Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Conferència Mundial de Meteorologia als Mitjans de Comunicació > Primera Conferència Mundial de Meteorologia en els Mitjans de Comunicació
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Síntesi diàleg Síntesi diàleg
Primera Conferència Mundial de Meteorologia en els Mitjans de Comunicació
Diàleg de referencia: Conferència Mundial de Meteorologia als Mitjans de Comunicació

La Primera Conferència Mundial de Meteorologia en els Mitjans de Comunicació, celebrada a Barcelona amb motiu del Fòrum Universal de les Cultures, va remarcar el paper important de la informació meteorològica en la vida de la societat en un període d’incertesa i de risc. En aquesta conferència es van tractar temes com el canvi climàtic, l’impacte de les catàstrofes ambientals i el paper dels comunicadors del temps.

Les catàstrofes climàtiques, l’escalfament del planeta, l’aportació de la tecnologia en l’elaboració d’anàlisis més profundes i la predicció del temps com a gestió del risc, van ser els temes que es van tractar amb profunditat en la Primera Conferència Mundial de Meteorologia que es va celebrar al Fòrum Barcelona 2004.

La globalització del temps

Si hi ha un àmbit de la globalització en el qual es fa evident el caràcter transformador dels fenòmens i que es planteja com una àrea d’importància estratègica per a la cooperació internacional, és el de l’espai de la meteorologia i dels seus efectes. Especialment sobre la societat civil. «Si el Fòrum analitza la globalització, el clima és la globalització al màxim», va afirmar la catalana Eva Oriol-Pibernat de l’Agència Europea de l’Espai.

És important tenir presents algunes dades sobre el caràcter globalitzador del temps: d’una banda, les pèrdues econòmiques ocasionades per les catàstrofes climàtiques l’any 2004 han estat de 60.000 milions de dòlars, més del total d’ajuda a la cooperació amb els països menys desenvolupats. D’altra banda, no sempre els països més desenvolupats necessàriament afronten millor la gestió de la informació davant de les catàstrofes, com ho demostra el que va passar l’any 2001 amb el pas de l’huracà Mitch, que va deixar més víctimes als Estats Units que a Cuba.

L’impacte de l’activitat humana en el canvi climàtic

La ingerència de l’activitat humana, més els factors naturals del planeta mateix, estan propiciant els canvis climàtics. Des del 1980 fins al 2003, s’han produït 13.700 catàstrofes, que han provocat 784.000 víctimes. S’estima que la temperatura mitjana pot pujar dos graus els pròxims 35 anys i l’escalfament global augmentarà cap a mitjan segle XXI si no es redueixen un 55% les emissions de CO2. «La major part de l’escalfament dels últims 40 anys es deu a l’activitat humana. L’any 1000, la quantitat de CO2 (diòxid de carboni) a l’atmosfera era de 280 parts per milió, l’any 2000 de 360 parts per milió, i si es continua amb aquest ritme d’emissió, cap al 2100 serà de 650 per milió», va afirmar el doctor Geoff Jenkins, de la Universitat d’Exeter del Regne Unit.

Fenòmens com el Niño estan demostrant que alguns canvis que es produeixen en el clima no són alteracions excepcionals. En els oceans es reflecteix la memòria dels sistemes climàtics, i aquest fenomen del Niño (i el de la Niña) té, amb molta probabilitat, una relació directa amb l’escalfament de la terra, una qüestió molt important si es té en compte que el 70% de la calor del planeta es concentra en els primers metros dels oceans. Aquests diagnòstics presentats pels experts en meteorologia van marcar el debat i les pautes de com encaminar les accions per aconseguir millores en el medi ambient.

La predicció i la comunicació meteorològica

L’actuació dels serveis meteorològics en l’elaboració d’alertes oportunes i més exactes per garantir un major grau de preparació i reducció de la vulnerabilitat, sobretot en països en vies de desenvolupament, són claus per evitar víctimes i danys.

En aquest sentit, tots els ponents van valorar la predicció del temps com una eina indispensable per a la societat per esclarir les responsabilitats dels actors implicats. És a dir:

1. Els tècnics i especialistes s’han d’encarregar d’obtenir bons models. Per a això, és rellevant el paper de la tecnologia (es va ressaltar el valor dels satèl·lits com el Meteosat 8 o la utilització de 3.000 boies robots situades al Pacífic per analitzar el fenomen del Niño).

2. Els encarregats de transmetre la informació, siguin meteoròlegs o periodistes, ho hauran de fer de manera clara, però incorporant la incertesa pròpia en una predicció, perquè el públic sàpiga com ha d’actuar.

3. Els governants han de prendre mesures tenint en compte el principi de precaució.

Steven Tracton, expert en l’ús de la predicció conjunta de l’OMM, va afirmar que «els pronosticadors dels mitjans de comunicació han de transmetre la incertesa dintre les probabilitats, perquè l’audiència sigui capaç d’interpretar el missatge i prendre decisions per ella mateixa».

Perquè això passi, cal una gran preparació dels comunicadors que els permeti fer les seves anàlisis o diagnòstics i comparar-los amb el model numèric. L’alemany Manfred Kurz va emfatitzar la importància de comptar amb meteoròlegs ben formats que entenguin la informació, la interpretin, la comparin amb les seves anàlisis manuals i la transmetin. I això no només s’haurà de donar en casos de catàstrofes naturals, sinó també en la informació diària, perquè la gent aprengui a manejar les probabilitats.

El cas de Cuba i la manera com la societat va suportar els embats de l’huracà Mitch (només hi va haver sis víctimes), són un clar exemple d’una bona comunicació per part de les autoritats meteorològiques, una adequada prevenció del govern i una capacitat del poble per entendre el missatge.

La gestió del canvi climàtic i les seves conseqüències meteorològiques

Sobre l’acció dels governs tenint en compte el principi de precaució per detenir l’escalfament global, invertir en noves tecnologies i prevenir la població sobre catàstrofes climatològiques, la directora de l’Instituto Nacional de Meteorología, Milagros Couchoud, va remarcar que «els governs són responsables de les vides dels ciutadans, i per això cal sumar esforços perquè entre tots es pugui oferir una informació encertada que permeti prendre mesures preventives que ajudin a salvar vides». Si bé els experts van afirmar que no hi ha prou fonament científic per atribuir a l’escalfament del planeta les catàstrofes climàtiques, sí que es va mantenir que hi ha una relació entre les dues qüestions. «Els polítics han d’entendre que l’augment de les catàstrofes extremes estan relacionades, tot i que no es pot comprovar amb exactitud, amb l’escalfament del planeta, i per això és important que es plantegin en quin món volen viure», va afirmar Martin Beniston. En aquest sentit, el doctor John Zillman, exdirector de l’Organització Mundial de Meteorologia, va fer referència al compliment del protocol de Kyoto per exigir als països desenvolupats que adoptin el compromís de reduir l’emissió de gasos.

Un altre dels aspectes que s’han de tenir en compte per a una predicció amb menys errors, és la col·laboració entre els serveis meteorològics públics i privats. La comparació de les dades d’uns i altres seran fonamentals per corregir equivocacions i permetrà als polítics i als comunicadors tenir una visió més clara de les situacions.

La Primera Conferència Mundial de Meteorologia va concloure amb unes paraules del conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, Salvador Milà, que van servir per sintetitzar el grau de responsabilitat que tenen els comunicadors del temps en la presa de decisions de la població. «La informació del temps té una enorme transcendència en la seguretat pública i en el camp econòmic. El clima determina decisions polítiques i és un dels centres d’interès del futur del món», va afirmar Milà.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Gestionar la catastroficació del temps
 
RS Reduint l’impacte de les catàstrofes naturals. El paper dels comunicadors del temps
 
RS El canvi climàtic, què està passant?, què hi podem fer?
 
IF La comunicació de la incertesa meteorològica
 
RS La informació meteorològica en els mitjans de comunicació