Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE 2004 > El voluntariat juvenil a Europa. Una nova visió
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
El voluntariat juvenil a Europa. Una nova visió
Diàleg de referencia: 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE 2004

La sessió miniplenària «El voluntariat juvenil a Europa. Una nova visió» de la 18a Conferència Mundial del Voluntariat va començar amb la presentació de la ponència «El voluntariat juvenil a Europa a examen», a càrrec de Kristin Sverdrup, directora d'Internacional Relationships a Espanya, en què va definir el concepte de service learning, que tractarem més endavant. A continuació, Kjell Lillestol, defensor dels menors, de Porsgrunn (Noruega) va presentar la ponència «Participació i gestió de la joventut a la societat civil: l’experiència dels països escandinaus», en la qual va explicar el model d’organització administrativa de la ciutat de Porsgrunn i la seva incidència en la participació d’infants i joves en la vida política de la població. Tot seguit Odile Boisson, secretària general de l’Association pour le volontariat à l’acte gratuit en Europe (AVE), de França, va defensar la ponència «El malestar dels joves i el fracàs escolar. Col·laboració entre l’escola i la societat civil, les famílies i el voluntariat», en la qual va explicar les principals característiques del programa Comenius. En una segona part d’aquesta mateixa sessió, en la qual Kristin Sverdrup va exercir de moderadora, Joan Forrellat, membre de la junta directiva de la Federació Catalana del Voluntariat Social i vicerector de la Universitat Europea del Voluntariat i Sebastià Masó, rector de la Universitat Europea del Voluntariat, van presentar el llibre Introducció al voluntariat europeu.

A la sessió miniplenària «Igualtat d’oportunitats» de la 18a Conferència Mundial del Voluntariat, Kristin Sverdrup va exposar les dades següents: «A la UE hi havia, abans de l’ampliació, 60 milions de persones entre 15 i 25 anys. L’ampliació a 25 països amplia aquesta xifra en 20 milions». Per a Kristin Sverdrup és important que el joves coneguin Europa, ja que aquest serà el seu camp d’acció en el futur. Les estadístiques, en canvi, estimen que un 20% dels joves europeus (inclosos els universitaris) no han sortit mai del seu país. Aquesta realitat contrasta amb els esforços que la UE està fent en matèria d’intercanvi d’estudiants i de mobilitat juvenil. La conclusió a què ha arribat Kristin Sverdrup a partir de les afirmacions anteriors és que «no pot deixar-se tot en mans de la UE. Si bé té molts programes, grans projectes, grans idees... moltes vegades estan allunyats de la realitat». Calen noves formes d’impulsar la mobilitat juvenil, la seva consciència cívica. Una alternativa viable és el foment del voluntariat entre els joves.

Amb l’objectiu de formar l’esperit de voluntaris a Europa a través de nous projectes, s’ha fundat l’associació europea «Service Learning». La seva aspiració és donar a conèixer aquesta metodologia educativa dirigida a nens d’entre 12 i 17 anys, dissenyada fa 20 anys en una institució associada a la Universitat de Filadèlfia i per tant ja implantada, amb molts bons resultats, als EUA. Kristin Sverdrup va explicar que service learning vol dir aprendre a l’escola al mateix temps que se serveix la comunitat. Per exemple, es pot iniciar un projecte prenent mostres d’aigua d’un riu proper al centre educatiu. Al laboratori de química s’analitzarien, a la classe de matemàtiques es tractarien els resultats estadísticament, a la classe d’arts plàstiques s’elaborarien pòsters per informar la comunitat de l’estat de contaminació del riu, etc. D’aquesta manera es fomentaria el treball en equip, les bones relacions entre equip docent i alumnes, i entre el centre d’ensenyament i la comunitat. Les dificultats d’implantació a què ha de fer front un projecte de service learning són un excés de burocràcia, la rigidesa dels plans d’estudi i l’excessiva càrrega lectiva que suporten els docents.

A continuació, Kjell Lillestol va explicar que l’any 1988 hi va haver un «crac» a l’economia de Porsgrunn. La indústria de la zona va fer fallida; conseqüentment, el volum d’activitat econòmica de la població va caure un 25%, l’atur i la pobresa van créixer espectacularment i la participació democràtica va decaure. La resposta del govern municipal a aquesta crisi no va ser centrar-se en el disseny de polítiques immediates d’intervenció, sinó en el disseny de polítiques sostenibles a mitjà i llarg termini. El seu objectiu era aprofitar la crisi per redefinir el model econòmic i de participació ciutadana en el poble, i fomentar especialment la participació dels nens en la política local.

Lillestol va explicar que una de les primeres accions que va portar a terme el govern local va ser canviar la seva estructura. La regidoria de joves va deixar de ser una regidoria sectorial més com la regidoria d’urbanisme o la regidoria de serveis socials, i va passar a treballar directament amb el consell executiu de la ciutat. D’aquesta manera s’assegurava que intervingués en totes les decisions. «La política per a joves va deixar de formar part d’una subdivisió, i va passar a formar part dels centres de decisió». Paral·lelament, es redactava un Pla estratègic per a la infància i la joventut en què es definia la cooperació entre departaments i institucions i es basava en els valors següents: tots els nens han de ser escoltats, no només els més brillants; cada nen hauria de sentir que fa el bé cada dia, independentment dels seus problemes; nens i joves han de veure’s com un recurs, no pas com un problema.

La idea d’integrar els nens en la vida política de Porsgrunn va ser rebuda inicialment amb molt escepticisme i només ha estat possible perquè ha comptat amb el suport incondicional de l’Ajuntament, molt conscient que es tractava d’un procés llarg del qual només s’obtindrien resultats a mitjà termini. Com a fites del procés d’integració del nens en la vida política, Kjell Lillestol va esmentar la creació l’any 1991 de la figura del «comissari local del menor». Es tracta d'una persona a la qual els nens podien accedir per exposar les seves inquietuds i suggeriments. Altres assoliments són: la cessió de la gestió d’una petita part del pressupost municipal (un 1,5%) al comitè de nens i joves; la incorporació, l’any 1992, de «comissaris locals del menor» als consells escolars –ja que la figura del comissari local del menor s’havia vist desbordada per la resposta dels infants de la població–; la posada en marxa d’un pla de formació per al professorat, l’any 1993; la remuneració al professorat de les tasques de participació en el consell escolar, el mateix any 1993; el desenvolupament de matèria docent basat en la filosofia del service learning; i l’obertura d’un casal d’accés lliure per a nens i joves amb un horari de 8 h del matí a 12 h de la nit l’any 1994.

Actualment, els reptes que planteja el projecte són: incrementar la participació dels joves en les organitzacions de voluntaris, reduir l’edat a partir de la qual es pot votar i treballar en la valoració d’escoles i professors. Kjell Lillestol va finalitzar la seva intervenció explicant que els nens educats en aquest programa són la «generació de la negociació». Han crescut en una democràcia participativa, amb responsabilitats ciutadanes i l’han assumit, amb naturalitat, com a pròpia. Un nou model organitzatiu ha generat un nou model de ciutat: hi ha menys gran indústria i més petits negocis, molta més participació de la dona en economia, la taxa d’atur ha disminuït notablement, ha augmentat el nombre de regidors de l’Ajuntament amb edats compreses entre els 18 i el 25 anys. «El procés viscut a Porsgrunn no és un model, no és una estructura ni un mètode. És un canvi de valors i actituds».

D’altra banda, Odile Boisson va iniciar la seva intervenció parlant de l’associació que ella representa, anomenada AVE. Fundada l’any 1979, té com a objectiu fomentar l’esperit del voluntariat. La llarga tradició de l’associació li ha permès ser una bona observadora de la realitat del món del voluntariat en els darrers 30 anys. D’aquesta observació n’extreu la conclusió que l’evolució del voluntariat en els darrers anys ha estat excel·lent, especialment l’evolució del voluntariat lligat al món educatiu.

Odile Boisson, va presentar a continuació el programa Comenius, gestionat per l’AVE i amb finançament de la UE. Comenius és un programa centrat en la primera fase de l’educació (preescolar, primària i secundària) i que es dirigeix a tots els membres de la comunitat educativa en sentit ampli: alumnes, pares, professors, associacions de pares, etc. La seva missió és millorar la qualitat de l’ensenyament i reforçar-ne la dimensió europea. Per aquest motiu dóna suport a l’associacionisme entre centres escolars, col·labora en projectes relacionats amb la formació del personal implicat en l’ensenyament, reforça l’aprenentatge d’idiomes i fomenta la mobilitat dels estudiants.

Odile Boisson va explicar que en el marc del programa Comenius els voluntaris de l’AVE col·laboren amb les escoles treballant en temes de solidaritat i vida quotidiana, més enllà de la formació reglada convencional. Insisteix en qüestions importants com ara l’aprenentatge en un marc multicultural, el suport a grups desafavorits i contribueix, així, a la lluita contra el fracàs escolar i, conseqüentment, contra l’exclusió.

A continuació Joan Forrellat i Sebastián Masó van presentar el llibre Introducció al voluntariat europeu. Joan Forrellat va afirmar que es tracta d’un llibre redactat des de l’experiència, ja que està escrit, per iniciativa de la Federació Catalana del Voluntariat Social, per un grup de persones del tercer sector, sota la direcció del professor Masó. En el llibre Introducció al voluntariat europeu es tracten totes les temàtiques que preocupen i ocupen el moviment voluntari. Com a exemple, Joan Forrellat va resumir breument els continguts referits a la relació entre associacions de voluntaris i administracions públiques, i va afirmar que el voluntariat, en la seva relació amb els governs, ha d’adoptar dues estratègies: d'una banda, estimular els governs a establir les disposicions legals i financeres necessàries per garantir la presència i sostenibilitat del voluntariat; i, de l’altra, desenvolupar projectes fruit del reconeixement de les necessitats de la societat civil. Alhora ha d’aconseguir que la seva veu sigui escoltada en el moment de les decisions polítiques sense que això signifiqui rebre pressions o perdre independència.

D’altra banda, Sebastián Masó va comentar que el llibre és fruit d’una reflexió: «Europa es troba en aquest moment entre el pragmatisme econòmic i l’idealisme moral. Entre el realisme polític de la classe dirigent i el realisme moral dels joves». Per aquest motiu els seus eixos principals són els valors ètics i el comportament democràtic. L’objectiu del llibre és fer una anàlisi del moviment del voluntariat europeu. En el treball de camp que s’ha dut a terme (desenvolupat l’any 2002) es van obtenir conclusions coincidents amb els resultats de L’informe del voluntariat de l’ONU del 1999. Però al mateix temps han hagut d’afrontar el fet que el moviment del voluntariat és un moviment caòtic sobre el qual no es disposa de dades comparables, i en què no hi ha regularitats. Com a mostra d'això, Masó va comentar que han hagut de recórrer a múltiples fonts per obtenir la informació necessària (institucions universitàries, organitzacions de voluntariat, administracions públiques, etc.); que s’han trobat que existeixen moltes accepcions del terme voluntariat, gairebé una per organització; que no hi ha acord sobre la formació necessària per al voluntariat... Per aquest motiu, Introducció al voluntariat europeu és en aquests moments un llibre obert, a l’espera de nous comentaris i reflexions.

Problemàtica:
La poca identificació dels joves amb l'entorn d’Europa. El risc d'exclusió cívica dels joves. El risc d'exclusió social dels joves. La manca d'anàlisi i coneixement de la realitat del moviment del voluntariat a Europa.

Proposta:
El foment de les pràctiques de voluntariat en els centres educatius afavoreix el compromís cívic dels joves amb Europa i és una forma efectiva de lluita contra l'exclusió social. La inserció dels infants en els centres de decisió política en fomenta la cultura democràtica. La redacció i publicació d'un llibre en què es reculli tota la problemàtica associada al moviment europeu del voluntariat.

Bones pràctiques:
El disseny i desenvolupament d'accions de service learning. El model de gestió política de la ciutat de Porsgrunn a Noruega.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Treball juvenil en la lluita contra les drogues a la selva del Perú
 
AS 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE
 
IF L’educació no formal com element fonamental d’educació per a la pau
 
AS Festival Mundial de la Joventut Barcelona 2004
 
IF Existència cívica - Expressió cívica - Conversa cívica
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.