|
La desaparició de 25 llengües cada any és una problemàtica que atempta contra el patrimoni cultural de la humanitat i és un indicador de la deterioració mediambiental i de la pèrdua de coneixement i saviesa històrica dels pobles.
El sistema lingüístic mundial es troba en desequilibri. Els processos d’homogeneïtzació cultural generen desigualtats socials i són responsables de la pèrdua del patrimoni cultural mundial i la diversitat. Actualment es registren 4.232 llengües en el planeta, de les quals només 128 són oficials dels 193 estats nació. La concentració lingüística augmenta en detriment de les llengües minoritàries: el 96% de les llengües del món són parlades pel 4% de la població mundial. El diagnòstic és desfavorable ja que 25 llengües desapareixen anualment, per la desaparició dels mitjans de producció, per la deterioració de l’hàbitat i per l’excessiva centralització lingüística en matèria cultural i comunicacional (Internet, publicacions escrites, educació i mitjans de comunicació). La disminució de la diversitat lingüística és un indicador de la deterioració mediambiental i de la riquesa cultural en el seu sentit més ampli. La minva del capital lingüístic implica l’extinció d’una gran part del coneixement humà, dels valors d’una societat i de la saviesa històrica d’un poble. Amb la llengua també se’n va la cultura, la diversitat artística i les tradicions, una manera d’entendre el món i el medi ambient en què s’ha desenvolupat durant segles aquella civilització. Amb la mort d’una llengua no tan sols s’acaba una via de comunicació i cohesió social, també es perd informació molt valuosa sobre els misteris de l’hàbitat i els seus remeis medicinals. El reconeixement d’un idioma és el primer pas del reconeixement de la resta de drets econòmics, polítics i educatius.
Problemàtica: Concentració lingüística en els mitjans de comunicació i l’educació. Deterioració de l’hàbitat tradicional de la comunitat i desaparició de les formes de producció tradicionals. Fragmentació social i comunitària. Pèrdua de valors històrics i tradicionals i adaptació de llengües i formes de viure alienes. Dependència econòmica i política.
|
Proposta: Desenvolupament de polítiques socials i educatives en favor de les llengües minoritàries. Accessibilitat als mitjans de comunicació i espais destinats a l’ús exclusiu d’aquestes llengües. Protecció del medi ambient i de l’hàbitat natural de les comunitats lingüístiques per evitar la desaparició de les llengües i el seu coneixement.
|
Postures: Jacques Guyot, professor de la Universitat de París VIII-Vincennes
Nancy Rivenburgh, professora de la Universitat de Washington
|
 |
|