Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Els conflictes en la vida quotidiana > Diàleg amb Humberto Maturana i Ximena Dávila
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Diàleg amb Humberto Maturana i Ximena Dávila
Diàleg de referencia: Els conflictes en la vida quotidiana

Maturana i Dávila plantegen les potencialitats de reconèixer-nos en un entorn amb altres establint relacions des del respecte i l'acceptació. Com fer-ho? Des d'allò que ells han definit com la matriu biològica de l'existència humana: la biologia de l'estimar.

Plantegen que les qualitats amb què neixen els nens es veuen potenciades o no per l’entorn en el qual creixen i es desenvolupen; per tant, els seus primers anys de vida condicionen les seves pautes per relacionar-se amb els altres.

Maturana i Dávila posen èmfasi en la imatge de l’adult com a responsable conscient i irresponsable inconscient de la transmissió d’emocions, accions i relacions. “El futur no és dels nens, el futur és dels adults que crien aquests nens, hi conviuen i els relacionen amb el seu entorn… Cal reflexionar al voltant de quina classe d'adults som…".

Dávila planteja la seva pròpia definició de cultura: "Xarxa tancada de converses que es construeix diàriament però que es caracteritza per ser, en el nostre cas, patriarcal-matriarcal, on el poder, el control i la inflexibilitat són els seus al·licients”. Maturana exemplifica aquesta caracterització en els espais relacionals i els discursos emocionals que s’hi donen, que moltes vegades són discordants o es neguen per la tendència a romandre en un model poc amorós.

Maturana continua reflexionant al voltant de l’actuació científica i diu "que la ciència no té res a veure amb els temes, sinó més aviat amb les respostes, però justament aquestes respostes es generen a partir del que és quotidià, a partir de la vida humana, però això els científics no ho saben”. El ponent va afegir que necessitem escoltar allò que és vital que escoltem; per tant, ens aferrem a la ciència com a mecanisme de fer teories i poder confirmar veritats. En aquest sentit, Dávila ens convida a "deixar anar les teories, atrevir-se a la incertesa, allunyar-se de la certesa per donar pas a l’espontaneïtat". Maturana complementa: "Deixar anar les teories ens acosta a la reflexió com a fonament de l’emoció”.

Si el plantejament és que les conductes de la nostra infantesa condicionen la nostra actuació d'adults, no podem confiar en el futur com a mecanisme per resoldre els nostres errors del passat. Som un present en canvi continu i sempre és possible per alguna cosa diferent del que hem estat fent; per tant, sempre és possible canviar. La matriu biològica de l’existència humana ho confirma a través del respecte, la reflexió, el reconeixement de l’altre com un altre vàlid, elements essencials per al desenvolupament de l’home del present, més tolerant, més reflexiu i més flexible. Els adults d’avui podrem ensenyar als adults de demà; la responsabilitat no és delegable al futur, cal prendre-la en el present.

Finalment Maturana i Dávila acaben afirmant que "som éssers amorosos que podem viure en el ressentiment, negar l’estimar i cultivar l’agressió. Quan l’àmbit de la família es nega, sorgeixen el dolor i el patiment. L’emoció fundada en el que és social és l’estimar, i el que destrueix el que és social són les ambicions i les expectatives. Per tant es necessari acostar-se a l'emoció i deixar pas a la reflexió respectuosa i establir relacions amoroses i d'acceptació de la diversitat, a través del llenguatge i de l'estimar".

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF La cultura de la mediació
 
AS Els conflictes a la vida quotidiana
 
RS Diàleg amb Cecília Ramos i Priscilla Prutzman. Punts de trobada en l’àmbit educatiu
 
RS Diàleg amb Cecilia Ramos Mejía
 
RS El futur de la mediació educativa
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.