Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Drets culturals i desenvolupament humà. Nous espais multiculturals > Minories
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Minories
Diàleg de referencia: Drets culturals i desenvolupament humà. Nous espais multiculturals

La doctora Viviana Arrocha Vázquez parla en representació de Rogelio Guanuco, president de l'Associació d'Indis Nadius a l'Argentina (AIRA), de qui ens arriben aquestes paraules per videoconferència: «Els pobles indígenes no som minories ètniques. Som 22 pobles. [...] Volem ser artífexs del nostre destí. El 1994 vam col·laborar en la reforma de la constitució a l'article 25, incís 17, on es reconeix l'existència jurídica dels pobles indígenes, el dret a una educació bilingüe, la possessió de les nostres terres i la participació en la gestió dels nostres recursos naturals.» Viviana Arrocha denuncia que aquesta reforma de la Constitució encara no s'ha aplicat i explica que l'AIRA es va fundar el 1975 en representació de més de 800 comunitats i 23 nacions índies. Segons un cens del 2003, es calcula que la població indígena és formada per 2 milions de persones, si bé actualment s'estima que són 3,5 milions. Aquestes comunitats resideixen en colònies a la regió de La Pampa, on viuen de l'intercanvi, sense assistència sanitària, serveis de comunicació ni educació.

Giselle Pérez García parla en representació de Carlos Germán Canhué, representant del poble rankül, que s'adreça a l'auditori per carta: «Els pobles indis no som rucs. Si el que ens han ofert fos bo, ho hauríem acceptat. De fet, hem acceptat les coses bones, com la tecnologia en comunicacions i donar drets a la dona, però rebutgem la destrucció de la natura i la veneració dels diners. Nosaltres no tenim acumulació de riqueses ni classes socials, no ens endurem res d'això a l'altre món. Qui mana és qui obeeix, qui obeeix és qui mana. Qui diu que la democràcia va néixer a Grècia?»

Jesús Prieto de Pedro, de la Universitat Oberta d'Espanya, defineix les minories culturals i lingüístiques com a grups de població que van ser absorbits per nacions i distingeix entre minories territorials i minories nòmades. Prieto denuncia que «a Europa, malgrat ser un gran sistema de diversitat, ni tan sols les constitucions més recents (Espanya, Portugal i Grècia) estudien els drets culturals com fan les constitucions de l'Amèrica Llatina (Argentina, Colòmbia, Brasil i Equador), que ja parlen de drets col·lectius».

Humberto Mancilla, advocat i director de cine de Bolívia, adverteix que «el govern vol que continuem sent minories, però a Bolívia som 9 milions d'habitants i el 70% es defineix com a indígena quítxua, aimara o guaraní". Mancilla advoca pel dret a la comunicació i exposa que a Bolívia el 10% de la població té ordinador i només el 3% accedeix a Internet: «Hem estat aïllats. Els diaris no parlen de nosaltres. Volem que se'ns escolti!

Mancilla afirma que la identitat cultural és vital per al desenvolupament econòmic i afegeix que «els pobles indígenes tenim només 2 drets dels 235 existents»; les seves esperances les posa en la futura legislació: «El 2005, amb la reforma constituent, reconeixerem un estat multinacional amb igualtat de cultures

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Drets culturals i desenvolupament humà
 
RS Pobles indígenes: educació, treball i salut (indigenisme i discriminació)
 
RS Societats multilingües, societats multiculturals: democràcia plural.
 
AS Turisme responsable i dinamitzador
 
RS Acció per la pau
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.