir amb la resta de participants al debat que la necessitat de reforma ha esdevingut essencial i va expressar la ferma creença que alguns principis com la pau i els drets humans no són discutibles. La pregunta per a Greppi és: quins serien aquests principis o, per exemple, estaria la democràcia entre aquests principis? Greppi va llençar aquesta pregunta oberta que va incitar a debat i també va apuntar les implicacions de donar poder a un organisme en el qual puguin participar països no democràtics. Per a Greppi la democràcia té un paper fonamental en la prevenció de conflictes i la construcció de la pau i per això preguntà també quina legitimitat tindria un organisme internacional si no està format per estats fermament compromesos amb la lluita per la democràcia, els drets humans i la pau.

Greppi va coincidir amb Mohammed el Fatah Naciri en la necessitat d'idear un sistema de vot ponderat, però va manifestar el seu desacord amb la proposta d'augmentar el nombre de membres de l'Assemblea General per tal de fer-la més democràtica i representativa. Greppi va qüestionar l'eficàcia d'un organisme d'aquestes característiques composat per més membres a l'hora de combatre les actuals crisis. Greppi va coincidir també en la creença que un enfocament local o regional seria més efectiu que un d'internacional i va subratllar la importància, entre d'altres, de principis com el multilateralisme i la institucionalització com a temes centrals de la reforma de Nacions Unides, la cooperació entre les institucions, el diàleg entre les nacions com a eina fonamental per a assolir la pau, i la plena acceptació de principis com el dret internacional, la pau i la justícia, principis en els quals s'han de basar les institucions internacionals.

Roberto Savio, en el seu rol de moderador, va voler fer referència als valors fonamentals anomenats per Greppi, i va apuntar que la "representativitat dels estats segons aquests criteris teòrics s'ha traduït en el fet de treure poder als països del sud".

Guido de Marco, expresident de Malta i de l’Assemblea General de Nacions Unides, en la seva intervenció, va expressar la seva ferma creença en l'autoritat moral política de l'Assemblea General com a organisme multilateral i en la necessitat de tenir un organisme d’aquestes característiques. De Marco va aportar al debat el conflicte entre Israel i Palestina i la manera com s’ha enfocat des de Nacions Unides. Guido de Marco proposa crear a l’Orient Mitjà una força mediadora del conflicte que sigui alhora àrab i internacional, és a dir, una força àrab però que no provingui d’un dels estats veïns d'Israel i afirma que “un acord entre forces àrabs faria la transició molt més fàcil”. Per últim De Marco també va apuntar que el conflicte entre Israel i Palestina no és només un conflicte local, sinó que forma part d’un d’internacional i que la missió de Nacions Unides és precisament prendre mesures a escala internacional que afavoreixin la humanitat. Per a Guido de Marco el que cal fer és aportar idees sobre com promoure la reforma de Nacions Unides.

En la sessió sobre justícia global es va subratllar la necessitat de reformar els sistemes judicials i invertir-hi per tal de crear una veritable justícia global que actualment no existeix, entre altres motius a causa de la manca de cooperació internacional en matèria judicial. Tant Jonathan O’Donohue, membre d’Amnistia Internacional, com William Pace, membre de la Comissió Global sobre Immigració Internacional, van coincidir que el Tribunal Penal Internacional (TPI) suposa un gran pas endavant per a la justícia i que el TPI ha de crear mesures per forçar als estats a cooperar amb el TPI en la persecució dels crims.

William Pace va admetre que, tot i que el TPI té un gran potencial, no és fàcil fer cooperar els estats, ja que sovint hi ha un enfrontament entre les jurisdiccions nacionals i la internacional. D’altra banda, Pace va apel·lar a la responsabilitat dels estats a l’hora de prendre mesures contra aquells països que no respecten els drets humans de la seva població i va afirmar que cal estendre el poder legal i polític a institucions globals en els casos en què les institucions nacionals no són capaces d'aportar una solució. William Pace també va subratllar que hi ha crims que han de ser perseguits perquè mereixen repudi, independentment de qui els cometi o on ho faci, i va assenyalar com a triomf del Consell de Seguretat el fet que la comunitat internacional no hagi acceptat que es perdonin els abusos per part dels soldats britànics i americans a l’Iraq.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Arquitectura institucional per una democràcia mundial
 
AS Tres grans reptes del segle XXI
 
RS Pau i drets humans
 
RS Educació pel desarmament
 
IF Corrupció, mafiocràcies i pobresa
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.