Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Drets culturals i desenvolupament humà. Nous espais multiculturals > Obertura del congrés
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Obertura del congrés
Diàleg de referencia: Drets culturals i desenvolupament humà. Nous espais multiculturals

L'objectiu d'aquest Diàleg sobre drets culturals i desenvolupament humà és la vinculació dels primers als drets humans i la seva presència en totes les polítiques que es facin i en tots els col·lectius. Cal que les agendes globals dels drets culturals passin a una altra escala. Aquests drets són «més que conceptes jurídics», comenta Robert Palmer, conseller especial d'aquest congrés; «estan estretament vinculats al desenvolupament humà», comenta. Precisament en aquest sentit, l'Informe sobre el desenvolupament humà 2004, elaborat pel Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) incorpora per primera vegada els indicadors de factors culturals, segons destaca Alfons Martinell, director general de Cooperació Cultural i Científica del Ministeri d'Afers Estrangers i Cooperació d'Espanya. Martinell afirma que «la cultura ha de sortir dels seus discursos habituals i comprometre's amb les polítiques més actives». Sembla que el sector cultural no sàpiga com arribar als problemes de la societat global. El congrés ha de servir per reorientar la mirada, que sigui operativa per al desenvolupament de polítiques actives.

En aquest procés és important el respecte a la pluralitat cultural existent, tenint en compte que als 200 països que hi ha al món s'hi troben uns 5.000 grups ètnics. «Cada país és una societat multicultural», comenta Azza Karam, directora de l'Oficina Regional dels estats àrabs. Karam insisteix a evitar convertir la diversitat cultural en un factor de terrorisme, tal com s'està fent amb els països àrabs arran dels esdeveniments mundials. «Cal tenir al pensament la diversitat cultural en comptes de vigilar-la», puntualitza.

«Es donen situacions diferents en diferents parts del món en l'exercici i reconeixement dels drets», diu Luis Enrique Vega, representant de l'Oficina de l'Alt Comissionat de Drets Humans. Alguns sectors pensen que «mentre no hi hagi un exercici ple dels drets reconeguts, no té sentit normalitzar nous drets», continua.

Aquest plantejament és una fal·làcia. El reconeixement dels drets no és una qüestió purament estatal, neix de la presència i la discussió de drets en la societat. És la discussió que permet la seva estandardització i reconeixement. Per aconseguir els objectius cal disposar la societat civil perquè participi en el projecte, però alhora també és important el paper dels governs en aquest procés. Per exemple, Alfons Martinell explica que l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional té el compromís d'augmentar les ajudes al desenvolupament que ofereix Espanya. Si ara estan en el 0,24-0,25% de l'Aportació del Producte Interior Brut (PIB), es vol arribar al 0,5 el 2008.

En aquest procés el diàleg és fonamental. Cal fer interaccionar la diversitat, el diàleg i el desenvolupament, les tres des. Diversitat cultural i creativa, ja que «la creativitat és la quinta essència de les coses humanes», diu Katerina Stenou, directora de la Divisió de Polítiques Culturals i Diàlegs Interculturals de la UNESCO. «La diversitat ha d'establir un diàleg i una interacció per tal que el desenvolupament sigui durador», concreta. La durabilitat és una necessitat per a la sostenibilitat, entesa com la capacitat de reinventar-se en un món de desafiaments constants. L'aportació dels governs no sols ha de ser econòmica, sinó de suport polític a la diversitat cultural existents dins els propis estats. És el cas del català. «Hi ha 25 països a la Unió Europea i el català és la vuitena llengua més parlada, però no és llengua oficial», diu Jordi Portabella, segon tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona.

Hi ha un factor que trenca la igualtat i els elements quantitatius. Es tracta d'un factor polític: només són oficials les llengües que tenen estat. Es crea una discriminació. Les cultures majoritàries no tracten en igualtat de condicions les minoritàries o les que han estat minoritzades.

En la consecució del desenvolupament humà a través de la cultura cal valorar el paper de les indústries culturals. Segons afirma el professor de la Universitat de Nova York George Yúdice, «les indústries culturals són importants en l'economia, en els tractats de lliure comerç, en qüestions de propietat intel·lectual, etc., però també són fonamentals per al desenvolupament humà en la mesura que són proveïdores d'identitat». La cultura posseeix moltes dimensions i cal tenir-les totes en compte. La cultura és un camp d'àmplia complexitat. Per al desenvolupament i disseny de polítiques públiques concretes cal disposar d'un marc conceptual en què es tinguin presents tots els contextos.

En l'obertura del congrés s'esmenta el paper d'alma mater que hi va tenir Eduard Delgado, fundador d'Interarts, amb una vida que va ser testimoni de cooperació cultural i interacció. «El fet que tots estiguem aquí és un tribut a la seva visió», segons Ramon Cosialls, director de la Fundació Interarts, organisme sense finalitat de lucre amb vocació de servei públic, que fomenta el diàleg en l'àmbit cultural.

Problemàtica:
Objectius del congrés de Drets Culturals Desenvolupament Humà.

Proposta:
Vinculació diàleg, dret cultural, diversitat cultural en tots els àmbits polítics amb la participació de la societat civil.

Postures:
Els drets culturals no es poden desvincular del desenvolupament humà.

Conclusions:
Treball conjunt perquè el congrés tingui conclusions que transcendeixin.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Drets culturals i diversitat: una acció política i civil per aconseguir el desenvolupament
 
AS Drets culturals i desenvolupament humà
 
RS Plenària final
 
AS L'agenda 21 de la cultura
 
RS Sessió d'obertura
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.