Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Comunicació i diversitat cultural > Les barreres
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Les barreres
Diàleg de referencia: Comunicació i diversitat cultural

La sessió plenària sobre les barreres existents per a la diversitat cultural en els mitjans de comunicació va posar de manifest el caràcter dual d’aquests mitjans, ja que, tot i ser un dels elements imprescindibles per transmetre la diversitat, actuen de codificadors de la mateixa diversitat. Els mitjans han de transmetre la diversitat des de la diversitat, amb un ús adequat del llenguatge i amb la contextualització i la reflexió necessàries per llançar un missatge correcte.

Rosa Maria Calaf , periodista, corresponsal de TVE a la regió d’ Àsia-Pacífic afirma que «comunicar de manera correcta dins un món de diversitat cultural és el gran repte davant del qual el periodista agonitza tots els dies». Sovint el periodista informa sobre una realitat que desconeix. Això sí, els professionals creuen que la coneixen, però realment no tenen res més que una lleugera noció d’un imaginari propi, des d’un punt de vista occidental. «La televisió», afirma aquesta periodista, «és reproductora i disseminadora de prejudicis». La globalització ha portat una dispersió més gran de la informació, però no ha contribuït a la millora de la comunicació. Segons afirma Calaf , «la informació no equival a comunicació en un món global».

En aquest sentit, planteja que per poder transmetre la realitat cultural, el periodista s’ha de comprometre. S’ha de posar en el lloc de l’altre, conèixer el seu context, per poder entendre el que succeeix realment i així aconseguir la veritable informació sobre la realitat. El periodista passa a ser un contextualitzador i descodificador de la cultura des de la qual es transmet la informació. «Les coses es veuen amb paràmetres occidentals», afirma. El periodista ha de conèixer les realitats que transmet, però sense caure en la subjectivitat absoluta. Ha de conservar el valor de l’objectivitat de la informació, però ara podrà ser més objectiu fora d’aquests paràmetres occidentals de construcció de la realitat.

Per poder arribar a transmetre de la manera que ella proposa, afegeix que un element fonamental és l’ús del llenguatge. Segons Calaf , «el llenguatge no és cristal·lí» i es fa servir amb tota la intenció. Triar, doncs, el llenguatge correcte ajuda a no tergiversar la realitat.

En un món on els mitjans ens decideixen l’ordre del dia, ens fixen no tan sols què hem de pensar, sinó com hem de pensar. Els mitjans manipulen la realitat del món, no solament per com diuen les coses, sinó pel que no diuen. Els silencis, el fet d’obviar altres realitats, és també una forma de censura.

D’altra banda, Calaf subratlla que els actors de la societat civil tenen problemes per fer escoltar la seva veu. I en aquest sentit demana que l’accessibilitat als mitjans sigui possible per a tothom, que no es converteixin en una barrera a la diversitat cultural.

Per la seva banda, Nancy Morris , Càtedra UNESCO de Comunicació 2001, manté aquesta línia argumental. Morris demana que hi hagi mitjans plurals perquè tothom es pugui expressar de manera oberta i democràtica. Actualment, els mitjans reflecteixen l’expressió de les elits econòmiques i polítiques. Les classes dominants tenen en poder seu la producció i la distribució mediàtiques, mitjançant les quals posen barreres als drets de representació de les minories culturals i socials. Les televisions privades centren els esforços a maximitzar la rendibilitat de les seves inversions, alhora que ponderen les ideologies en el poder per raons òbvies d’aliances i statu quo . Els governs, que generalment exerceixen la seva influència sobre les televisions públiques, controlen els mitjans com a transmissors ideològics altament efectius.

Perquè això sigui possible, Morris afirma que s’ha de fer mitjançant la intervenció dels poders públics: «cal trencar els monopolis de la comunicació amb mesures governamentals». Assegura que les barreres culturals existents en els mitjans ho són per interessos econòmics, polítics i religiosos. S’ha de potenciar la televisió pública com a mitjà plural, a més d’impulsar polítiques culturals que afavoreixin la diversitat cultural i la representació justa i pluralista de les diferents cultures.

Problemàtica:
Contextualitzar els estereotips: Cal conèixer la realitat de l’altre per poder transmetre la realitat aliena. Avui en dia els periodistes informen de la diversitat cultural des d’un punt de vista occidental. Cal implicar-se amb les minories culturals, doncs, per poder entendre la seva realitat i després comunicar-la.

Proposta:
El periodista ha de posar-se en el lloc de l’altre, és el principal encarregat de transmetre la diversitat. El periodista ha d’explicar les coses com són, no com ell o la redacció central vol que siguin. Els periodistes han de tenir cura de fer servir el llenguatge correctament, perquè les paraules no són innocents i cristal·lines. Els mitjans de comunicació han de ser plurals, que tothom s’hi pugui expressar de manera democràtica i oberta. Els mitjans han d’explicar la història per a ells mateixos i per als altres. El periodista s’hi ha barrejar, ha d’entendre la realitat per poder transmetre-la.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Comunicació audiovisual global multidireccional per mantenir la diversitat cultural
 
IF La regulació del sector de la comunicació garantirà el seu servei públic
 
AS Comunicació i diversitat cultural
 
AS Comunicació Audiovisual Global, Diversitat Cultural i Regulació
 
IF Drets culturals i diversitat: una acció política i civil per aconseguir el desenvolupament
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.