Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Comunicació i diversitat cultural > Espais de comunicació i diversitat cultural
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Espais de comunicació i diversitat cultural
Diàleg de referencia: Comunicació i diversitat cultural

En aquest taller els diversos ponents posen de manifest com afecten els espais de comunicació a la vertebració i l’entesa de les diferents cultures en l’àmbit d’un mateix territori. Així mateix, s’advoca per uns mitjans de comunicació fets per a la comunitat per la comunitat.

En aquest sentit, Edorta Arana, de la Universitat del País Basc, posa en relleu l’important paper de la televisió local com a instrument de normalització i d’integració. Amb les televisions locals, explica, hi ha paràmetres que serveixen de referència per legitimar i intuir la feina de cadascú. Arana planteja aquestes idees basant-se en l’estudi de la situació de la televisió local al País Basc. Arana comenta que l’àmbit de la televisió local està colonitzat per les televisions generalistes, qüestió que impossibilita la creació de canals de proximitat.

En aquesta línia argumental, Josep Àngel Guimerà, de l’Observatori de la Comunicació Local, en relació amb l’estudi de la televisió local catalana, afirma que l’àmbit de la televidència local a Catalunya des de l’inici s’ha encaminat a perseguir la finalitat de la vertebració de la pròpia identitat. Des que es van crear, per exemple, totes les televisions locals emeten en català. Segons Guimerà, les televisions locals permeten conèixer amb profunditat la realitat local. La participació ciutadana en el mitjà es fa realitat. Es fa un treball de normalització lingüística. Es recuperen les tradicions culturals i és aleshores quan les diverses formes de cultura dins una mateixa població es fan paleses.

Quant a la participació ciutadana, Comba Campoy García, de la Universitat de Santiago de Compostel·la, ha presentat un projecte en una televisió local de Lugo que demostra que, si la gent es compromet en el fet comunicatiu, la televisió local té sentit. Campoy García parteix del fet que el panorama de la televisió local és desolador i, coincideix amb Arana, està colonitzada per la programació generalista. Mitjançant un projecte en què fa participar prop de 200 veïns d’un poble de 3.000 habitants, aconsegueix que la televisió local tingui un protagonisme en la vida municipal sense precedents. A més així, afirma l’autora del projecte, els veïns van comprendre millor el funcionament dels mitjans, fet que els va ajudar a entendre la realitat comunicativa de les televisions generalistes.

Óscar Alfeirán, també ponent del taller i periodista de la televisió esmentada (Tele Vinte), assegura que el poder vertebrador de la televisió local és increïble i ho demostra per un projecte d’intercanvi cultural entre dos pobles (Chantada i Malpique) promogut per la televisió local, la qual va aconseguir moure tot el veïnat perquè la gent sentia que participava en el projecte de la televisió del seu poble.

En aquest punt, el professor Josep Lluís Gómez Mompart, de la Universitat de València, posa de manifest la necessitat vertebradora dels mitjans locals, però per a ell és imprescindible que aquests mitjans es realitzin per a la comunitat per la comunitat. Gómez ho explica amb un estudi sobre la premsa hispana a Nova York. La premsa que aconsegueix atreure els hispans com a lectors potencials és la que representa el dia a dia d’aquesta comunitat que habita a «la Gran Poma». Els hispans no demanen que els tradueixin els diaris novaiorquesos, el que demanen és que els diaris sàpiguen plasmar les seves necessitats i preocupacions des del seu propi punt de vista, necessiten sentir-se identificats amb el producte.

El mateix fil argumental segueix Raúl de Mora, de la University of Southern California, però en aquest cas estudia la televisió hispana als EUA. De Mora subscriu que el públic hispà necessita una televisió que comprengui el seu context, perquè avui en dia no hi ha cap ens que realitzi televisió des del context de l’hispà als EUA, el que es fa és importar continguts de televisions hispanes. Això té un efecte negatiu perquè no vertebra la multiculturalitat. L’exportació de continguts audiovisuals de països del tercer món al primer pot ser també una forma de limitació del desenvolupament. De la mateixa manera, posa en relleu la dificultat de l’accés dels immigrants llatins a la televisió i que les televisions ètniques dels EUA no són un espai propi per explicar com viu un immigrant en aquell país.

En aquest sentit, la professora polonesa Magdalena Ratajczak, de l’Institute of International Studies University of Wroclaw, posa de manifest com es realitza l’accés de les minories poloneses a la televisió. A Polònia, a causa de la gran diversitat del territori, la llei obliga els mitjans a intervenir a favor la diversitat cultural i és en aquest context com les minories es promocionen a si mateixes. L’emissió té un efecte integrador. Mitjançant l’accés a la televisió, les diferents cultures s’integren i s’entenen.

Per la seva banda, Josu Amezaga, de la Universitat del País Basc, ressalta el paper tant integrador com difusor de la televisió. Es fixa en la televisió via satèl·lit com a exportadora de les cultures. El car i difícil accés a aquesta plataforma de difusió, segons ell, durà al fet que les cultures minoritàries que no es puguin pagar una emissió tendiran a desaparèixer, perquè el seu llegat serà incapaç de traspassar les fronteres. Es refereix a les cultures més minoritàries que es veuen envaïdes per les grans cultures lligades a un important poder polític i sobretot econòmic.

Problemàtica:
IDEAS FUERZA. Televisión local vertebradora e integradora. La cercanía permite vislumbrar las distintas minorías y hacer cómplice a la población del hecho comunicativo. En el País Vasco existen 54 televisiones locales, 11 de las cuales emiten en euskera; además, desde 1982 la televisión autonómica vasca ofrece programación en su lengua autóctona. En Cataluña existen cerca de 100 televisiones, 300 radios y más de 500 publicaciones de ámbito local. Además, el cien por cien usan el catalán como lengua de expresión. Medios hechos para las minorías y por las minorías. Las minorías prefieren consumir medios que las representen en su situación real. En tan sólo diez años los periódicos dirigidos a hispanos y pensados para hispanos que viven en Nueva York han crecido considerablemente. Allí conviven más de dos millones de hispanos de veinte nacionalidades distintas. El cuarenta por ciento de ellos usa el castellano como primera lengua. Los periódicos incluyen en sus páginas información política, sobre todo, que no aparece en la prensa generalista, noticias de servicios y deportivas. Asimismo, en Estados Unidos hay en total cuarenta millones de hispanos.

Proposta:
Cal articular simultàniament el procés de normalització social amb el de normalització lingüística. Les polítiques d’educació s’han d’articular simultàniament amb la construcció d’un entorn de televisions locals que vertebrin la identitat pròpia. S’ha d’evitar l’espectacularització del fenomen de la immigració; ha d’aparèixer amb normalitat. Els mitjans de titularitat pública han d’entendre que és obligatori recollir la diversitat de les ciutats. Les televisions de minories s’haurien de dirigir als joves perquè no s’avergonyeixin de les seves arrels. Els mitjans han de fer veure que les minories existeixen i han de permetre que les minories tinguin difusió en la seva pròpia llengua.

Bones pràctiques:
Una televisió local (Goi Telebista) d’un poble de Guipúscoa, per la seva distància a la capital, s’ha convertit en un referent per als ciutadans. S’ha construït un sistema local multimèdia de comunicació en què la sinergia de comunicació entre ràdio, televisió i premsa existeix. La llengua que s’hi fa servir és l’euskera i això ha fet que els índexs de gent que usa la llengua autòctona basca siguin alts.

Des del 1995 la televisió polonesa, per llei, emet espais televisius en la llengua pròpia de les diferents minories que habiten el país.

Tele Vinte, la televisió local de Chantada (Lugo), sovint realitza projectes televisius en què involucra els ciutadans i fa que hi participin, com ara un intercanvi cultural amb un poble de la costa (ells són de l’interior) o la realització d’un programa de ficció.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Globalització, identitat, diversitat
 
IF Drets culturals i diversitat: una acció política i civil per aconseguir el desenvolupament
 
RS Les barreres
 
RS Presentació del Fòrum Permanent sobre Pluralisme Cultural
 
RS Plenària final
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.