|
La ciutat actual es mou al voltant de dos models, segons el grau de densitat: la ciutat compacta i la ciutat extensa. Això afecta la qualitat de vida a la ciutat i també l'ús dels espais col·lectius, que a la ciutat difusa es privatitzen de facto en l'ús o es negligeixen i esdevenen zones de pas per al transport privat. La ciutat difusa és també menys eficient en el consum energètic, en el transport i en l’ús de l’aigua.
Per evitar l'expansió indefinida de la ciutat, quan acaba amb el seu sòl, ha d'iniciar un procés de “reciclatge del sòl” i donar-li usos nous, a través de la reforma i de la regeneració urbana.
A Barcelona mateix trobem exemples de molts diversos graus de densitat urbana, des dels 150 habitatges/ha de l'Eixample als 60 habitatges/ha de la Vila Olímpica o als 48 habitatges/ha de Diagonal Mar.
Richards Rogers va destacar el debat o la tensió que hi ha en el fet d’aconseguir una densitat alta als centres de les ciutats, quan el mercat valora més la baixa densitat, i va posar de manifest la sovint difícil relació entre tres conceptes clau en l'urbanisme a la ciutat: els diners, el poder i la democràcia.
Problemàtica:
Als EUA, un 50% de la població ja viu a àrees suburbanes, i és un procés que també afecta el model europeu de ciutat.
|
Bones pràctiques:
El "reciclatge del sòl" és una bona estratègia per a les ciutats que han exhaurit el sòl urbanitzable.
|
 |
|
Envia a un amic
Imprimeix
AS Espai urbà col·lectiu: noves perspectives
RS El segle XX contempla el segle XXI