Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Coneixement científic i diversitat cultural > Ciència moderna versus Coneixement científic local
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
Ciència moderna versus Coneixement científic local
Diàleg de referencia: Coneixement científic i diversitat cultural

L’expansió de la ciència moderna occidental posa en perill la supervivència dels coneixements indígenes i locals. Aquesta dinàmica suposa un empobriment del coneixement humà que resulta, a més de perillosa, poc rendible per a la majoria dels països del món.

Protagonistes com Christine Müller o Josep M. Basart opinen que la ciència moderna occidental sembla haver desplaçat a un segon terme el coneixement local i la ciència indígena. És important recuperar els coneixements ancestrals i no occidentals per tal de poder-los mesclar, i potser així investigar i aconseguir millors remeis i cures per a molts problemes que actualment ens costa resoldre.

Combinar ambdues visions del coneixement atorgarà una perspectiva més rica i diversa, la qual cosa ens recorda que els camins no són sempre únics. En molts casos, els coneixements locals i indígenes parteixen de plantejaments més respectuosos amb el medi ambient, més sostenibles.

Aplicacions d’aquesta combinació de coneixements occidentals i no occidentals, moderns i premoderns, poden ser de gran utilitat des de l’agricultura fins a la medicina, i poden alleugerir considerablement la despesa pública, sobretot dels països més subdesenvolupats.

És important tenir en compte la cooperació horitzontal entre ambdues disciplines, i fomentar una coexistència harmònica entre ambdós coneixements com a via de cooperació i enriquiment mutu per contribuir al progrés de la humanitat.

Aquesta proposta s’ha portat a la pràctica en diferents experiències a Austràlia, Tailàndia i Uganda.

Problemàtica:
Al tercer món li és molt difícil accedir a la maquinària i els recursos de sanitat del primer món, i s’està perdent la cultura tradicional que fins ara servia per fer front als problemes vitals. No existeix una coexistència harmònica entre ambdues formes de coneixement, sinó una supeditació de la saviesa basada en l’experiència en el marc cientificoteòric. A més, en el desenvolupament del coneixement científic i tècnic s’utilitzen esquemes lògics deslligats, molt sovint, del context social i cultural.

Proposta:
Recuperar el coneixement indígena i tradicional per poder-lo investigar i aplicar, i mesclar les curacions ancestrals amb la ciència del primer món. També és necessari democratitzar la coexistència entre coneixement indígena i coneixement científic a través de l’escolta i el respecte.

Postures:
Importància de revalorar i recuperar el valor del coneixement ancestral. Christine Müller afirma que no hi ha una dicotomia entre les dues formes de coneixement, sinó un intercanvi mutu i una coexistència que comporta una interacció recíproca. Josep M. Basart afirma que el respecte és clau, però encara no hi hem arribat.

Bones pràctiques:
Exhibició a Austràlia sobre les tradicions curatives ancestrals. - Convivència als hospitals de Tailàndia de les dues medicines possibles, segons les preferències del públic. - Combinació dels tipus d’agricultura a Uganda.

Conclusions:
És necessari potenciar la cooperació entre els sabers indígena i científic en un pla horitzontal, a través del respecte mutu. Hi ha un consens final sobre la responsabilitat en la participació social per contribuir a corregir aquest desequilibri actual. Hi ha una visió esperançadora de futur.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Cultural Competence
 
PO Main challenges in the coexistence between native knowledge and modern science / Diversos autors (PDF 85 Kb)   [en]
 
AS Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat
 
AS Coneixement científic i diversitat cultural
 
RS Coneixement indígena i ciència actual