Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > El paper de l´empresa en el segle XXI > El paper de l’empresa en la recerca de necessitats insatisfetes
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
El paper de l’empresa en la recerca de necessitats insatisfetes
Diàleg de referencia: El paper de l´empresa en el segle XXI

Amb la finalitat de conèixer les necessitats que té la base de la piràmide i, per tant, saber quin paper ha d’assumir l’empresa, el moderador, Miguel Ángel Rodríguez, proposa la intervenció de Gary Herman i Rafael Guardans.

Gary Herman

Doctor per la Universitat de Duke (EUA). Analista de mercats, iniciatives i solucions per a mercats emergents.

Com a director de laboratori de Hewlett Packard en els camps esmentats planteja que la seva experiència en els últims quatre anys ha estat relacionada amb el marc de les telecomunicacions i deixa constància de la premissa següent: tots els projectes que s’han iniciat han tingut l’objectiu de superar obstacles.

Considera que són dues les preguntes base de les quals han de partir les empreses per assumir el repte que suposa treballar en aquests mercats nous:

a) Quin és el repte per a les empreses amb relació als components de la base piramidal? b) Quin és el repte per a les tecnologies?

Les dues qüestions s’emmarquen en allò que de vegades és difícil d’apreciar: que l’activitat econòmica en aquest camp no sempre resulta visible cap a l’exterior: "L’esforç en dedicació a nous projectes, com els destinats a la base piramidal, pot distorsionar i distreure l’objectiu inicial de tot empresari, que no és més que el negoci". Aquests són els riscos que afronta l’empresa quan dedica part de la seva activitat als mercats situats a la base de la piràmide.

No obstant això, des de 1966, l’empresa que el conferenciant representa, Hewlett Packard, separa de la seva activitat habitual recursos i analitza mercats per tal d’anticipar-se a la competència i obtenir una adequada imatge de marca que inclogui la responsabilitat social que assumeix HP en el camp dels mercats emergents.

L’exemple més significatiu ha estat la creació a l’Índia d’una comunitat electrònica, fet que els va obligar a respondre a una sèrie de qüestions:

1a - Com pot ser menys car treure profit del futur desplaçant part de la massa superior de la piràmide cap avall? 2a - Quins avantatges pensem obtenir de la nostra acció? 3a - Quines barreres hem de superar per situar-nos dins del model sostenible? 4a - Quin és el model econòmic que proporciona aquests avantatges?

Part de les respostes passarien per projectar una estructura de costos industrials vigents, economies d’escala i capacitats. Malgrat tot, l’autèntic problema s’allunyava d’aquesta visió d’economia clàssica. Havíem d’afrontar una sèrie de qüestions no tan convencionals, com ara: l’Índia és un país amb 11 sistemes d’escriptura, un alt grau d’analfabetisme, 19 llengües oficials, a més d’una absència visible de coneixements en tecnologies de la informació. En un primer cop d’ull a aquests paràmetres un es planteja la pregunta següent: Com fer que les comunicacions siguin més fàcils en aquest àmbit?

També s’han dut a terme altres projectes en aquest espai de temps: un ordinador comunitari –quatre pantalles amb un sol ordinador per tal de compartir costos–, pagament per visió, fotografia –fotoshop–, etc. En definitiva, el repte és conèixer per endavant el model econòmic que funcionarà en aquests mercats sabent que els canvis estructurals tenen lloc alhora que desenvolupem, provem productes i entrem en nous mercats. El desenvolupament d’intencions i proves, que tenen com a finalitat satisfer necessitats, va de la mà de l’activitat empresarial i això és difícil i complicat.

Rafael Guardans

Llicenciat en Dret, postgrau en Economia i Desenvolupament. Fundador de CODESPA i director general de FUNDESO España, institució amb grans projectes a Llatinoamèrica.

Per Rafael Guardans és complicat parlar del paper de l’empresa i molt més si agafem com a referent allò que quasi podríem titllar d’una declaració de principis feta per un empresari que, en una exposició d’idees, va afirmar: el cost d’invertir en la base de la piràmide és superior als beneficis que s’obtenen. Guardans considera que aquest referent l’obliga, per abordar el tema degudament, a fer una petita reflexió sobre com han arribat aquests països a la situació en què es troben; en aquest sentit, cal repassar els processos de colonització i descolonització en què s’han vist immerses les nacions que formen la base de la piràmide. Arran d’això apunta que les empreses han de ser capaces d’entendre que, al marge de les institucions governamentals, elles mateixes són les que han de participar en la recerca de solucions a les necessitats més elementals de les persones, i afegeix la seva crítica als fonamentalistes econòmics neoliberals que pretenen deixar les solucions en mans del mercat.

Encara que ha matisat que no hi ha receptes especials, suggereix algunes propostes que les empreses han de tenir en compte a l’hora de fer inversions al Tercer Món i destaca com a més important el respecte per la població nativa i per la seva pròpia capacitat de decisió, la qual cosa comporta exonerar-los d’aquelles decisions que no vulguin adoptar motu proprio. Alhora cal trobar les sinergies existents amb organitzacions com l’OIT o l’OMC o les de desenvolupament social existents.

Finalment, en la seva intervenció, ha sol·licitat que tant d’Occident com el món empresarial facin una reflexió històrica sobre les raons per les quals el Tercer Món es troba en la situació actual i sobre el llegat de la colonització en aquests països.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS El paper de l’empresa al segle XXI
 
AS Governar la globalització des del treball
 
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 
RS Ètica i globalització: valors globals, valores locals
 
RS El paper de l’empresa al segle XXI
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.