Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Els conflictes en la vida quotidiana > Relat del prototipus de la casa de la negociació a Friburg, Suïssa.
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Relat del prototipus de la casa de la negociació a Friburg, Suïssa.
Diàleg de referencia: Els conflictes en la vida quotidiana

L’artista Josep Maria Martín va presentar el seu projecte la “Casa de la Negociació”, que ha desenvolupat a la ciutat suïssa de Friburg, Suïssa. La “Casa de la Negociació” va sorgir de la idea de crear un espai per resoldre els conflictes quotidians, de petita escala, on la negociació fos concebuda com un procés de construcció conjunt entre les parts en conflicte.

Amb aquest objectiu es va formar un equip de professionals procedents de diferents disciplines (mediació, psicologia, arquitectura, maquetisme) que, en primer lloc, van buscar l’edifici que allotjaria la casa. L’edifici escollit va ser una antiga escola abandonada, situada en un barri perifèric de Friburg on hi habiten persones de setanta nacionalitats diferents. Aquest fet va ser decisiu en la tria perquè garantia un marc de convivència quotidiana amb la diferència.

La reforma de l’edifici va mantenir l’antiga estructura combinada amb elements moderns. La principal característica de l’aspecte exterior és que els fonaments queden a la vista ja que la intenció de Martín i de la resta de l’equip va ser donar a la casa una imatge de maqueta gegant, donat que va ser concebuda com a prototipus.

En aquest sentit, el color de la façana va ser triat a partir dels colors existents en els edificis de l’entorn, amb l’objectiu que la casa es convertís en un mirall de l’entorn. Martín va subratllar que en tot moment van tenir clar que la casa havia de ser permeable i versàtil per fomentar la comunicació i la proximitat entre les parts que hi acudissin a resoldre les seves diferències.

Parlant de l’interior de la casa, Martín va recalcar la dificultat d’arribar a un consens en la tria del color de les parets i del tipus de llum que la il·luminaria. Així, es va decidir que la casa només tindria quatre finestres per augmentar la sensació de recolliment i d’aïllament de l’exterior: les parts han de deixar enrere els esdeveniments passats per centrar-se en la construcció del futur.

La decoració i la distribució també havien de donar sensació de novetat i innovació, per reforçar la predisposició a la transformació de la situació conflictiva.

Pel que fa al mobiliari, en les sales de reunió destaca la presència de múltiples peces d’un conegut joc de construcció per enfortir i influir en l’actitud generativa i constructiva de les parts confrontades.

Carmen González i Carlos Bloss, coneixedors de l’obra de Martín, van destacar el caràcter innovador d’aquest, per ser capaç de fondre l’art i els serveis públics i, actuar d’aquesta manera, com a mediador. González i Martín han afegit que la casa en si mateixa és un acord, fruit d’un procés de negociació entre les parts implicades en la seva creació.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Els conflictes a la vida quotidiana
 
RS Mediació, comunicació no verbal i Stanislavski
 
RS La transformació dels conflictes a través de l’expressió plàstica
 
RS mediació penal, una justícia penal més humanitzada
 
RS La formació integral de mediadors comunitaris i agents de pau
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.