Resum sessió De l’economia de la guerra a l’economia de la pau
Diàleg de referencia: Cap a un món sense violència

Segons Arcadi Oliveres (Catalunya), hi ha una economia de la guerra, present a cada Estat quan aprova els pressupostos i hi inclou els del Ministeri de Defensa.

Cal desfer el mite segons el qual la recerca armamentística comporta beneficis perquè trasllada una part dels seus resultats a la societat civil. Només entre el 7 i el 10% dels resultats de la recerca militar pot aplicar-se al sector civil. La quantitat de la inversió militar destinada a finalitats netament civils donaria uns resultats molt més importants.

Segons Oliveres, es pot passar de l’economia de la guerra a l’economia de la pau sempre que hi hagi voluntat política, tot modificant els quatre elements que la componen: - Complir les recomanacions de l’ONU per reduir la inversió armamentística - Reorientar la recerca cap al sector civil - Convertir la indústria militar en indústria civil - Eliminar el comerç d’armes o, si més no, regular-lo de manera estricta i supervisar el compliment de la llei en vigor.

Nineth Montenegro (Guatemala) afirma que “cal fiscalitzar els pressupostos militars i eliminar les empares constitucionals que encara permeten l’enriquiment il·lícit dels exèrcits”.

Guatemala ha patit durant més de 30 anys règims dictatorials i l’arribada de la democràcia no aconsegueix acabar amb les estructures corruptes del poder militar i els sistemes de poder paral·lel que ha creat l’exèrcit, relacionats amb el tràfic de drogues, les màfies, l’adopció il·legal,... Només s’aconsegueix la democratització de l’exèrcit quan el govern decideix fiscalitzar i auditar el pressupost militar malgrat l’oposició de l’exèrcit. El canvi d’orientació cap a la pau només és possible si hi ha controls socials, judicials i parlamentaris. Per la seva part, Joseph Gerson esmenta una teoria mercantil que explica la guerra: “Qui tingui el control dels recursos tindrà el poder.”

Per al govern dels EUA queda palès que, tot i creant el lliure comerç de les Amèriques, no arriba a l’hegemonia del mercat per damunt de la UE o Àsia. En aquest sentit, Gerson manté que les guerres de Bush a l’Iraq tenen per objectiu garantir el control dels EUA sobre el petroli, mantenir el control de l’economia mundial.

En paraules de Chomsky, la política dominant als EUA és garantir que ni els enemics ni els aliats tinguin accés al control dels recursos petrolífers.

Segons Gerson, mesos després que Bush imposés la seva política de terror després de l’11-S, a l’abril del 2002 es comencen a sentir veus contràries a l’Administració Bush, la qual cosa suposa l’ emergència d’una nova superpotència que fa perillar l’hegemonia dels EUA: la societat civil, que amb voluntat, organització i imaginació pot canviar l’Economia de la Guerra per una Economia de la Pau.

Problemàtica: Existència d’importants interessos econòmics vinculats amb la guerra i la cultura militar.

Proposta: Aconseguir reorientar aquest sector de l’economia cap a la pau.

Postures: Predomini dels EUA basat en el control dels recursos naturals i el mercat. Societat civil emergent que es mostra contrària a aquestes postures.

Conclusions: Per passar de l’economia de la guerra a l’economia de la pau cal la implicació dels governs i la participació activa de la societat civil. La política americana suposadament antiterrorista seria, al capdavall, una estratègia per satisfer els seus interessos econòmics, especialment preocupats pel control dels recursos energètics.